Detectar el càncer de pit a casa amb una prova d'orina, l'invent d'una enginyera catalana
Judit Giró, ara a la Universitat de Califòrnia, està desenvolupant The Blue Box, un dispositiu que podria estar al mercat el 2024 i que ha merescut, entre altres guardons, el prestigiós premi internacional James Dyson Award
Detectar el càncer de pit a casa amb una prova d'orina, l'invent d'una enginyera catalana
Detectar el càncer de pit a casa amb una prova d'orina, l'invent d'una enginyera catalana
Judit Giró amb el disseny del dispositiu (James Dyson Award)

Detectar el càncer de pit a casa amb una prova d'orina, l'invent d'una enginyera catalana

Judit Giró, ara a la Universitat de Califòrnia, està desenvolupant The Blue Box, un dispositiu que podria estar al mercat el 2024 i que ha merescut, entre altres guardons, el prestigiós premi internacional James Dyson Award

Xavier DuranActualitzat
TEMA:
Càncer

Fer una senzilla prova d'orina a casa, com la de l'embaràs, però per fer un diagnòstic del càncer de pit.

Això pot ser possible a partir del 2024, gràcies a un dispositiu basat en la intel·ligència artificial anomenat The Blue Box --"la capsa blava". L'ha dissenyat l'enginyera biomèdica Judit Giró, nascuda a Vallmoll, Alt Camp, el 1996, i al novembre va merèixer el James Dyson Award.

Es tracta d'un premi per a estudiants internacionals que anima els joves a "dissenyar alguna cosa que solucioni algun problema". El va instituir la Fundació James Dyson, creada per aquest enginyer i dissenyador britànic.

La capsa de The Blue Box s'ha construït amb una impressora 3D, com es va mostrar a Twitter:

 

 

A més del premi britànic, el dispositiu ha rebut altres distincions, com la d'ONES Associació d'Enginyeria Tècnica de Telecomunicació de Catalunya-GrausTIC:

 

 

Imitar l'olfacte dels gossos

Giró ha explicat al 324.cat que va estudiar enginyeria biomèdica a la Universitat de Barcelona i va fer el màster de sistemes ciberfísics inserits --control de mecanismes per algoritmes- a la Universitat de Califòrnia a Irvine.

Per concebre el seu sistema, es va inspirar en la capacitat dels gossos per identificar, amb l'olfacte, persones amb càncer. Ho van descriure per primer cop l'abril del 1989, en un article a The Lancet, Hywel Williams i Andres Pembroke, dermatòlegs del King's College de Londres, que havien demostrat aquesta possibilitat amb melanomes.

Des de fa uns 15 anys, aquest mètode s'ha anat estudiant i perfeccionant. Entre altres llocs, s'han fet recerques al Clínic.

Si els gossos poden distingir persones amb càncer o sense, ha de ser perquè la malaltia fa que es desprenguin certes substàncies amb aromes característiques, que un humà no detecta però un gos sí.

La clau són els canvis que experimenta una persona que té càncer, com explica la Judit Giró:

"Quan una persona té una alteració a la seva fisiologia, com per exemple un càncer de mama, les reaccions químiques que passen dins el seu cos també s'alteren. És per això que l'orina que prové de persones amb càncer de mama també presenta alteracions."

Aleshores, per què no construir una mena de nas artificial que pogués fer el que fan els gossos? El seu treball de final de carrera, realitzat amb el doctor Josep Gumà, de l'Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, va consistir en fer una prova de concepte per demostrar que era possible detectar càncer de mama en orina si es traduïa el sistema olfactiu d'un gos en electrònica i intel·ligència artificial.

Va crear un algoritme per distingir l'orina de persones sanes i persones amb càncer de mama. L'ús de la intel·ligència artificial permet establir relacions difícils de veure amb altres mètodes:

"La integració de la IA en medicina permet poder observar-la des d'una nova perspectiva. La IA pot veure 'el que l'ull humà no pot veure'. Així doncs, la utilitzem per ser capaços de veure patrons que a simple vista --o amb bioestadística bàsica- no podríem veure."

 

Assaigs clínics i finançament

I així va anar sorgint The Blue Box, que té uns sensors específics per detectar alguns biomarcadors del càncer de mama. El senyal de les substàncies detectades arriba a un servidor, on un algoritme d'intel·ligència artificial fa el diagnòstic. El funcionament es pot veure en aquest vídeo del James Dyson Award, on la Judit revela un fet familiar que es va produir durant la recerca:

 

De moment, The Blue Box només és capaç de detectar per l'orina el càncer de mama metastàtic:

"Però ara aviat començarem un estudi en hospitals catalans i californians que ens permetrà seguir entrenant la intel·ligència artificial per tal de poder diagnosticar també càncer de mama en estadis inicials."

Per tirar endavant el producte, diu Giró: "La principal dificultat és aconseguir prou hospitals que se sumin a l'estudi." Es tracta de reunir el màxim de dades i casos per entrenar el sistema i que sigui molt fiable.

Però hi ha altres problemes per desenvolupar el producte, com segueix explicant al 324.cat:

"Com totes les start-ups, també ens caldrà poder comptar amb l'ajuda d'inversors que ens financin el 2022. De moment, aquest estiu llençarem una campanya de micromecenatge de 55k en 55 dies."

De moment, pot comptar amb el James Dyson Award, dotat amb 35.000 lliures (uns 40.000 euros), que li serviran per patentar el sistema i desenvolupar-lo.

La visibilització del projecte també és un aspecte clau. "Tenim la sort --diu Giró-, d'haver estat una de les start-ups escollides per exposar aquest any al 4 Years From Now (4YFN), un dels esdeveniments del Mobile World Congress a Barcelona aquest estiu.

Si tot va bé, el dispositiu podria estar al mercat el 2024. Les dones disposarien d'una eina molt senzilla i ràpida per detectar a casa mateix signes de càncer de mama. I aleshores, amb aquest senyal d'alarma, tocaria anar al metge o metgessa per fer les proves pertinents. Però una simple mostra d'orina hauria permès fer el primer pas cap al diagnòstic i el tractament.
ARXIVAT A:
CàncerTecnologiaRecerca científica
Anar al contingut