Descoberts molts més gens implicats en l'Alzheimer, un pas per personalitzar tractaments

L'estudi genètic més ampli fet fins ara sobre l'Alzheimer ha permès descobrir nous gens relacionats amb la malaltia i ampliar el coneixement sobre les seves causes. Això significa un gran pas, segons els autors, cap a una mesura més precisa del risc d'Alzheimer i cap a tractaments personalitzats.

L'estudi l'ha dut a terme un amplíssim equip internacional en el qual hi ha investigadors de diversos centres catalans. S'ha publicat a Nature Genetics.

Tal com expliquen els autors, l'heretabilitat de l'Alzheimer és molt elevada i es calcula que es troba entre el 60% i el 80%. Això permet fer estudis amb persones afectades o que tenen antecedents familiars per esbrinar, no només quins gens hi estan implicats, sinó també els mecanismes pels qual apareix i es desenvolupa la malaltia.

Els autors del nou estudi han utilitzat una mostra de participants molt més àmplia que en qualsevol estudi anterior: 111.326 persones diagnosticades amb Alzheimer o amb parents que tenen la malaltia i 677.663 persones sense la malaltia ni antecedents familiars.

Els resultats han permès confirmar el paper de 33 gens, dels que ja se sabia la relació amb la malaltia, i identificar-ne 42 de nous, dels que no es coneixia aquesta relació.

A més, els resultats han permès confirmar el paper de les proteïnes beta-amiloide i tau en l'aparició de la malaltia, però també subratllar el paper de la micròglia, petites cèl·lules que formen el sistema immunitari del sistema nerviós central.

Això darrer és especialment important, perquè fins fa pocs anys no s'havia prestat gaire atenció al paper clau del sistema immunitari en l'Alzheimer. Entre els nous gens descoberts, n'hi ha alguns que afecten l'eficàcia de les cèl·lules de la micròglia per expulsar teixit gastat. En les persones amb risc elevat aquestes cèl·lules treballen de forma més agressiva.

Nou mètode de càlcul de risc

Un altre mecanisme controlat per alguns dels nous gens afecta les sinapsis, les connexions entre neurones que permeten la transmissió de missatges pel sistema nerviós. En les persones de risc, el mecanisme que elimina algunes connexions perquè s'han gastat s'altera i es destrueixen sinapsis que encara funcionen correctament.

Per tot això, els autors afirmen que han aconseguit "identificar noves oportunitats per al desenvolupament de càlculs de risc genètic i tractaments basats en gens específics i obrir el camí cap a la genòmica translacional (aplicada a la pràctica clínica) i a la medicina personalitzada".

El nou sistema de càlcul de risc d'Azheimer o de progressió de la malaltia inclou la relació amb altres tipus de demència.

Tot això significa un avenç, però també ressalta la complexitat de la malaltia. La part positiva és que amb aquestes resultats i amb estudis posteriors es podrà intentar establir quin tractament funcionarà millor en cada pacient, segons els gens anòmals que hi hagi en cada cas.

Una de les limitacions de l'estudi és que la immensa majoria dels participants son blancs, com és usual en la majoria d'estudis genètics. Per això, és possible que no tots els resultats es puguin extrapolar a altres grups ètnics.

Entre les cohorts estudiades hi ha la de la Fundació Ace Alzheimer Center Barcelona, que té una de les col·leccions biològiques més grans d'Europa per a la malaltia d'Alzheimer. Així el valora el genetista Agustín Ruiz, un dels primers autors de l'estudi i director científic d'Ace Alzheimer Center Barcelona:

"ACE finança de manera proactiva la generació d'una col·lecció biològica de mostres a gran escala per promoure les activitats de recerca genètica i translacional sobre demències. Els arxius d'ACE emmagatzemen actualment 25.269 espècimens recol·lectats fins ara. ACE col·lecciona 1.200 mostres d'ADN, 750 de plasma i 300 mostres noves de líquid cefaloraquidi (LCR)/ plasma/sèrum aparellades cada any".