La restricció del trànsit motoritzat als entorns escolars, primera mesura del decàleg (ACN/Albert Segura)

Deu mesures urgents que els pediatres reclamen per a un entorn escolar menys contaminat

Els experts denuncien que en molts entorns escolars, especialment de les grans ciutats, els nivells de contaminació que han de patir els infants són inacceptables i insten les administracions a actuar

Marta Arrufat TrigàsActualitzat

Les escoles haurien de ser espais segurs i saludables. Però la gran majoria no ho són prou, especialment a les grans ciutats. Els infants s'hi estan gran part del dia i la qualitat ambiental a la qual estan exposats afecta directament la seva salut.

La Societat Catalana de Pediatria ha presentat un decàleg elaborat conjuntament amb epidemiòlegs --investigadors d'ISGlobal--, per millorar i preservar el desenvolupament i la salut dels nens i nenes. Insten les administracions a fer accions urgents perquè actualment els alumnes estan exposats a nivells de contaminació que consideren inacceptables.

Elena Codina Sampera, coordinadora adjunta del Grup Treball Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria i referent en Salut Mediambiental Maternoinfantil a l'Hospital Sant Joan de Déu, recorda que "els infants són especialment vulnerables":

"Estan madurant el seu sistema immunitari i respiratori. Mesuren molt menys que nosaltres, per tant els aires dels cotxes i motos els afecten molt més i, a part, respiren moltes més vegades per minut que un adult. I viuran molts més anys sota aquests tòxics, que cada vegada en tenim més."


Demanen que es redueixi la contaminació --atmosfèrica i acústica-- i l'accidentalitat relacionada amb el trànsit. També que es fomenti la mobilitat activa per al desplaçament als centres educatius i que s'augmenti el contacte amb la natura.

Una tanca impedeix el trànsit motoritzat en un camí escolar, a Sabadell (ACN/Albert Segura)

Decàleg complet per un entorn escolar segur i saludable:

1. Pacificar el trànsit en els entorns escolars, prioritzant la conversió en zona de vianants i la restricció del trànsit motoritzat, així com promoure un canvi generalitzat cap al model de "Ciutat 30" per reduir de manera efectiva la velocitat del trànsit a tot el viari urbà.

2. Creació de camins escolars i carrils bici amples i segregats per tal d'afavorir la mobilitat escolar activa i promoure l'arribada al centre educatiu i la sortida de manera autònoma i segura.

3. Prioritzar la proximitat al centre escolar com a criteri bàsic de l'àrea escolar, en benefici de la infància i de tota la comunitat per tal de disminuir el nombre de desplaçaments motoritzats diaris i promoure la mobilitat activa.

4. Substituir aparcaments per a cotxes dels carrers contigus als centres educatius per aparcaments per a bicicletes, patinets i zones d'espera, de trobada i joc a l'espai públic amb arbrat, vegetació i aigua. Recomanem la utilització d'autobusos elèctrics en les línies escolars.

5. Monitorar les aules: instal·lar sensors de qualitat de l'aire i acústica com una eina pedagògica i de millora de la salut. Els valors de referència que motivaran mesures correctores seran els de l'Organització Mundial de la Salut.

6. Naturalitzar els patis escolars i els entorns escolars amb arbrat i plantes que contribueixin a millorar la qualitat ambiental proporcionant ombra, frescor i color a aquests espais i mitigant l'efecte illa de calor (refugis climàtics). Aplicar principis de resiliència arquitectònica i urbana per adaptar l'escola i el seu entorn al canvi climàtic.

7. Realització de l'activitat lectiva i no lectiva a l'aire lliure sempre que sigui possible (traslladar l'aula a entorns naturals propers al centre educatiu com a mínim un cop a la setmana).

8. Posada en marxa d'iniciatives com la d'"Entorns sense fum" o "Classe sense fum" per afavorir l'eliminació de l'exposició al fum ambiental del tabac als entorns immediats dels centres educatius i prevenir el tabaquisme abans de l'adolescència, així com treballar en activitats preventives a l'àmbit del consum d'alcohol i altres drogues.

9. Establir plans de salut mediambiental escolar per a cada centre, amb un diagnòstic escolar i amb la participació de tota la comunitat educativa i incorporant la salut mediambiental al currículum escolar.

10. Incloure experts i afectats en les decisions en relació amb la mobilitat i els entorns escolars segurs i saludables i integrar-les en la redacció dels POUM (Plans d'Ordenació Urbanística Municipal) i els PMUS (Plans de Mobilitat Urbana Sostenible).

 

Els seus arguments es basen en l'evidència científica, molta generada a Catalunya per ISGlobal. Hi ha estudis que han demostrat que la contaminació és responsable de la meitat de l'asma infantil. Causa més pneumònies, bronquitis i al·lèrgies. I també està relacionada amb més retard en el desenvolupament cognitiu i més casos de TDAH i autisme.

Un exemple, com altres, de la realitat de les escoles

A l'escola Nostra Llar de Sabadell, com molts altres centres, incompleixen pràcticament tots els punts del decàleg que la Societat Catalana de Pediatria considera imprescindibles.

Actualment, a les 8.50 la policia local talla el trànsit --durant 20 minuts-- per facilitar l'entrada a l'escola i evitar accidents. És un carrer estret. Les portes de l'escola no acostumen a obrir abans de les 9 en punt i l'acumulació de 400 alumnes i acompanyats desborda les voreres.

Però és igualment perillós ocupar la calçada perquè la policia local té ordre d'aixecar la tanca quan passa l'autobús. Segons l'Ajuntament ha de ser així perquè si no una part de la ciutat quedaria sense connexió de transport públic.

L'AFA de l'escola Nostra Llar de Sabadell reclama tallar el pas del bus davant del centre en hores punta per seguretat (ACN/Albert Segura)

Per Raquel Ríos Font, de la Comissió Verda AFA Escola Nostra Llar, això comporta dos problemes greus:

"D'una banda, una falta de seguretat, sobretot a les entrades i sortides de l'escola, però també un tema de contaminació atmosfèrica i acústica."


Des de l'AFA fa anys que demanen canvis i han fet diverses propostes a l'Ajuntament com buscar un recorregut alternatiu per als autobusos, modificar els horaris de pas per evitar que coincideixin amb l'hora d'entrada i sortida, o moure la ubicació de la parada.

Però Raquel Ríos denuncia que sempre reben la mateixa resposta: "Això és molt complicat".

"Fins ara no han tingut una actitud de voler-s'ho mirar. Des de la ignorància de com funciona tot això nosaltres també pensem que al final també hi ha una qüestió de voluntat. I que si tu realment creus que això és un problema prioritari has de trobar la manera de fer-ho."


Sense trànsit a tot l'entorn escolar

Fins ara no se n'han sortit. Però és que, segons el decàleg, les propostes queden curtes. La discussió no hauria de ser si pot passar l'autobús o no, sinó que mai hi hagi trànsit al voltant d'aquesta, ni de cap escola. Elena Codina insisteix:

"És que el perímetre de les escoles estigui pacificat totalment. No posar les barreres perquè el nen no baixi de la vorera. No, no... és que aquella barrera no hauria d'existir. El nen hauria de poder sortir de l'escola i tenir una zona de joc, i el trànsit més enllà."


A les 9.10 es reobre el pas a tot el trànsit. El carrer té la velocitat limitada a 30 km/h, però gran part dels vehicles, a més a més, ho incompleixen. Els alumnes queden llavors exposats a uns nivells encara més alts de contaminació atmosfèrica i acústica. Per disminuir-la, caldrien canvis profunds que impliquen diferents administracions per replantejar-se tots els entorns.

Per Codina, "això és una prioritat".

"I és que ho és. No és per crear alarmisme, però és que és vital. És una simple voluntat de creure'ns que és necessari."


De fet, en comptes de cotxes i autobusos, als voltants de les escoles hi haurien de passar vianants i bicicletes per fomentar la mobilitat activa, i remodelar patis i entorns per reconnectar amb la natura.

 

ARXIVAT A:
Educació ContaminacióMobilitat
Anar al contingut