Detecten cocaïna, fàrmacs i plaguicides en crustacis de rius britànics

Diversos estudis també han detectat fàrmacs al riu Segre i drogues d'abús en aigües residuals de Barcelona
Detecten cocaïna, fàrmacs i plaguicides en crustacis de rius britànics

Detecten cocaïna, fàrmacs i plaguicides en crustacis de rius britànics

Diversos estudis també han detectat fàrmacs al riu Segre i drogues d'abús en aigües residuals de Barcelona
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Ciència

Exemplar de gambeta d'aigua dolça (Flickr)

La gambeta d'aigua dolça s'ha convertit en testimoni de càrrec sobre la presència de fàrmacs, plaguicides i fins i tot drogues d'abús en alguns rius britànics. Un estudi revela l'existència, en les mostres recollides, de cocaïna i ketamina, però també de fàrmacs per a l'angoixa, anestèsics i un plaguicida prohibit a la Unió Europea. Els resultats es publiquen a la revista Environment International.

Els investigadors del King's College de Londres i de la Universitat de Suffolk van prendre mostres en aquest comtat anglès. Es van obtenir en 15 punts diferents corresponents a cinc rius repartits per diverses zones de Suffolk. Van analitzar la presència de 67 substàncies en mostres d'aigua i en exemplars de gambeta d'aigua dolça -de nom científic "Gammarus pulex".

La cocaïna estava present en totes les mostres analitzades, tant d'aigua com de la gambeta. Un percentatge molt elevat de crustacis també presentaven lidocaïna -un anestèsic local-, alprazolam -un sedant-, fenuron -un plaguicida prohibit a la UE- i ketamina -una altra droga d'abús.

A les mostres d'aigua, totes presentaven també cocaïna, fenuron, ketamina i lidocaïna, però, a més, hi havia carbamazepina -utilitzat en epilèpsia i en dolor neuropàtic-, propranolol -un fàrmac per a certs problemes de cor però que sovint s'utilitza com automedicació per reduir la taquicàrdia- i tramadol -un analgèsic de tipus opioide.

Els investigadors assenyalen que si bé les concentracions trobades són baixes, es tracta de substàncies que poden tenir un impacte ambiental preocupant i que poden posar en risc la vida salvatge. És poc probable que causin problemes greus de salut a humans.

Sobre la presència de cocaïna, afirmen que caldrà fer més estudis per veure si Suffolk és un cas aïllat o també es troba en altres llocs. La troballa, però, no deixa de ser sorprenent, segons un dels autors principals, Leon Barron, del King's College:

"Aquesta presència de drogues il·lícites en el medi natural és sorprenent. Podíem esperar veure'n en àrees urbanes com Londres, però no en zones rurals i més petites."

Per la seva banda, un altre dels autors que han liderat la recerca, Nicolas Bury, de la Universitat de Suffolk, considera que és necessari prestar atenció a aquests tipus de contaminació, pel seu possible impacte:

"La salut ambiental ha cridat molt l'atenció del públic pels reptes associats al canvi climàtic i a la contaminació per microplàstics. Però l'impacte de la contaminació química invisible, com els fàrmacs, en la salut de la vida salvatge necessita més atenció al Regne Unit ja que els polítics poden ser informats per estudis com aquest."

Sobre la presència de plaguicides com el fenuron, que està prohibit a la UE, diuen que calen més estudis perquè no queda clar de quina font pot provenir.

Fàrmacs al mar Menor i al Segre

Segons Sara Rodríguez Mozaz, investigadora de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA), l'estudi és interessant perquè els autors han analitzat una gran quantitat de substàncies i perquè detectar-les en mostres biològiques és molt més difícil que en mostres d'aigua. També explica que les mostres biològiques aporten informació valuosa:

"Una mostra d'aigua ofereix dades puntuals, perquè les concentracions varien i el consum de fàrmacs o de drogues també és diferent segons les èpoques de l'any o el dia de la setmana. En canvi, les mostres biològiques acumulen les substàncies al llarg del temps i donen una visió més àmplia en el temps."

Sara Rodríguez i altres investigadors de l'ICRA, que té la seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, han fet diversos estudis semblants, però centrats en fàrmacs. Així, han detectat carbamazepina i el seu metabòlit epoxicaramazepina en peixos, musclos i marisc del mar Menor, troballes descrites en un article a la revista Environmental Research, i d'altres zones marines d'Europa, els Estats Units i l'Argentina.

També han detectat la presència de l'antibiòtic azitromicina, de l'antiinflamatori diclofenac i de cafeïna. En un estudi fet amb macroinvertebrats del riu Segre i publicat a la revista Talanta, hi van trobar diclofenac i ibuprofèn.

Drogues en aigües residuals

Sobre la presència de cocaïna en rius o en aigües litorals no hi ha gaires estudis. De forma regular es publica un estudi sobre la presència de drogues en les aigües residuals de diverses ciutats europees. En el més recent, fet en unes 70 poblacions, hi apareix, com en els anteriors, Barcelona com una de les ciutats on es troba més concentració de cocaïna.

Bristol, al sud d'Anglaterra, Amsterdam i Zuric superen Barcelona, que es troba en el quart lloc. En l'estudi anterior, fet el 2017, era la primera de 56 ciutats.

Aquests estudis revelen el consum de drogues i ofereixen patrons sobre el seu ús. Així, el 2017 Barcelona era la primera en el consum de cocaïna els dies feiners, però Zuric la superava els caps de setmana. En la majoria de ciutats, les concentracions de cocaïna i èxtasi augmenten els caps de setmana, però el consum d'amfetamina està distribuït de forma més homogènia durant tota la setmana.

ARXIVAT A:
Ciència Medi ambient Ecologia Contaminació