Exemplars de fetge de vaca
El fetge de vaca serà un dels primers bolets que es comercialitzaran (Joan Pera/IRTA)

Cultivar bolets autòctons tot l'any ja és possible amb vuit varietats de soca

L'IRTA desenvolupa un mètode per produir-los de manera que es redueixi la pressió recol·lectora als boscos i doni sortida a residus del sector de la fusta

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Agricultura

Bolets com el fetge de vaca o la gírgola de bruc es podran incorporar a taula tot l'any, sense dependre de l'estacionalitat ni de la producció en els boscos. I això gràcies a un mètode que en permetrà el conreu en soques.

El sistema, que també reduirà la pressió recol·lectora als boscos catalans i donarà sortida a residus del sector de la fusta, ha estat desenvolupat per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) dintre d'un projecte impulsat per la cooperativa agrària TEB Verd, una de les que formen part del Grup TEB, que treballa per aconseguir una vida inclusiva per a les persones amb discapacitat intel·lectual.

Les varietats de soca o lignícoles creixen sobre la fusta i els troncs dels arbres. El procés es pot induir inoculant les llavors en troncs. Però a Catalunya, fins ara, no s'aprofitava aquesta tècnica per produir bolets de soca autòctons.

Els que s'obtindran ara es comercialitzaran sota la marca Bolet Ben Fet, empresa que forma part de la cooperativa TEB Verd i que des de fa anys produeix variants principalment d'origen asiàtic, com el xiitake o el maitake.


Tres espècies, a punt

El fetge de vaca (Fistulina hepatica), la gírgola de bruc (Lyophyllum decastes) i el bolet de noguer (Polyporus squamosus) seran els primers d'arribar al mercat, un cop s'hagi rebut l'aprovació de les autoritats competents en seguretat alimentària.

Després de dos anys d'investigació, aquests bolets "ja estan llestos per a la producció comercial amb garanties d'èxit", segons afirma Joan Pera, investigador del programa de Protecció Vegetal Sostenible de l'IRTA.

A aquests se n'hi afegiran cinc més: la sabatera de faig (Meripilus giganteus), el pollancró (Agrocybe aegerita), la pipa (Ganoderma lucidum), la gírgola de castanyer (Grifola frondosa) i la gírgola de panical (Pleurotus eryngii).

Exemplars de bolet de noguer
D'espècies com el bolet de noguer se'n podrà disposar tot l'any (Joan Pera/IRTA)

Però la recerca continua i en espècies com la gírgola groga (Laetiporus sulphureus) o les manetes arrissades (Sparassis crispa) falta només l'últim pas per trobar les millors condicions de reproducció del seu hàbitat.

El projecte pilot de diversificació del cultiu de bolets comestibles va començar amb una prospecció de camp i una recol·lecció de bolets de soca dels boscos per part de la Societat Catalana de Micologia, a partir d'una llista de candidats potencials pel seu valor gastronòmic i ecològic.

Amb els exemplars recollits, els investigadors de l'IRTA van fer l'aïllament en cultiu pur d'un banc d'un centenar de soques de catorze espècies. A partir d'aquesta mostra es van poder assajar els mètodes de producció d'inòcul i les condicions òptimes de cultiu de cada espècie, com explica el doctor Pera:

"Vam dissenyar una mescla de blat, sègol, melca i aigua idònia per a la producció de llavor de gairebé totes les soques."

Finalment, van assajar les possibilitats de conreu d'aquestes llavors i van determinar-ne les condicions estàndards en les vuit espècies citades abans.

Els bolets produïts d'aquesta forma no són diferents dels que neixen de forma naturals en els boscos, explica Joan Pera:

"No hi ha diferències significatives en la composició de proteïnes, sucres o greixos entre els bolets de bosc i els nostres cultius".

El que sí que permetrà això és disposar d'aquests bolets tot l'any i això farà possible incorporar-los a les cartes dels restaurants de forma permanent. Es podran recollir en el moment de maduració ideal, tot garantint una major seguretat alimentària.


Gestió sostenible

Això obre una oportunitat de mercat, però també ajudarà a la gestió forestal i a l'aprofitament de residus en una economia circular.

D'entrada, el cultiu d'aquestes espècies implica una reducció en la pressió recol·lectora sobre les seves poblacions naturals. Això farà disminuir l'impacte ambiental de la recol·lecció i preservarà la biodiversitat i el paper que tenen els bolets en els cicles biogeoquímics del seu ecosistema, com apunta Pera:

"Els bolets són fonamentals per reciclar elements difícilment degradables, com la lignina, i tancar el cicle de regeneració dels boscos."

També s'aprofitarà uns residus. En el cultiu dels bolets lignícoles s'utilitzarà un substrat a base d'esmicolats i serradures de fusta de diferents arbres i arbusts, com el castanyer, l'alzina i el roure. I gràcies a la col·laboració del Gremi Fusta i Moble s'aprofitaran les restes de fusta petita de la indústria forestal, que no tenen sortida comercial.

Un cop feta la collita, el cercle es tancarà: del residu del conreu dels bolets, el substrat on ha crescut el miceli del fong, se'n produirà un compost molt ric en matèria orgànica per a l'agricultura i la jardineria.

El projecte està finançat pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) de la Generalitat de Catalunya i per l'Associació Europea per a la Innovació (AEI).

Per dur-lo a terme es va constituir un Grup Operatiu liderat per Bolet Ben Fet en què hi participen l'IRTA, el Gremi Fusta i Moble, la Societat Catalana de Micologia i l'empresa Bolets de Soca. Hi col·laboren investigadors de la Universitat de Barcelona (UB).

 

ARXIVAT A:
Agricultura Alimentació Recerca científica
Anar al contingut