Baixa el nombre de persones que diuen que segur que es vacunaran, segons el CIS
La vacunació contra la Covid-19 serà voluntària (Reuters)

Diferències entre les vacunes de la Covid més avançades: tipus, eficàcia, dosis i preu

Les principals diferències entre les tres vacunes més avançades contra la Covid

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Coronavirus

Les vacunes de Pfizer, Moderna i Oxford-AstraZeneca seran les primeres que s'administraran i la seva eficàcia és semblant, tot i que es basen en tècniques diferents. Les principals estan resumides en aquest quadre:

Quadre comparatiu de les tres vacunes contra la Covid

 

Basades en virus modificats o en ARN

La primera diferència és el seu disseny. L'objectiu de qualsevol vacuna és preparar el sistema immunitari perquè si hi ha la infecció sàpiga generar immediatament anticossos per eliminar el virus o el bacteri corresponents.

Moltes vacunes es basen en virus o bacteris atenuats perquè provoquin la resposta sense desencadenar la malaltia. També se n'han desenvolupat moltes que només contenen alguns fragments dels virus o bacteris. Es tracta de parts que provoquen també la resposta immunitària.

La vacuna que desenvolupen la Universitat d'Oxford i l'empresa AstraZeneca, anomenada ChAdOx1 nCoV-19, es basa en un adenovirus modificat. Es tracta d'un adenovirus que causa refredat comú als ximpanzés. El virus ha estat modificat genèticament perquè no pugui créixer en el cos humà.

També s'hi ha introduït els gens que produeixen la proteïna S, que es troba en les espícules del coronavirus SARS-CoV-2 i que utilitza per entrar a les cèl·lules.

D'aquesta manera, si el SARS-CoV-2 ataca una persona vacunada, l'organisme reconeixerà de seguida la proteïna S i produirà anticossos per eliminar-la.

Es tracta d'una tècnica ben coneguda. En canvi, les vacunes de Pfizer i Moderna són totalment diferents i innovadores. Contenen ARN missatger (ARNm) del virus.

L'ARNm és un àcid nucleic, com l'ADN. Té un paper essencial en la síntesi de proteïnes. Si bé els gens de l'ADN són els que assenyalen quines proteïnes produirà l'organisme, l'ARNm és qui rep i porta aquest missatge per "anar a buscar" els aminoàcids -els components de les proteïnes- al lloc on es fabriquen.

En aquest cas, les vacunes contenen ARNm del virus de la Covid per fabricar la proteïna S. A la persona vacunada, l'ARNm arriba a les cèl·lules i allà ordena la fabricació de la proteïna. Un cop fet això, la mateixa cèl·lula desfà l'ARNm.

Per tant, així s'aconsegueix que se sintetitzi la proteïna S i en el futur l'organisme el pugui reconèixer, però sense que l'ARNm jugui cap altre paper.

Cal deixar clar que la vacuna no pot provocar la infecció i que de cap manera, tal com algú ha dit, altera l'ADN de la persona que la rep. L'ARNm ni tan sols entra en el nucli de la cèl·lula, que és on hi ha l'ADN.

Com que es tracta d'una tècnica nova, pot preocupar si és totalment segura. D'entrada, qualsevol vacuna que arribi al mercat haurà superat les proves per assegurar que no té efectes secundaris importants.

Però, a més, ja fa anys que els investigadors treballen amb vacunes d'ARNm per a altres malalties, entre altres coses perquè el seu procés d'obtenció al laboratori és més senzill.

Així, han estat estudiades per prevenir la grip, el Zika, la ràbia i alguns citomegalovirus, causants de malalties com la mononucleosi i la pneumònia. Fins i tot és possible que en el futur se n'obtinguin que protegeixen de més d'una malaltia.


Efectivitat molt elevada

Un altre punt important és l'efectivitat. En aquest cas, no hi ha resultats definitius de la fase 3 i últim dels assaigs clínics, però sí resultats provisionals proporcionats pels mateixos equips. Per tant, s'han de prendre com a orientatius.

L'efectivitat és molt semblant en totes tres. Pfizer -que desenvolupa la vacuna creada per l'empresa alemanya BioNTech-va anunciar que el seu producte tenia una efectivitat del 95% -primer va dir 90% però poc després va augmentar el percentatge. La de Moderna és d'un 94,5%. I la d'Oxford i AstraZeneca pot arribar al 90%.

Es tracta de l'efectivitat màxima i pot ser que un cop administrada la mitjana en el conjunt de la població sigui més baixa. També depèn de com s'administri. Així, Oxford ha explicat que quan es dona primer mitja dosi i al cap d'un temps una dosi sencera s'obté aquest 90%, mentre que si es donen dues dosis senceres l'efectivitat baixa al 62%.

Tot i així, Oxford va anunciar dijous que havia advertit un possible error amb el grup on s'obtenia l'eficàcia més elevada i que faria un assaig addicional.

En tot cas, es tracta d'efectivitats molt altes, tenint en compte que l'objectiu era superar el 60%.


Russos i xinesos

A part d'aquestes vacunes, n'hi ha moltes altres en desenvolupament. Però les que de tant en tant salten a l'actualitat són la russa Sputnik i la xinesa Sinovac. D'aquestes, n'hi ha moltes menys dades fiables.

Així, aquest mateix mes els russos han anunciat que la seva vacuna, basada també en adenovirus, té una eficàcia del 92%. Es basen, afirmen, en vint casos de Covid detectats entre persones vacunades i persones que van rebre un placebo.

També afirmen que ara hi ha 40.000 voluntaris que participen en un assaig en doble cec de Fase 3. Els assaigs s'estan fent a Bielorússia, als Emirats Àrabs Units, Veneçuela i altres països. A l'Índia s'està assajant en fases 2 I 3.

Tot això es comentava amb precaució en un article publicat a Nature. Allà s'explicava que els pocs casos considerats no permetien assegurar que l'eficàcia fos tan alta. Els experts consultats també deien que era difícil interpretar els resultats sense tenir més informació i que el protocol dels assaigs no s'havia fet públic.

Tot i així, Rússia afirma que a l'agost ja va registrar la vacuna per a ús d'emergència i que això feia possible administrar-la a voluntaris aliens als assaigs clínics, com ara metges i altres grups de risc.

Per la seva banda, la vacuna xinesa de Sinovac Biotech, basada en ARNm, provoca una ràpida immunitat, segons els investigadors.

Després dels anuncis recents de Pfizer, Moderna i Oxford, els xinesos han afirmat que s'havia obtingut aquesta resposta en proves amb unes 700 persones.

Els resultats, publicats a The Lancet Infectious Diseases el 17 de novembre, es refereixen només a les fases 1 i 2 de l'assaig clínic i no donen percentatge d'efectivitat. Segons afirmen en el text es podrà determinar amb la fase 3.

No hi ha dades, ni tan sols provisionals, d'aquesta fase 3. El líder de l'equip, Zhu Fengcai, del Centre Provincial de Control i Prevenció de Malalties de Jiangsu, ha afirmat que els resultats indiquen que es podria utilitzar en cas d'emergència.


Temperatura de conservació

Un altre punt important és la conservació de les vacunes, essencial perquè es puguin distribuir i emmagatzemar amb facilitat.

En aquest aspecte, la de Pfizer en surt perjudicada, perquè necessita una temperatura de 70 graus sota zero, que s'ha d'obtenir amb nitrogen líquid. Això té un cost i els congeladors per mantenir-la en condicions no estan a l'abast de la majoria de centres sanitaris. També en dificulta el transport. En aquestes condicions es conserva sis mesos.

És el mateix temps que es pot guardar la de Moderna, que necessita una temperatura de 20 graus sota zero, a l'abast d'un congelador domèstic. Però pot aguantar 30 dies en una nevera convencional i dotze hores a temperatura ambient.

Finalment, la d'Oxford es conserva a una temperatura d'entre 2 i 8 graus, cosa que està a l'abast amb una simple nevera.


La d'Oxford, la més econòmica

I l'últim punt és el cost. Les vacunes d'ARNm són més cares. La Moderna costaria uns 32 euros, si bé això encara s'està determinant i negociant i hi ha una àmplia forquilla de 9 a 45 euros a determinar amb la companyia.

La de Pfizer-BioNTech costaria 17 euros. I la més barata és la d'Oxford, amb un cost d'uns 3 euros.

Aquesta darrera té un altre avantatge: com que l'eficàcia màxima del 90% s'obté si s'administra primer mitja dosi i al cap de 28 dies una dosi sencera, se'n necessiten menys unitats i pot arribar a més gent.

A principis de novembre, el CEO de Pfizer, Albert Bourla, va afirmar que la seva vacuna s'administraria gratuïtament a tots els ciutadans dels Estats Units. Seria el govern, que ja n'ha encarregat cent milions de dosis, qui n'assumiria el cost.

Per la seva banda, el CEO de Moderna, Stephen Bancel, ha declarat que el preu de la vacuna serà d'entre 9 i 42 euros per dosi. El govern dels Estats Units ja ha signat un contracte per comprar-ne 100 milions de dosis a 15 dòlars -12,50 euros- per dosi. La Unió Europea està negociant per mantenir el preu per sota dels 21 euros.

El Ministeri de Sanitat espanyol té signats contractes amb cinc empreses: AstraZeneca, Sanof-GSK, Jansen, Pfizer-BioNTech i Cure-Vac. I n'està tancat un altre amb Moderna i un amb Novamax.

 

212 projectes de vacuna

L'obtenció de la vacuna s'ha accelerat per l'impacte de la pandèmia, no sols per part dels investigadors, sinó també dels tràmits. Les agències que han d'autoritzar-les han anat estudiant dades preliminars, sense esperar a mirar tot el dossier un cop acabades totes les proves. I se'ls ha donat prioritat davant d'altres productes.

Això farà possible, amb molta probabilitat, que a primers del 2021 ja s'estiguin administrants algunes d'aquestes vacunes a ciutadans de diferents països. I Pfizer ha demanat de començar a administrar-la al desembre.

Però hi ha moltes vacunes en desenvolupament. Segons l'OMS, n'hi ha 48 en la fase clínica. D'aquestes, vuit estan en fase 3.

Entre aquestes hi ha la vacuna de la companyia nord-americana Johnson and Johnson, que desenvolupa la farmacèutica Janssen i que en fase 3 s'assajarà a hospitals de nou països, entre ells quatre de catalans.

I n'hi ha 164 més en fase preclínica, és a dir, amb proves de laboratori o en animals per observar si són segures i efectives.

En total, 212 projectes, una cursa sense precedents en la investigació biomèdica i que, no s'ha d'oblidar, es basa en tots els coneixements acumulats sobre virus, vacunes, genètica i altres branques en moltes dècades d'investigació.

ARXIVAT A:
Coronavirus Covid-19 Vacunes Recerca científica

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut