Crisi diplomàtica: Israel prohibeix al consolat espanyol a Jerusalem atendre els palestins

El ministre d'Exteriors israelià no ha concretat com es farà efectiva la decisió, que justifica pel reconeixement de l'estat palestí per part d'Espanya

RedaccióActualitzat

Nou episodi en la crisi diplomàtica entre Espanya i Israel. Després de fer un toc d'atenció a l'ambaixador espanyol per l'anunci de reconeixement de l'estat palestí, el ministre d'Exteriors israelià, Israel Katz, ha anunciat aquest divendres que "talla la connexió entre la representació d'Espanya a Israel i els palestins".

Katz ho ha dit en una piulada en castellà, en què assegura que prohibirà al consolat espanyol a Jerusalem donar serveis als palestins residents a Cisjordània després del reconeixement de l'estat de Palestina, que entrarà en vigor el 28 de maig.

El ministre d'Exteriors israelià no ha concretat com es farà efectiva la prohibició. En aquest sentit, el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, s'ha mostrat prudent a l'hora d'avaluar les conseqüències de l'anunci. En declaracions a RAC1, Albares ha reaccionat a la decisió diplomàtica d'Israel:

Analitzarem què vol dir que no podran prestar servei o connectar. Estem parlant de territoris ocupats, reconeguts per les Nacions Unides, i vull veure exactament què vol dir que no ho permetrà [prestar serveis als palestins]. Per descomptat, si això és una decisió tal com es llegeix de la literalitat. Sens dubte, protestarem.

El Consolat General d'Espanya a Jerusalem s'encarrega de les relacions amb l'Autoritat Nacional Palestina i serveix com a oficina consular per a tota la ciutat de Jerusalem, Cisjordània i la Franja de Gaza. L'ambaixada espanyola a Israel és a Tel-Aviv.
 

Un pas més en el conflicte diplomàtic

L'anunci del govern israelià aprofundeix la crisi diplomàtica amb Espanya, després que dimecres ja cridés a consultes la seva ambaixadora a Espanya, Rodica Radian-Gordon. "Han decidit concedir una medalla d'or als assassins de Hamas", va denunciar aleshores el ministre d'Exteriors israelià, en un comunicat posterior a l'anunci d'Espanya de reconèixer l'estat palestí.

Israel va fer el mateix gest amb els ambaixadors de Noruega i Irlanda, que també reconeixeran oficialment l'estat palestí a partir del 28 de maig.

La crida a consultes, sigui a un ambaixador estranger o al propi, és, doncs, una mesura de protesta diplomàtica intermèdia, prèvia a la ruptura de relacions amb un altre país.

Yolanda Díaz recula després de ser acusada d'antisemita

El ministre israelià ha estat especialment dur amb la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, que dimecres va publicar un vídeo en què celebrava el reconeixement de l'estat palestí per part del govern espanyol i afegia que cal anar més enllà.

Yolanda Díaz deia que el reconeixement de l'estat palestí representa "el compromís d'Espanya amb els drets humans" i "un acte d'humanitat". Però la frase més polèmica del discurs arriba al final, en què la vicepresidenta del govern espanyol es fa seu un lema propi del nacionalisme palestí: "Palestina serà lliure des del riu fins al mar".

En resposta a aquest vídeo, Israel Katz ha titllat Yolanda Díaz d'antisemita, ignorant i plena d'odi. Hores després de la piulada del ministre israelià, la vicepresidenta del govern ha reculat i ha dit que defensa l'existència de "dos estats" que "comparteixin des del riu fins al mar". La líder de Sumar ha insistit que no és antisemita després d'assegurar que el seu espai polític sempre ha defensat la solució dels dos estats.
 

"Des del riu fins al mar", un lema amb diverses interpretacions

"Palestina serà lliure des del riu fins al mar" és un lema molt utilitzat en manifestacions propalestines arreu del món. Per als activistes, és una crida a la pau i la igualtat, mentre que els jueus ho consideren una clara demanda de destrucció d'Israel.

Manifestants propalestina mostren una pancarta amb el lema 'Des del riu fins al mar' en una protesta a Madrid, l'11 de maig
Manifestants pro-Palestina mostren una pancarta amb el lema "Des del riu fins al mar" en una protesta a Madrid l'11 de maig (Isabel Infantes/Reuters)

La frase fa referència a l'àrea geogràfica entre el riu Jordà i el mar Mediterrani, que inclou Cisjordània, Israel i la Franja de Gaza. El lema, que té diverses interpretacions, s'ha utilitzat des de la dècada dels 60 com una crida a l'alliberament de Palestina. Altres activistes i manifestants l'utilitzen per exigir la igualtat de drets per als palestins.

Els israelians consideren que, atès que fa referència a una àrea geogràfica que inclou Israel, s'ha d'interpretar com una crida "a la destrucció d'Israel", especialment després que Hamas l'adoptés com a propi.

 

ARXIVAT A:
IsraelPalestinaGovern espanyolGuerra a Gaza
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut