Deserts submarins: la garota, apreciada a taula però problemàtica per a l'ecosistema

Jordi Boada i Anaïs Barrera són investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes. Els acompanyem a una de les seves sortides sobre el terreny, en una de les platges del municipi. Formen part de l'equip que investiga la presència de la garota i els seus efectes en el fons marí. 

"L'eriçó és una espècie herbívora molt voraç i el que fa són petites corones, zones de roca pelada... elimina totes les algues que hi ha al voltant", explica Boada. "Això és l'impacte d'una garota. Quan n'hi ha milers i milers de garotes, això ho converteix tot en una zona extensa de roca pelada. Tenim zones de la Costa Brava i el litoral català bastant impactades per aquest efecte", afegeix. 

Un efecte que provoca els deserts submarins i que s'estudia en el pla pilot sobre la gestió integrada i sostenible de les poblacions de garotes a la Costa Brava.

Els investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes estudien des del 2019 pam a pam la Costa Brava. Ho fan amb fotografies i imatges captades amb dron, cosa que els permet observar els punts concrets on hi ha presència d'aquest animal invertebrat marí, com resumeix Boada: 

"Una de les coses rellevants que hem trobat és que allà on els pescadors van a fer la seva activitat, d'on els mariscadors extreuen les garotes, sembla que l'hàbitat es comença a recuperar. Les zones on habitualment no treballen, en aquestes zones, els deserts segueixen augmentant any rere any."

La pesca substitueix els depredadors naturals de la garota i, per tant, ara per ara, l'extracció que fan els mariscadors és una eina per conservar els hàbitats. Però no tot s'hi val. S'ha de disposar d'una llicència especial, i saber que als furtius se'ls persegueix. 

A més, cal veure els efectes en un lloc o altre, i gestionar-ho. Per això, és important el paper de l'administració pública, uns dels agents que cogestionen aquest pla.

Jordi Rodón, cap del Servei de Recursos Marins del Departament d'Acció Climàtica, destaca que es busca "mantenir aquest equilibri entre l'extracció de garotes fins al punt que permeti tenir recurs per molts anys, però al mateix temps detectar i evitar aquestes zones on la gran quantitat de garotes pot produir danys en els ecosistemes."
 

Comença la garoinada a Palafrugell 

I tot i que el temporal Glòria va eliminar el 70% de la població de garotes, en aquest moment, segons els estudis, s'està recuperant, segons explica Rodón. "Els últims estudis que han fet del CEAB han determinat que en la zona d'estudi de Blanes hi ha alevins, i la previsió és que es recuperi força la producció de garotes", apunta. "En principi no ens preocupa que la garota no pugui ser una espècie comercial, de moment ho tenim bé", afegeix. 

Això vol dir, que, de moment, no perilla la campanya de la garoina, que va començar divendres a Palafrugell, on és la protagonista del menú que s'ofereix com a atractiu.