Descobreixen un complex religiós romà gairebé intacte als Països Baixos

A Gelderland, a l'est dels Països Baixos, s'ha descobert un santuari romà complet i relativament intacte.

El jaciment està situat a Herwen-Hemeling, al municipi de Zevenaar, a prop de Nimega, a la frontera amb Alemanya, on en època romana s'estenia el limes, la frontera nord de l'imperi romà, i va ser declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco el 2021.

El santuari és especial per diverses raons, i no tan sols per al patrimoni cultural i arqueològic dels Països Baixos --on s'han trobat restes altres temples, com els d'Elst, Nimega, Empel i Aardenburg--, sinó també a nivell internacional.

Aquest és el primer temple trobat just a la frontera de l'imperi romà. Es tracta d'un conjunt molt complet, amb restes excepcionals i ben conservades, uns vestigis que s'han anat acumulant durant un temps molt llarg.

Segons ha explicat l'Agència Nacional Neerlandesa per al Patrimoni Cultural, el jaciment el va descobrir el 2021 un grup de l'Associació de Voluntaris en Arqueologia (AWN). Les restes, però, no han pogut ser valorades pels arqueòlegs del Servei Arqueològic Regional (RAAP) fins que es van reprendre les excavacions, a principis d'aquest any.

"Mai no s'havia trobat un conjunt tan complet als Països Baixos, amb temples, pedres votives i fosses amb restes de sacrificis."

Asseguren que la quantitat de fragments d'escultures de pedra calcària que han trobat no té precedents: "El lloc va estar en ús durant segles i un període tan llarg és excepcional."

Temples per als soldats romans

A Herwen-Hemeling, els soldats romans van resar als seus déus des del segle I fins al IV, segons explica la publicació del RAAP.

Es tracta d'un lloc estratègic, a l'encreuament del Rin i el Waal. En un monticle s'hi han trobat dos temples, i potser n'hi ha més. Un era, segons els arqueòlegs, un temple comunal gal·loromà amb parets pintades de colors i un sostre de teula.

A pocs metres hi han trobat un templet, també amb les parets ben pintades. S'hi han descobert desenes de pedres votives --petits altars-- que van ser col·locades per soldats d'alt rang per fer-hi els seus vots. Les pedres estan dedicades a Hèrcules Magusanus, Júpiter-Serapis i Mercuri.

"Aquí hi havia diversos temples. Hem trobat restes d'ídols, relleus i guix pintat."

En aquest complex s'ha localitzat un gran pou de pedra, que podia tenir una funció ritual, amb una escala de pedra que baixava a l'aigua. S'han identificat punts on s'encenien grans focs de sacrifici al voltant dels temples, juntament amb les fosses on s'abocaven les restes d'aquests focs.

Els arqueòlegs destaquen que els diferents edificis no s'han modificat gaire durant els segles: "Encara hi és tot." És un fet poc habitual, ja que les construccions solien modificar-se reutilitzant els materials, com podien ser trossos d'estàtues, pedres votives o pedestals, que en aquest cas es conserven al seu lloc.

La petjada dels soldats

El santuari va ser utilitzat principalment pels soldats, expliquen els arqueòlegs del RAAP. Això es pot veure per les nombroses teules amb segell que s'han trobat, ja que, en aquella època, la indústria de la teula era una activitat militar.

Al lloc hi han trobat peces d'arnesos de cavalls i d'armadura i, per exemple, puntes de llança o llances senceres.

Les restes han permès als arqueòlegs determinar la migració que hi va haver al lloc durant aquell temps. Els homes que hi van ser destinats, probablement "havien estat a les actuals Hongria i Espanya i a l'Àfrica, i es van endur els seus déus", diuen els investigadors.

Els alts oficials de l'exèrcit romà haurien erigit les desenes de pedres votives per agrair a un déu o a una deessa haver complert el seu desig: "Ni tan sols ha de ser guanyar una batalla; sobreviure a una estada en aquestes regions del nord, de vegades lluny de casa, era motiu suficient per donar les gràcies", expliquen els arqueòlegs.

Territori argilós

Gelderland és una zona on s'explota l'argila, i hi ha permís d'excavació des de l'any 1985, quan encara no hi havia cap requisit de prospecció arqueològica.

La troballa del jaciment del limes, a càrrec de voluntaris, es considera accidental perquè es va fer durant excavacions no arqueològiques. Immediatament es va comunicar a l'Agència del Patrimoni Cultural (RCE), i es va aturar l'extracció d'argila al voltant del jaciment. De fet, el terreny argilós al llarg del limes fa que la conservació dels jaciments que s'hi troben sigui excepcional.

Una primera prospecció, el gener d'aquest any, va destacar la importància de les troballes i es va iniciar l'excavació. Durant mig any s'ha anat descobrint aquest important patrimoni, per al qual les administracions central i províncial ja han destinat recursos.

A partir del divendres 24 de juny, algunes de les principals peces recuperades s'exposaran al Museu Het Valkhof de Nimega. Per seguretat, el jaciment no és accessible per al públic i a la zona ha continuat l'explotació d'argila.