Descobreixen com va desaparèixer el gigantopitec, el simi més gros que ha habitat la Terra

Era el primat més gran que ha trepitjat mai el nostre planeta. El gigantopitec feia uns tres metres d'alçada i els seus entre 200 i 300 kg de pes feien tremolar el planeta Terra uns 2 milions d'anys enrere. 

La seva desaparició ha estat sempre un misteri científic. Fins ara, diversos estudis demostraven que l'imponent cosí llunyà dels humans, el "Gigantopithecus blacki", va desaparèixer totalment fa uns 330.000 anys, però se'n desconeixien els motius exactes.

Un estudi publicat aquest dimecres a Nature, "La desaparició del simi gegant 'Gigantopithecus blacki'", fruit de 10 anys de recerca d'un equip d'investigadors australians, xinesos i nord-americans, dona més indicis per pensar que l'explicació darrere aquesta extinció seria tant alimentària com ambiental. 

Dating dirt can unlock lessons in extinction - why are some primates so resilient and others more vulnerable? @MQSciEng @mqnatsci https://t.co/xpmD0MhzcJ

— Kira Westaway (@lumilicious) January 11, 2024

Els gigantopitecs vivien en boscos tropicals, en ambients molt densos de vegetació, amb climes estables i humits, on disposaven còmodament de tot el menjar que necessitaven, i destacaven també per les seves enormes dents molars. 

Tanmateix, al voltant del moment de la seva extinció, fa entre 295.000 i 215.000 anys, el clima va canviar. L'estudi demostra que la variabilitat ambiental va augmentar, amb molta més estacionalitat i canvis de temperatures més extrems entre una estació i l'altra, i més sequedat. 

Aquests canvis van comportar, al seu torn, una disminució de la densitat forestal i importants modificacions en la vegetació, com per exemple una davallada de la quantitat de fruits disponibles. Canvis, en definitiva, als quals les comunitats de gigantopitecs no es van saber adaptar. 

L'anàlisi dels rastres químics a les dents fossilitzades apunta que el canvi ambiental va obligar els gigantopitecs a canviar la dieta i "passar d'aliments nutricionalment preferibles amb un subministrament més baix a aliments menys nutricionals amb un subministrament abundant".

L'estudi ha aplicat "tres anàlisis multidisciplinàries --temps, ambients passats i comportament"-- en més d'una vintena de coves del sud de la Xina. Les dates orientatives són fruit de diferents i detallades anàlisis, que inclouen "157 edats radiomètriques de sis tècniques de datació", tal com explica la Universitat australiana de Macquaire. 

"La clau per resoldre aquest misteri era establir el moment exacte en què el 'G. blacki' va desaparèixer del registre fòssil, i després reconstruir els canvis en l'ambient i el comportament dels simis abans de la seva extinció", explica la coautora principal de l'estudi, Kira Westaway

Els coautors principals de l'estudi són la doctora Kira Westaway, de la Universitat de Macquarie, a Sydney (Austràlia), amb 13 anys d'experiència establint geocronologies de coves en el sud-est asiàtic, i el professor Yingqi Zhang, paleoantropòleg amb més de 10 anys d'experiència i expert en el gigantopitec.

That moment when you know you won't get stuck!! Caving life chasing giants in southern China - sometimes a challenge always a pleasure!! ⁦@MQSciEng⁩ ⁦@mqnatsci⁩ pic.twitter.com/70uDXgYcKl

— Kira Westaway (@lumilicious) January 11, 2024

Tots dos investigadors formen part del Giganto Project, un projecte científic dedicat a esbrinar tot el possible sobre el destí dels primats que van viure en el sud-est asiàtic, una "regió clau de l'evolució humana", crucial per comprendre i identificar "els motors de les extincions megafaunístiques" i "les condicions ambientals" a les quals es van enfrontar els humans en la seva dispersió per Àsia.

"Per què el simi va fracassar i els humans perseveren i què significa això per als primats i la supervivència humana?"

Aquesta és una de les principals preguntes que vol respondre el Giganto Project, tot estudiant els misteris al voltant de l'únic gran simi que s'ha extingit en els últims 2,6 milions d'anys.

Els investigadors del projecte apunten que el "G. blacki" és la font potencial dels mites folklòrics com el Ieti, el Sasquatch o el Bigfoot, una llista on es podrien sumar altres icones com King Kong.

Una inesperada "dent de drac"

El primer cop que la comunitat científica va tenir constància de l'existència del simi gegant "Gigantopithecus blacki" va ser per una troballa inesperada en una botiga d'apotecaris a Hong Kong.

Era el 1935 i el paleontòleg i geòleg Gustav Heinrich Ralph von Koenigswald va topar amb una dent molar sorprenentment grossa que els apotecaris venien com a "dent de drac". L'investigador alemany, que va destacar pels seus descobriments d'homínids fòssils, especialment a l'illa de Java, va ser el que li va posar el nom de "Gigantopithecus".

Aquell descobriment va donar el tret de sortida a una recerca exhaustiva que en les darreres dècades s'ha traduït en el descobriment de diversos jaciments. Especialment, troballes en coves en dues àrees principals del sud-est de la Xina: Chongzuo i Bubing Basin, a la província de Guangxi.

Tot i els 85 anys acumulats de recerca, pocs vestigis s'han trobat d'aquesta imponent espècie. Amb prou feines quatre mandíbules parcials i un parell de milers de dents, sempre aïllades d'un crani que mai s'ha pogut localitzar.