Criptomonedes i blanqueig: quan la policia troba el cofre de monedes, però no el pot obrir

El repte policial és trobar el cofre, saber de qui és i obrir-lo per confiscar-ne els diners; este article va d'això, d'aquella sensació d'haver trobat el propietari i el botí però no poder obrir-lo per treure'n les monedes

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Fàtima Llambrich

Periodista de TV3. Crònica judicial i policial

@fatimallambrich

L'economia del totxo, amb la construcció de blocs de pisos i cases adossades de luxe, ha estat un dels mètodes clàssics coneguts i vistosos del blanqueig de capitals. Les empreses pantalla, els paradisos fiscals i els testaferros han ajudat també els delinqüents econòmics a preservar el seu anonimat i a dificultar les investigacions policials.

Ha estat i és, encara, una manera per desdibuixar una realitat que explica que els diners en qüestió provenen d'altres delictes, com el tràfic de persones i drogues. Uns mètodes, però, que han quedat desbancats en eficàcia pel món de les criptomonedes.

Tant els investigadors que pateixen les dificultats per arribar a detectar el blanqueig de capitals a través de criptodivises, com els advocats que defensen els investigats són conscients que les organitzacions criminals tenen amb la "dark web" --la part fosca d'internet per on navega el delicte-- un oasi que els facilita el delicte econòmic.

El primer cop, que és un dels més complicats, el paren gràcies a unes plataformes que els permeten convertir els diners en criptodivises amb moltes operacions de poc valor per no aixecar sospites, per evitar que saltin les alarmes.

Les investigacions per delicte econòmic sempre solen ser llargues i costoses. Els investigadors depenen de la informació que els han de proporcionar altres organismes i, alhora, solen trobar-se amb uns delinqüents experts en la matèria.

En el cas de les criptomonedes, els és difícil provar qui és el propietari de les carteres, explica José Ángel Merino, cap de l'Àrea Central de Delictes Econòmics dels Mossos d'Esquadra. Però el pitjor és accedir a obrir-les per confiscar-ne el valor.

Si bé hi ha claus públiques que es poden obtenir mitjançant requeriments judicials, hi ha claus privades que depenen de la "bona voluntat" del propietari; adverteix l'advocada Maria Riera Roig, del Grup d'Advocacia Jove del Col·legi d'Advocats de Barcelona. I posa sobre la taula una qüestió: que l'investigat hagi d'aportar el codi secret perquè li obrin el cofre --la cartera de criptomonedes-- "pot xocar amb el principi de presumpció d'innocència perquè estàs en el dret de no donar la clau, com el pin del mòbil si no vols que te l'escorcollin".

La vida a vegades premia els que s'esforcen, i el dia de l'entrada i escorcoll els policies es troben l'ordinador de l'investigat obert i els codis d'accés a les carteres de criptomonedes gairebé a la vista; però la vida no premia ni sempre, ni sovint. I queden a mercè que els investigats vegin un benefici a facilitar-los les claus.

ARXIVAT A:
Criptomonedes
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut