D'església a rocòdrom: la complexa transformació del nou temple per a escaladors a Bèlgica

El descens de catòlics practicants i les enormes despeses que comporta el manteniment d'un edifici històric han portat algunes parròquies de Bèlgica a tancar les seves esglésies. Altres, però, estan optant per dessacralitzar-les i donar-los altres usos transformant-les en restaurants, hotels o fins i tot un rocòdrom.

És el que ha passat a l'antiga església neogòtica de Sant Antoni de Pàdua, a Brussel·les, que ara s'ha convertit en un nou temple, però, en aquest cas, per als escaladors de la ciutat.

L'edifici data de principis del segle XX i és al districte de Forest de la capital belga, que en aquella època era en plena industrialització i no parava de créixer.

Amb el pas del temps, l'església va anar perdent el protagonisme que havia tingut al barri i l'edifici va acabar pràcticament abandonat, fins que els socis de Maniak, una associació que regentava tres sales d'escalada en altres ciutats de Bèlgica, van proposar muntar un rocòdrom al temple.

Després de donar-se a conèixer als gestors de la parròquia i obtenir-ne el beneplàcit, van tirar endavant el projecte.

Ho explica François Berkmens, un dels socis del col·lectiu que dinamitza el nou rocòdrom:

"Les coses van anar molt bé, tot va ser molt fàcil, molt senzill i molt bonic. I ho continua sent ara."

I és que als responsables de la parròquia els va agradar, sobretot, la idea que l'església acabés tenint un ús esportiu i social. A més de rocòdroms, Maniak també hi ha instal·lat un bar, una escola d'escalada per a nens i un saló de reunions per celebrar aniversaris o menjar en comunitat.

"Va ser una situació en què tots sortíem guanyant, perquè la parròquia volia cuidar el seu edifici i preservar-lo per a la gent del barri i nosaltres volíem obrir un rocòdrom accessible i obert per a tothom, ja siguin famílies que visquin a la zona, estudiants o gent que estigui de pas a Brussel·les."

Al final, van signar un contracte d'arrendament de 30 anys, durant els quals poden explotar la major part del temple, tret d'un petit espai tancat de l'entrada que segueix sacralitzat i encara és apte per fer-hi oficis religiosos.

Una reconversió complexa

No obstant això, per Berkmens i companyia, construir una sala d'escalada en una església va ser una tasca plena de desafiaments, començant per l'estat en què es van trobar l'edifici:

"Havia estat abandonat durant força temps, tenia goteres a la teulada, aigua a terra, centenars de coloms i muntanyes d'escombraries i runa que vam haver d'anar retirant."

Després de mesos de treball per adaptar el lloc, van aconseguir obrir les portes el passat mes de juny, en un espai amb capacitat per acollir 150 escaladors alhora i amb una oferta que inclou diferents modalitats d'escalada esportiva.

A la nau central del temple hi ha vies de velocitat i vies de diverses dificultats assegurades amb corda en parets de fins a 18 metres d'alçada, presidides i il·luminades per un colorit rosetó i una lluminosa vidriera de Crist a la creu. A les naus laterals hi ha parets més baixes d'escalada en bloc, pensades per resoldre passos tècnics, a més de zones d'entrenament.

"Vam haver d'imaginar tot el que podia necessitar una sala d'escalada en una església, des dels vestidors fins als murs per escalar, i sobretot vam haver d'aprendre a dissenyar i penjar els rocòdroms en parets d'una església, sobre l'estructura i rigidesa de la qual sabíem molt poc."

Berkmens explica que molts usuaris actuals del rocòdrom van arribar-hi atrets per la curiositat d'escalar en una església, i admet que és fàcil detectar la gent que hi va per primera vegada:

"Gairebé tots exclamen: 'Oh, que bonic que és això!' La gent mira al seu voltant i sempre els sembla una cosa realment impressionant."

Més enllà del lloc, el que és fins i tot més màgic per Berkmens és la pràctica en si de l'escalada, un esport agraït, en el qual "no necessites hores i hores de tècnica" per sentir-te vàlid.