Creixen un 11,8% les persones grans de la Garrotxa que reben ajuda per falta d'autonomia, la majoria de més de 75 anys
ACN Olot - Les persones grans que viuen a la Garrotxa i necessiten rebre ajuda en el seu dia a dia per falta d'autonomia han crescut gairebé un 12% durant el 2023. Al llarg de l'any, el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa (CASG) ha atès 3.938 persones que necessiten altres persones o ajuts importants per fer les activitats bàsiques diàries. D'aquestes, més del 70% tenen més de 75 anys i més del 40% dels atesos viuen fora d'Olot. Al llarg del 2023, a més, ha crescut el nombre d'atesos amb necessitats bàsiques com l'alimentació o l'accés a un habitatge, subministraments o recursos formatius, que ja sumen gairebé 3.000 persones. A més, 1.773 persones han activat el servei de teleassistència i el servei d'ajuda a domicili ha atès 313 persones.
En xifres globals, el Consorci ha atès durant el 2023 un total de 11.239 persones de les quals un 36% tenien més de 65 anys i moltes viuen soles. Pel que fa a les persones grans amb necessitats d'autonomia, l'any passat el nombre d'atesos va créixer un 11,8% a la Garrotxa. En concret, es va passar de les 3.388 a les 3.938. D'aquestes 4 de cada 10 viuen fora d'Olot i 7 de cada 10 tenen més de 75 anys.
Entre les principals situacions ateses, hi ha persones amb dependència que tenen cuidadores a casa; d'altres que van de casa d'un fill a un altra dificultant activar els recursos necessaris; persones que tenen dificultats per fer les activitats bàsiques diàries i que tampoc tenen les necessitats bàsiques cobertes i d'altres que tenen ingressos "mínims" insuficients per poder accedir a recursos de cura. També han atès diversos casos de persones soles sense autonomia que, malgrat tenir recursos econòmics, no disposen d'una xarxa de suport i, per tant, requereixen de suport i orientació.
Al llarg de l'any passat, també es van fer 500 valoracions de discapacitat i més de 650 valoracions de dependència.
En l'entorn domiciliari, el Servei d'Ajuda a Domicili va atendre 313 persones, s'han ofert àpats a domicili a 135 persones i 1.773 persones han activat del servei de teleassistència, un 7% més que l'any anterior. En aquest servei de teleassistència, a més, s'han atès 1.114 emergències.
Necessitats bàsiques
D'altra banda, des del consorci alerten que "el gruix de necessitats socials" creix any rere any i que ja atenen gairebé 3.000 persones que necessiten suport per cobrir aspectes tant bàsics com l'alimentació, la higiene personal, les dificultats per accedir a un habitatge, subministraments o a recursos formatius, entre altres.
En aquest àmbit, factors estructurals com la manca d'habitatge, aspectes relacionats amb la llei d'estrangeria o les característiques del mercat laboral hi juguen, asseguren un paper "rellevant". El perfil d'atenció majoritari són persones d'entre 35 i 64 anys que viuen soles, tenen dificultats econòmiques i els costa trobar una feina estable. Cal tenir en compte també el grup de joves d'entre 18 i 34 anys molt significatiu en aquest àmbit. Destaquen sobretot els joves que han migrat sense referents familiars amb l'expectativa de millorar la seva vida i la de la seva família al país d'origen i que "es troben amb molt poques possibilitats d'assolir una vida digna i autònoma".
D'altra banda, 78 persones han utilitzat el menjador social, 91 el servei de dutxa i bugaderia i l1.085 famílies han tingut accés a les cistelles de productes bàsics del Centre de distribució d'aliments (CDA). D'altra banda, 111 persones sense llar han estat ateses pel Consorci i s'han tramitat ajudes d'urgència per fer front a alimentació, vestimenta, formacions, assumptes relacionats amb la salut o també ajuts per l'habitatge o per fer front als subministraments bàsics.
Durant el 2023, a més, 308 persones de la comarca han disposat de la Renda Garantida de Ciutadania catalana i 181 de l'Ingrés Mínim Vital.
Pel que fa a les relacions familiars, el Consorci també ofereix acompanyament en els vincles. L'any passat, 824 famílies van treballar per millorar les seves relacions amb el suport de les professionals de l'ens. Aquesta dada suposa un increment de gairebé un 5% respecte a l'any anterior. Una part important d'aquestes famílies són monoparentals i amb poca xarxa social per afrontar el dia a dia.
El 2023, a més, s'han atès 83 famílies en situació de risc (lleu, moderat o greu) amb nadons de 0 a 3 anys per acompanyar-los en aquesta primera etapa evolutiva. També han participat 33 infants i adolescents i les seves famílies al Centre Diürn i 53 adolescents al projecte Timó (serveis d'atenció i suport a relacions socials individualitzat per compensar deficiències socioeducatives i familiars) i més de 200 infants als espais preventius socioeducatius de lleure (Larai i Garbuix).
Dins l'eix de protecció, quan es detecten situacions de negligència, abandonament o maltractament, la intervenció la realitza un equip especialitzat. Aquest any s'han atès 180 infants i adolescents.
Més dones ateses al SIAD
D'altra banda, el Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) han augmentat el nombre d'atencions amb 431 dones ateses, 157 de les quals han necessitat atenció psicològica i 20 han requerit l'activació d'un dispositiu de localització en casos de violències.
En l'àmbit de la diversitat, s'ha atès a 28 persones que s'han sentit discriminades o han necessitat assessorament en temes LGTBI i s'ha continuat amb la formació i la sensibilització en aquest àmbit amb diferents formats i públics.
En paral·lel, s'ha treballat a diferents barris d'Olot i a alguns municipis de la comarca per millorar les relacions socials i crear espais de trobada entre persones. En aquesta línia, s'ha treballat en 43 casos de blocs de pisos i espai públic en els quals les relacions veïnals s'han vist deteriorades o afeblides.
Reptes de futur
Entre els reptes de futur, el Consorci destaca que cal seguir posant el "focus" en l'atenció a les persones grans dependents i també a qui les cuida. També alerta d'un creixent nombre de persones i famílies en "situació de pobresa", malgrat que es tracta d'una comarca amb un índex d'atur baix. A més, remarca la importància d'una bona gestió de l'augment de l'arribada de persones que fugen de guerres i violències, entre d'altres.
