De Nova York a Manresa: els supermercats cooperatius s'obren pas a Catalunya
El consum cooperatiu fa un salt qualitatiu a Catalunya amb l'obertura de tres supermercats propietat dels seus socis
De Nova York a Manresa: els supermercats cooperatius s'obren pas a Catalunya

De Nova York a Manresa: els supermercats cooperatius s'obren pas a Catalunya

El consum cooperatiu fa un salt qualitatiu a Catalunya amb l'obertura de tres supermercats propietat dels seus socis

Actualitzat
TEMA:
Consum
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Democratitzar el consum i facilitar l'accés a una alimentació de qualitat. Sota aquest prisma, el consum cooperatiu fa un pas més a Catalunya amb l'obertura de nous supermercats sota aquesta titularitat. SuperCoop, a Manresa, La Feixa, a Mataró, i Food Coop, que s'inaugurarà pròximament a Barcelona.

Fa tot just deu dies que SuperCoop ha obert les portes als 700 socis que en són propietaris. Hi han fet una aportació inicial de 50 euros i dediquen tres hores de treball mensual a l'etiquetatge, omplir prestatges o negociar els preus de les comandes.

Un dels seus cooperativistes, Jordi Masdéu, explica que a l'hora de triar proveidors té "més punts" una empresa cooperativa, d'inserció social i laboral que no pas una multinacional. S'hi han associat dues cooperatives veteranes del Bages: Frescoop-Mengem Bages i Cal Cases.

Els socis són de perfils molt diferents, des dels 16 als 94 anys, i estan disposats a fer la feina que calgui perquè el supermercat rutlli i sigui atractiu. Com, per exemple, crear un servei d'acollida d'infants mentre mares i pares treballen al SuperCoop o acompanyar a casa la gent gran amb el que hagin comprat.

Un d'ells és el manresenc Natxo Tarrés, conegut per ser la veu de Gossos.

"És una manera que la ciutadania ens puguem empoderar i puguem començar a buscar solucions als nostres propis problemes. Té un impacte directe al meu territori, a casa meva, a la meva gent."

Al SuperCoop hi poden comprar els seus 700 socis, i hi dediquen tres hores mensuals de treball (Estefania Escolà / ACN)

En Xavier Gibert fa temps que està jubilat, però ara tornarà a treballar. Ho farà tres hores al mes, com la resta de socis del supermercat del qual és copropietari. I té clars els motius pels quals s'ha fet soci:

"Aquest supermercat donarà vida a la pagesia que s'està perdent."

Alba Rojas, impulsora i sòcia de SuperCoop, defensa que el consum cooperatiu a Catalunya té una llarga tradició.

"Va anar desapareixent al llarg del temps, amb l'obertura de grans cadenes de supermercats. Ara és un bon moment per fer-nos corresponsables de les nostres accions i creiem que això té futur, no només en supermercats sinó en molts altres models econòmics."


La ubicació del SuperCoop no és casual: és al mercat de Puigmercadal. Situat al Barri Vell de Manresa, en els últims anys ha vist plegar molts paradistes, i havia quedat ferit de mort. L'arribada d'aquest projecte ha servit com a atractiu i ara ja hi ha 19 parades, cinc de les quals s'han obert en els últims mesos, en plena pandèmia.

 

Nova York, Mataró, Barcelona

El supermercat La Feixa, al casc antic de Mataró, va obrir les portes el 18 de desembre passat. Situat a la plaça de la Muralla, també és una cooperativa de consum sense ànim de lucre, i actualment compta amb 250 socis.

A diferència de SuperCoop, l'adquisició de productes no està restringida als cooperativistes, sinó que hi pot accedir el públic en general.
 


Tot i així, les persones que en són sòcies consumidores tenen accés a un preu més reduït i el dret a participar de les decisions del projecte. La Feixa agafa el relleu de les associacions de consum l'Estrella i l'Ecoopirativa de Mataró. 

Al seu web presenten regularment quins són els seus proveïdors, proritzant els de proximitat i els projectes d'iniciativa social. Asseguren que eviten, "sempre que sigui possible", les grans distribuïdores.

A Barcelona, al barri de l'Esquerra de l'Eixample, obrirà les portes un supermercat cooperatiu de la ciutat, FoodCoop. L'objectiu, abans, és arribar als 500 socis que necessiten per donar sortida al projecte.

Totes aquestes iniciatives comparteixen el model econòmic i de gestió, sota la fórmula cooperativa. Però, sobretot, s'inspiren en l'èxit de Food Coop Park Slope, un supermercat cooperatiu de Brooklin, a Nova York, que actualment té més de 17.000 socis.
 

 

També segueixen el model de La Louve, a París, La Osa Coop i SuperCoop Lavapiés, a Madrid, Labore, a Bilbao, o Som Alimentació, a València.

"Han estat clau en el desenvolupament del nostre model de negoci", afirmen els impulsors de FoodCoop Barcelona.

ARXIVAT A:
Consum

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut