Crisi diplomàtica: el Canadà acusa l'Índia d'assassinar un separatista sikh a Vancouver

El 18 de juny, dos pistolers van matar Hardeep Singh Nijjar quan sortia d'un temple d'una ciutat als afores de Vancouver. Nijjar era un canadenc nascut a l'Índia i líder d'un moviment que propugna la secessió de la minoria sikh a l'Índia i la creació d'un estat independent, l'anomenat Khalistan.

El seu assassinat ha estat un misteri fins que el primer ministre, Justin Trudeau, la matinada de dimarts ha assegurat davant el Parlament d'Ottawa que els serveis de seguretat canadencs tenen "sospites creïbles" que agents del govern de l'Índia estan darrere la mort de Nijjar.

Qualsevol implicació d'un govern estranger en l'assassinat d'un ciutadà canadenc en sòl canadenc és una violació inacceptable de la nostra sobirania. Va en contra de les normes fonamentals amb què les societats obertes, lliures i democràtiques funcionen. Com poden esperar, hem treballat de forma estreta i coordinada amb els nostres aliats en aquest seriós assumpte.

L'acusació del Canadà és molt greu i és de suposar que està ben fonamentada perquè implica obrir una greu crisi amb un país com l'Índia. En el fons, està responsabilitzant Nova Delhi de comportar-se com Rússia o l'Aràbia Saudita i enviar agents a l'estranger per perseguir i assassinar dissidents. Amb l'agreujant que l'Índia, a diferència de les altres dues potències, se suposa que és una democràcia i un cert aliat del Canadà, almenys sobre el paper.

Expulsió de diplomàtics

Immediatament, Trudeau ha ordenat l'expulsió d'un alt diplomàtic indi de l'ambaixada a Ottawa, en concret el responsable dels serveis d'intel·ligència. Els seus aliats més estrets, els Estats Units, Austràlia i el Regne Unit, s'han declarat "profundament preocupats" per les acusacions. Acte seguit, Nova Delhi ha convocat l'ambaixador canadenc i l'ha informat que també s'expulsaria un alt diplomàtic canadenc, que tindrà cinc dies per abandonar el país. El govern indi també ha titllat les acusacions d'assassinat "d'absurdes".

La crisi entre l'Índia i el Canadà s'estava coent des de feia mesos i a principis de setembre Ottawa ja havia congelat les negociacions per un tractat de lliure comerç que s'esperava tancar abans de finals d'any.

Ara s'ha sabut que la tensió va aflorar en la trobada que Narenda Modi i Justin Trudeau van tenir en el marc dels G20 fa 10 dies precisament a Nova Delhi. Llavors ja va transcendir que, a diferència de la resta de líders, Modi només havia rebut cinc minuts el primer ministre canandenc, que no va assistir al sopar de gala.

Pel que s'ha filtrat, el primer ministre indi, nacionalista hindú, va retreure al seu homòleg que permetés la presència d'activistes sikhs, que, diu, són terroristes i amenacen la integritat territorial de l'Índia, i Trudeau li va replicar que els empara la llibertat d'expressió.
 

La independència del Khalistan, en l'origen de la crisi

Dels 38 milions de canadencs, dos milions són d'origen indi i d'aquests, 770.000 es declaren sikh. De fet, el Canadà és el país, fora de l'Índia, amb una comunitat més gran d'aquesta minoria religiosa. Alguns dels seus membres han revifat el somni del la independència del Khalistan.

L'ideal del Khalistan, que vol dir "la terra dels purs" és el d'un estat sikh independent que hauria de constituir-se en part de la regió del Punjab, on els sikhs són la minoria més nombrosa. En el conjunt de l'Índia, els sikhs són només el 2% de la població.

Els anys setanta i vuitanta del segle passat va haver-hi una insurgència armada i violenta que el govern de Nova Delhi va sufocar amb mà de ferro en un conflicte que va provocar milers de morts.

L'episodi més sagnant del conflicte entre el govern i els separatistes sikh es va produir el 1984. La llavors primera ministra Indira Gandhi va enviar l'exèrcit al Temple Daurat, el santuari més sagrat per als sikhs, per desallotjar (i matar) el líder separatista armat Sant Jarnail Singh Bhindranwale i els seus partidaris, cosa que va enfuriar els sikhs de tot el món.

Uns mesos més tard, Gandhi va ser assassinat per un dels guardaespatlles sikh a casa seva, a Nova Delhi. L'exèrcit va iniciar operacions el 1986 i el 1988 per expulsar els militants sikhs del Panjab. Els militants sikhs també van estar darrere l'atemptat contra un Boeing 747 d'Air Índia que volava des de Montreal, precisament al Canadà, cap a Bombai, a l'Índia, en el qual van morir les 329 persones a bord.

La insurrecció i la violencia governamental van matar desenes de milers de persones fins que Nova Delhi va acabar doblegant el secessionisme armat. La seva causa també es va anar diluint al Punjab, però recentment ha revifat dins el país i també especialment entre la diàspora sikh, que té les comunitats més grans al Canadà, el Regne Unit, Austràlia i els Estats Units.

El conflicte actual

A l'abril d'aquest any, l'Índia va arrestar el predicador i líder separatista sikh Amritpal Singh per presumptament reviure les crides a Khalistan, un fet que va provocar la por d'una nova violència al Panjab. Uns mesos abans, Nova Delhi ja s'havia queixat al Canadà per permetre una carrossa en una desfilada sikh que representava l'assassinat d'Indira Gandhi. L'Índia també s'ha molestat per les freqüents manifestacions i alguns episodis de vandalisme per part dels sikh canadencs contra les missions diplomàtiques índies.

Nova Delhi reclama a Ottawa que actuï contra "els extremistes sikh" però el govern Trudeau reitera que els activistes estan emparats per la llibertat d'expressió i sospita del tarannà nacionalista hindú del govern de Nerenda Modi.

Enmig d'aquestes tensions, ha arribat aquest dilluns l'acusació de Trudeau que agents indis estan darrere l'assassinat del líder separatista i ciutadà canadenc Hardeep Singh Nijjar i les relacions bilaterals han arribat al seu nivell més baix.