Demostren que un fàrmac per a la memòria té efectes oposats en ratolins mascle i femella

Un fàrmac per inhibir la memòria té efectes oposats segons el sexe, d'acord amb els resultats d'un assaig en ratolins fet per investigadors catalans.

La recerca l'ha encapçalada el grup de recerca sobre mecanismes traslacionals de la memòria de la por de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INc-UAB), que lidera Raül Andero, professor investigador d'ICREA. Hi han participat també investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM). S'ha publicat a la revista Nature Communications.

És la primera vegada que s'observa que un fàrmac produeix un efecte contrari en la memòria de ratolins mascle i femella. Això demostra que en funció del sexe es poden donar mecanismes moleculars i comportaments oposats.

Concretament, els investigadors ha vist que un fàrmac que inhibeix el circuit neuronal Tac2, implicat en la formació de la memòria de la por, redueix la capacitat de recordar esdeveniments que provoquen aversió en ratolins mascles, però l'augmenta en les femelles.

El grup estudia el funcionament de la memòria de la por per trobar tractaments per a patologies associades a vivències traumàtiques, com l'estrès posttraumàtic i les fòbies.

Els investigadors havien identificat que el circuit Tac2, situat a l'amígdala cerebral, podia ser bloquejat temporalment per l'efecte d'un fàrmac que estan estudiant, l'Osanetant, que es coneix des de fa anys. S'ha comprovat que és segur en humans, tot i que no s'està administrant per a cap malaltia.

Ja havien observat que aquest bloqueig aconseguia reduir la capacitat de recordar esdeveniments traumàtics en els ratolins mascle. I ara han descobert que en ratolins femella produeix l'efecte contrari i els augmenta la memòria de la por.

Per això, ara el grup del doctor Andero investigarà si pot servir per tractar els trastorns de la por de manera diferenciada per sexe. 

Una explicació biològica

Els autors expliquen aquest efecte oposat perquè, quan bloqueja la via Tac2, el fàrmac interactua amb els receptors neuronals de dues hormones sexuals: la testosterona en els mascles i els estrògens en les femelles.

També han observat que les fluctuacions hormonals durant el cicle estral dels ratolins femella, equivalent al cicle menstrual en dones, fan variar els efectes del fàrmac sobre la capacitat de recordar els esdeveniments aversius.

Per això, més enllà de les accions concretes d'aquest fàrmac, la recerca demostra la necessitat de fer estudis en els dos sexes, com explica Antonio Florido, investigador predoctoral de l'INc-UAB i primer autor de l'article:

"Els resultats demostren la capacitat de les hormones per modular la formació de la memòria de la por i posen de manifest la necessitat de tenir en compte les diferències entre sexes, així com la monitorització rutinària de les diverses fases de cicles hormonals a l'hora de dissenyar els tractaments farmacològics per a trastorns psiquiàtrics".

Però això, ara com ara, es fa molt poc. Segons els investigadors, en els últims anys s'ha publicat només un estudi sobre el cervell en femelles per cada 5,5 estudis fets en mascles. Fins ara, les recerques sobre la via Tac2 s'han fet també majoritàriament en mascles.

I aquests estudis diferenciats són molt importants, com destaca el doctor Andero:

"Entendre com i per què difereixen els processos de memòria entre sexes és clau per dissenyar tractaments per als trastorns de la por, sobretot tenint en compte que les dones són les que més sovint presenten trastorns d'aquests tipus. Alguns fàrmacs que s'utilitzen actualment poden no tenir els efectes esperats en elles".

Els investigadors també deixen clar que cal apostar cada cop més per la medicina personalitzada, perquè els fàrmacs que s'utilitzen actualment en salut mental "no són prou específics i poden estar provocant efectes contraris als desitjats".
 

Biaix de gènere en estudis mèdics

Hi ha estudis que mostren com la percepció de certs símptomes varia si els tenen homes o dones. En un estudi publicat a The Journal of Pain, un equip encapçalat per Elizabeth Losin, de la Universitat de Miami, ha descobert que quan homes i dones expressen el mateix nivell de dolor, els observadors creuen que en les segones és menys intens i que es beneficiarien més de psicoteràpia que de medicació.

Això es deu, segons els autors, a un biaix de gènere que pot dur a tractaments inadequats segons el sexe.

Darrerament s'ha insistit que els estudis mèdics haurien d'evitar aquest biaix de gènere. En un article publicat a The Conversation, Kelly Burrowes, de la Universitat d'Auckland, Nova Zelanda, afirma que les diferències biològiques entre homes i dones no es tenen en compte en les recerques.

En posa com exemple el fet que les malalties autoimmunes afecten només un 8% de la població mundial, però que el 78% de les persones afectades són dones. Les dones tenen el triple de probabilitats de tenir artritis reumatoide i quatre vegades més de tenir esclerosi múltiple.

L'article afegeix altres exemples, com ara l'Alzheimer i les malalties de cor, i l'autora explica que no es tracta només de probabilitats de tenir l'afecció, sinó també que els símptomes poden ser diferents en homes i en dones. I això fa que, quan es té un atac de cor, per exemple, hi hagi més errors o un retard del diagnòstic en les dones.