De la revolució a la involució: el Partit Comunista xinès celebra els 100 anys

El Partit Comunista Xinès celebra els cent anys de la seva fundació, el juliol del 1921 a Xangai. Els èxits econòmics de les últimes dècades desafien el món i Pequín, davant les crítiques d'Europa i els Estats Units per Xinjiang o Hong Kong, busca l'estabilitat interna en una involució maoista i nacionalista.

"El Partit és com Déu, tu no el pots veure, però és a tot arreu." La cita és d'un professor xinès i la va recollir en un llibre sobre el Partit Comunista Xinès Richard McGregor, un excorresponsal del Financial Times.

És una excel·lent definició per al dia a dia. Però no per a temps de celebracions. Des de fa mesos, a mesura que s'acostava el centenari, el totpoderós Partit Comunista Xinès ha baixat de la seva suposada existència metafísica per prendre cos i una presència que s'ha anat fent cada cop més evident a tot arreu.

Molt abans que s'instal·lessin els cartells relatius als actes d'aquest aniversari excepcional, els múltiples canals de la televisió oficial, les xarxes socials, controlades dins de la cibermuralla, o fins i tot les llibreries s'han omplert de propaganda roja, amb llibres, sèries i pel·lícules de les gestes del Partit. No només de Mao, també sobre el paper de les reformes capitalistes de Deng Xiaoping... Això sí, en molt menor mesura.

Els videoclips propagandístics o els nous museus inaugurats per a l'ocasió mostren les gestes de la revolució i la multiplicació d'èxits dels últims anys, els que la Xina és dirigida per Xi Jinping, el president que acumula més poder des de Mao. La ubiqüitat del tren d'alta velocitat, la missió a Mart, perfecta en el calendari, just abans d'aquest centenari, i, sobretot, la victòria contra la Covid-19, que és única al món.

Per a aquesta propaganda específica associada al centenari, ha aparegut un nou retrat de Xi Jinping, en què saluda les masses amb un gest associat tradicionalment al Gran Timoner.

La Xina de Xi Jinping és cada dia més assertiva i qui la dirigeix és el Partit Comunista. La pregunta és, doncs, per què el Partit Comunista Xinès ha triomfat on els altres partits comunistes han fracassat?

Sense Partit Comunista no hi ha Nova Xina

"Sense Partit Comunista no hi ha Nova Xina" són els primers versets d'una cançó patriòtica. La Nova Xina és la manera com el poble xinès es refereix a la República Popular, és a dir, la nova república proclamada per Mao l'1 d'octubre del 1949 a la plaça de Tiananmen.

La cançó, d'aquells anys, proclama el que avui és una realitat. Cent anys enrere, el Partit Comunista Xinès tenia una cinquantena de membres. Les últimes xifres oficials parlen de 95 milions.

El Partit impregna absolutament tota la societat. Escoles, instituts, universitats, l'exèrcit, la policia, els tribunals, els organismes municipals, provincials, estatals, les empreses, públiques o privades, hospitals, tot. Si en qualsevol d'aquests àmbits hi ha tres membres del Partit s'ha de constituir una cèl·lula. N'hi ha cinc milions. No se n'escapen ni els gegants tecnològics. Progressar en qualsevol estament requereix ser membre del Partit.

La Xina té una Constitució, unes institucions republicanes, un executiu (Consell d'Estat), un legislatiu (Assemblea Nacional Popular), tribunals... Però, en realitat, qui té realment el poder són les unitats del partit que hi ha dins d'aquestes institucions.

Logística: al Gran Palau del Poble, a la plaça de Tiananmen, s'hi reuneix anualment el plenari de l'Assemblea Popular, el Parlament. Però és a les reunions del Partit, al mateix edifici, i especialment al congrés del Partit cada cinc anys, on es decideix tot.

Estructura organitzativa: el Parlament té un comitè permanent, però és el comitè central del Partit el que decideix.

L'organigrama estatal té una estructura paral·lela, que és la columna vertebral del poder.

Per exemple, el món parla sempre del president Xi Jinping. És el càrrec de secretari general del Partit el que li dona el poder.

A més, els comitès secrets del Partit actuen amb total opacitat al marge dels organismes formals. El primer ministre, per exemple, bàsicament s'ocupa del pla quinquennal, l'economia planificada. Però són els pròxims al secretari general els que prenen les grans decisions en matèria econòmica.

No és el govern qui mana, sinó els membres del Comitè Permanent del Politburó, decidits en funció dels equilibris entre faccions al voltant del secretari general. Ara són set membres, comptant-hi Xi Jinping. El Buró Polític són 25 membres, l'elit del Comitè Central, que en té al voltant de 300, entre integrants permanents i no permanents.

És un règim leninista pur, l'avantguarda del proletariat que guia el poble.

Turisme roig a les bases revolucionàries

Leninisme però amb característiques xineses. Yan'an és un dels escenaris més simbòlics de la revolució que va dur el Partit Comunista a governar la Xina. Aquest any d'aniversari s'hi han multiplicat encara més les visites organitzades per les cèl·lules de base.

A aquesta zona muntanyosa de la província septentrional de Shaanxi, Mao i els altres líders comunistes hi van arribar el 1935 amb les seves forces minvants al final de la Llarga Marxa, fugint de la pressió del Kuomintang de Chiang Kai-shek, els nacionalistes.

A Yan'an, Mao i els seus van viure en precàries coves excavades en el sòl de guix grogós, protegits del Kuomintang i de l'aviació japonesa durant la Segona Guerra Mundial.

Aquells anys el Partit es va armar políticament. Yan'an és on va tenir lloc l'anomenat Moviment de Rectificació. S'hi va celebrar el 7è congrés, el 1945, que va certificar l'allunyament de la tutela de la Unió Soviètica per adequar el marxisme a les particularitats de la Xina. Era el triomf de les tesis de Mao, que defensava una revolució liderada pels camperols.

En aquells anys Mao Tse-tung va consolidar el seu control del Partit en un procés de purgues que va causar 10.000 morts.

També es va començar a dibuixar el culte a la personalitat del Gran Timoner, responsable de les pàgines més fosques de la història de la Xina Popular: el Gran Salt Endavant i la Revolució Cultural.

Però la història oficial no admet interpretacions. La Revolució Cultural va ser un error, segons va diagnosticar en el seu moment el Partit. I no se'n parli més. "Tothom comet errors, i la Xina no és una excepció", diu Du Fangzhe, un estudiant de batxillerat de visita amb el seu institut al saló d'actes on es va celebrar el 7è congrés. "Però vam veure l'error i el vam corregir a temps, que és la millor manera d'actuar. Hem d'estudiar de valent i no defraudar les expectatives dels nostres avantpassats revolucionaris", afegeix.

En els mesos previs a aquest centenari, les autoritats han animat la ciutadania a denunciar persones amb actituds revisionistes i han censurat almenys dos milions de documents a la xarxa que rebatien la versió oficial. És el que el règim en diu "nihilisme històric".

Al servei del poble

A Yan'an també hi ha una Escola de Quadres del Partit, la institució dedicada a formar i reforçar ideològicament els membres de la formació que han d'assumir càrrecs de responsabilitat, els que seran promoguts, en el si del partit i, en conseqüència, de l'Estat.

Wang Wenjun, de mitjana edat, alumne d'aquesta escola, explica una característica essencial del Partit, un dels eslògans que es repeteix i es repeteix a les aules. "Nosaltres som el poble, un sol poble, provenim de les masses i treballem per a les masses," afirma convençut. Persegueix, com la resta d'alumnes a l'Escola de Quadres i tots els membres del Partit, l'ideal comunista.

Però tot aquest rigor ideològic té algun futur, més enllà d'imposar-se gràcies a un aparell repressiu orwel·lià implacable?

Yang Zhaohui, professor d'Història del Partit a la Universitat de Pequín, no ho té gens clar. Creu que és un gran desafiament. "Quan es vol difondre aquesta ideologia comunista, tota aquesta cultura, pot no ser suficient simplement per controlar i influenciar les joves generacions xineses, especialment aquells i aquelles que han viscut i estudiat a fora."

Ara com ara, però, el professor Yang dubta que ningú a la Xina pugui fer trontollar el poder del Partit, si no és que el mateix Partit comet algun error greu. "En un país com la Xina, en què el Partit Comunista ha estat en el poder tant de temps, que té tanta experiència, en general, aquest tipus de lideratge és difícil que no pugui fer front a qualsevol tipus de gran desafiament," conclou.

Xi Jinping va modificar la Constitució per eliminar la limitació de dos mandats imposada per Deng Xiaoping. El Petit Timoner volia evitar que ningú més es pogués convertir en un nou Mao. Ara, Xi no té necessitat de triar successor de cara al congrés del Partit la tardor del 2022.

El secretari general Xi tindrà almenys cinc anys més per dirigir la Xina cap al lideratge mundial sense cap contrapès intern entre el poble d'on prové el Partit i el qual diu servir.