Feien servir substàncies antimicrobianes amb un efecte "extraordinari" (Nikola Nevenov/Saqqara Saite Tombs Project)

Desxifren l'enigmàtica fórmula per embalsamar mòmies a l'antic Egipte

Desenes de recipients trobats a la necròpolis de Saqqara encara contenen restes de substàncies que s'han analitzat i són sorprenentment exòtiques

Actualitzat

Els científics estan més a prop de resoldre el misteri que els ha fascinat durant dècades, igual que a milions d'apassionats per l'egiptologia.

Com s'ho feien els egipcis de fa més de 2.500 anys per preservar els cossos en forma de mòmia i evitar la putrefacció dels cadàvers? Se sabia que utilitzaven diversos productes químics, però fins ara no els havien pogut identificar amb prou claredat.

Això ha canviat a partir de la troballa que s'ha fet al jaciment arqueològic de Saqqara, al sud del Caire. Noves anàlisis dels recipients desenterrats en un taller d'embalsamament de cadàvers de fa més de 2.500 anys han desvelat alguns secrets.

Com ara que feien servir una gran quantitat d'ingredients exòtics per momificar els morts, segons revela aquest nou estudi que publica la revista Nature.
 

Sorpresa per l'exotisme dels productes

S'han fet exàmens bioquímics de 31 recipients de ceràmica que havien contingut diversos ingredients i substàncies. L'estudi n'ha identificat una dotzena, alguna de les quals s'importava d'indrets tan llunyans com el sud-est asiàtic, remarquen els investigadors.

Hi havia bols etiquetats amb diversos noms i, en altres recipients, hi constaven les instruccions, com ara: "Per posar al cap".

Alguns dels recipients analitzats (M. Abdelghaffar/Saqqara Saite Tombs Project University of Tuebingen)

A partir dels residus químics, s'ha conclòs que la majoria de substàncies procedien de fora d'Egipte. N'hi ha que venien del Mediterrani oriental, com l'oli de cedre, xiprer i ginebre. També s'hi ha trobat quitrà, betum i oli d'oliva.

Una de les grans sorpreses ha estat trobar substàncies originàries de boscos del sud-est asiàtic, a milers de quilòmetres. Hi havia goma de dammar, feta a partir d'un arbre d'Indonèsia, i resina d'elemí, una espècie que creix a les Filipines.

L'arqueòleg Philipp Stockhammer, de la Universitat Ludwig Maximilian de Munic, és l'autor principal de l'estudi.

"Tot apunta que les resines es comercialitzaven a distàncies molt grans i que la momificació egípcia va ser un motor cap a la globalització i el comerç mundial."

Així, consideren que han desxifrat la base química de la momificació d'aquella època, una pràctica que es va utilitzar durant mil·lennis per a preparar els morts per al pas a l'altra vida.

Substàncies antimicrobianes "extraordinàries"

S'han identificat almenys tres receptes amb ingredients com la resina d'elemí, pistatxo, subproductes de ginebre o xiprer i cera d'abelles, que es feien servir per embalsamar el cap.

Altres receptes es feien servir per netejar el cos o suavitzar la pell dels difunts. "Sabien seleccionar i barrejar substàncies antimicrobianes que permetien que la pell es conservés perfectament", expliquen els autors de l'estudi.

Els científics remarquen que el nivell de sofisticació és "extraordinari", quan encara faltaven tants segles perquè es desenvolupés la biologia microbiana.

Les tècniques per embalsamar es feien de manera "institucionalitzada" (Nikola Nevenov/Saqqara Saite Tombs Project)

"S'han fet incomptables estudis sobre l'embalsamament dels egipcis, però no sabíem moltes de les substàncies que s'amaguen darrere dels noms. Ara, tenim alguna resposta més."

Fins ara, s'havia especulat sobre alguns ingredients citats en textos antics. Per exemple, una substància anomenada "antiu" es creia que corresponia a resines d'encens i mirra.

En canvi, ara s'ha descobert que en realitat era una barreja entre oli de coco, ginebre, xiprer i greixos animals.

Noves tècniques amb camp per recórrer

L'embalsamament a l'antic Egipte es feia de manera "institucional i molt ben organitzada". Hi havia molts tallers com el que ha originat l'estudi, que es va descobrir el 2016 a prop de les ruïnes de la piràmide del faraó Unas.

La zona del jaciment arqueològic de Saqqara (S. Beck/Saqqara Saite Tombs Project University of Tuebingen)

És subterrani i s'hi accedia a través d'un pou de dotze metres de profunditat. Els experts consideren que es va fer servir entre els anys 664 i 525 aC, que correspon a la 26a dinastia.

Ja havien passat uns 2.000 anys des que s'havien construït les piràmides de Guiza i havien passat sis segles des del regnat del faraó Tutankamon.

La cultura de l'època considerava que la conservació del cos era crucial per assegurar-se una existència digna al més enllà. Per preservar els teixits i evitar la pudor de la descomposició, abans d'embolicar els cossos amb benes de lli, els aplicaven moltes substàncies.

Els científics afirmen que encara queden secrets per descobrir. L'egiptòloga Susanne Beck, coautora de l'estudi, afirma:

"Amb els nous mètodes podem fer moltes més troballes. No només a partir d'aquests recipients de Saqqara, sinó a partir de revisar objectes que es guarden en museus i altres col·leccions."

 

ARXIVAT A:
CiènciaArqueologiaRecerca científicaEgipte
Anar al contingut