Captures de l'animació que s'ha fet de la zona de Cotoca a partir de les dades recollides pel sensor LiDAR

Descobreixen tota una civilització precolombina sota la selva amazònica

Un nou estudi publicat a Nature detalla el descobriment de grans assentaments que acaben amb la creença que no existien grans urbanitzacions precolombines a l'Amazònia occidental

Toni Noguera MartínezActualitzat

Centenars d'hectàrees de complexos assentaments precolombins s'amaguen sota la densa vegetació de la selva amazònica. El que fins ara no era més que una hipòtesi s'ha pogut comprovar gràcies a la tecnologia LiDAR i la feina d'un equip d'investigadors de l'Institut Arqueològic Alemany.

En un recent estudi publicat a Nature, els arqueòlegs han presentat les proves que desmenteixen moltes de les creences que es tenien sobre el nivell de desenvolupament de les societats agrícoles precolombines i que demostren que al sud de l'Amazones hi ha àmplies i complexes urbanitzacions, tapades durant segles per la flora.

En concret, l'estudi ha documentat la presència d'estructures construïdes per la cultura Casarabe, que va viure a la zona de Llanos de Mojos, a Bolívia, entre els segles VI i XV. Les imatges capturades mostren evidències de la presència de muralles i fosses, grans plataformes esglaonades, monticles i estructures de formes diverses, piràmides còniques de fins a 22 metres d'alçada i immenses infraestructures de gestió d'aigua que inclouen desenes de metres de canals i embassaments.


Els investigadors, liderats per l'arqueòleg alemany Heiko Prümers, especialitzat en cultures americanes, han centrat gran part de la seva cerca en dos grans assentaments, Cotoca i Landívar, de 147 hectàrees i 315 hectàrees respectivament. Les dues localitzacions eren ja conegudes, però l'abast de les seves dimensions i  la complexitat no ha estat evident fins que se n'han topografiat imatges a partir de les dades del sensor LiDAR.

Cotoca i Landívar van ser els dos centres principals d'una xarxa d'assentaments regionals casarabes que s'estenien al llarg de més de 4.500 metres quadrats. Els assentaments estaven connectats per calçades que encara són visibles al llarg de quilòmetres i que podrien haver estat controlades per gestionar-ne l'accés i circulació, segons apunten les estructures en forma de plataformes situades en punts estratègics.

Comparació entre la imatge capturada amb dron i generada a partir de la informació del sensor LiDAR de la zona de Landívar( H. Prümers / DAI)

El descobriment publicat a Nature desmenteix els arguments que defensaven que l'Amazònia occidental estava escassament poblada abans del desembarcament dels primers espanyols i que les primeres ciutats no van aparèixer fins a l'arribada dels europeus. No només aquestes vastes civilitzacions precolombines existien a la zona, sinó que es trobaven al nivell de qualsevol altra societat antiga.


La importància del LiDAR

El paper dels mapes generats a partir de tecnologia LiDAR (acrònim de detecció de llum i distància, en anglès) ha estat clau per confirmar el descobriment. Seguint les restes arqueològiques que s'havien documentat fins aleshores, els investigadors van carregar un sensor LiDAR en un helicòpter i van procedir a fer múltiples vols de reconeixement per la zona.

Sensor LiDAR instal·lat sobre el patí d'aterratge de l'helicòpter (DAI)

El principi de funcionament d'un sensor LiDAR s'assembla molt al dels radars o sonars. En comptes de treballar amb polsos de radio o so, però, funciona a partir de feixos de milers de raigs infraroigs que s'emeten i tornen cada segon, a gran velocitat. El sensor mesura el temps que triguen els milers de polsos a tornar i es fa una idea de la distància d'aquest respecte de l'objectiu, amb una gran precisió i detall per l'existència de múltiples punts de dades.

Els investigadors han cartografiat 200 km2 en sis àrees diferents, acumulant la informació provinent dels diferents vols d'escaneig. Els vols de l'helicòpter que portava el LiDAR es feien a 200 m d'altura i una velocitat mitjana de 45 nusos.

Equip d'investigadors del prestigiós Institut Arqueològic Alemany (DAI)

Habitualment, la tecnologia LiDAR s'utilitza per topografiar espais amb gran precisió de profunditat, des de l'aire. Tot i que el sensor s'ha popularitzat especialment a partir de la necessitat dels cotxes autònoms d'entendre les limitacions de l'espai pel qual circulen, la tecnologia va néixer en recerca militar i la seva primera aplicació pràctica es va destinar als mesuraments meteorològics.

 

ARXIVAT A:
TecnologiaAmazònia
Anar al contingut