Exemplar de "Polylepis tarapacana" a Bolívia
Catalunya Migdia

Desxifren el clima dels últims 300 anys als Andes analitzant els anells d'uns arbres

Un equip d'investigadors del CREAF liderat per la Universitat de Colúmbia ha reconstruït les seqüències de pluges i sequeres que hi ha hagut des de l'any 1700 en aquesta regió sud-americana a partir de l'anàlisi de l'oxigen atrapat als troncs de cinc arbres

Enllaç a altres textos de l'autor

Montse Poblet

Periodista de la secció de Societat de Catalunya Ràdio, especialitzada en crisi climàtica

@montsepoblet

Si ens preguntem quina informació podem obtenir dels anells del tronc d'un arbre, probablement la majoria de nosaltres no anirem més enllà de dir que serveixen per saber quants anys tenia aquell arbre en qüestió. Resulta, però, que els troncs dels arbres expliquen moltes altres coses, com ha demostrat un grup d'investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals --el CREAF-- i de la Universitat de Colúmbia, a Nova York.

Anells del tronc d'un exemplar de "Polylepis tarapacana" (Ricardo Vilalba)

Aquests científics han analitzat els anells dels troncs de cinc exemplars centenaris de "Polylepis tarapacana", una espècie que viu per sobre dels 4.000 metres d'altitud i que és molt longeva. Els exemplars estudiats estan al voltant del volcà Uturuncu, a Bolívia, i tenen entre 500 i 700 anys. N'han examinat el gruix, però també han fet servir una tècnica nova per detectar la proporció d'isòtops d'oxigen 16 i 18 que hi ha atrapats.

La investigadora Milagros Rodríguez treballant al laboratori (Ricardo Vilalba)

Amb aquesta informació han pogut saber la quantitat de pluja que va caure cada any en aquella zona i quant van durar les sequeres.

Milagros Rodríguez, una de les investigadores que ha participat en l'estudi publicat a la revista Nature, explica que han pogut contrastar la informació obtinguda dels arbres amb la documentació que han trobat sobre la climatologia de la zona: "Hi ha coincidències amb arxius històrics de sequeres. Per exemple, està documentada una sequera molt forta cap a l'any 1700 a Potosí, a Bolívia, que no va permetre extraure la plata que hi ha en aquesta zona."

L'anàlisi dels isòtops d'oxigen atrapats als troncs també ha permès corroborar que en aquesta zona cada dècada es repeteixen fenòmens meteorològics que acaben influint en el règim de pluges:

"Aquestes anomalies es repeteixen cada 10 anys en forma de cicles de més o menys aigua."

Segons l'equip d'investigadors, els resultats d'aquesta recerca seran molt útils per entendre millor la variabilitat natural de les precipitacions i projectar escenaris futurs. De la mateixa manera que ho fan els arbres, els mateixos científics expliquen que els coralls i les glaceres també tenen escrita la història climàtica del planeta en el seu interior. El repte serà ara saber desxifrar també el seu llenguatge.

 

 

ARXIVAT A:
Medi ambientCrisi climàtica
Anar al contingut