Condemnats per desobediència 4 membres de la mesa del Parlament presidida per Forcadell
El tribunal, en canvi, ha absolt l'exdiputada de la CUP Mireia Boya
Condemnats per desobediència 4 membres de la mesa del Parlament presidida per Forcadell

Condemnats per desobediència 4 membres de la mesa del Parlament presidida per Forcadell

El tribunal, en canvi, ha absolt l'exdiputada de la CUP Mireia Boya

Redacció Actualitzat
TEMA:
Procés català
Els encausats de la mesa del Parlament durant el judici

Condemnats per desobediència els quatre membres independentistes de la mesa del Parlament presidida per Carme Forcadell.

Els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemnen Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet a 20 mesos d'inhabilitació i a una multa de 30.000 euros, per haver permès la tramitació de les lleis que emparaven el referèndum.

El tribunal, en canvi, ha absolt l'exdiputada de la CUP Mireia Boya. Les acusacions també en demanaven la inhabilitació per desobediència per la seva implicació en l'1 d'octubre, tot i que no era membre de la mesa.

 

Els membres de la mesa del Parlament del 2017 i Mireia Boya (ACN)

 

Reaccions dels jutjats

Tant Anna Simó com Lluís Guinó, que és l'únic dels jutjats que continua sent diputat, han confirmat a Catalunya Ràdio que recorreran contra la sentència i, si cal, arribaran a Europa.

Simó ha dit que preveia una condemna com aquesta, tot i que no l'accepta, i Guinó ha denunciat la parcialitat de la justícia. Al progama Més 324 Simó, també han denunciat la injusticia que aquesta sentència demostra contra Carme Forcadell, condemnada a 11 anys de presó, en aquest cas pel Suprem.

"Encara es demostra d'una manera més bèstia que el que li estan fent a la Carme Forcadell no té nom. Perquè nosaltres no vam actuar diferent del que va actuar la Carme. Ni ella va tenir un protagonisme separat i diferenciat de de la resta de la mesa."

 

 

Per la seva part, Mireia Boya també ha considerat que la justícia ha estat parcial i ha afirmat que és una irregularitat democràtica" que "l'advertiment il·legítim" del Constitucional hagi comportat "presos, preses, exiliats i exiliades polítiques":

Al Més 324,Mireia Boya i Ramona Barrufet han destacat que la sentència deixa tocada la funció del Parlament.

Ramona Barrufet : "Avui queda tocat el parlamentarisme, la democràcia, perquè finalment nosaltres som els representants del poble."

Mireia Boya: "El que han creat aquí és un tallafoc constitucional amb una jurisprudència que no permetrà que qualsevol tipus d'iniciativa parlamentària que parli d'independència, de monarquia, autodeterminació es pugui tramitar al Parlament de Catalunya en el futur."

Davant les mostres de suport, l'expresidenta del Parlament s'ha solidaritzat amb els jutjats i ha reivindicat que van "defensar la sobirania del Parlament":

 

I l'ara diputat d'ERC al Congrés Joan Josep Nuet, que com a aforat serà jutjat al Suprem per aquest cas, s'ha referit a la sentència com a "mal temps per a la democràcia".

 

 

 


Peticions d'1 any i 8 mesos d'inhabilitació

La Fiscalia demanava als membres de la mesa 1 any i 8 mesos d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros per desobediència per haver permès que es debatessin i es tramitessin les lleis que emparaven el referèndum, les conegudes com a lleis de desconnexió.

L'Advocacia de l'Estat demanava les mateixes penes excepte per a Boya, per a qui la petició era de 24.000 euros de multa, a banda de la inhabilitació.

Vox, que actuava com a acusació popular, va decidir retirar la petició de 12 anys de presó per un presumpte delicte d'organització criminal en la primera sessió del judici, aquest mes de juliol.

Inicialment el judici a la mesa del Parlament s'havia de fer al Tribunal Suprem, però quan l'expresidenta Carme Forcadell va quedar com a única encausada de la mesa per rebel·lió, la resta d'encausats van ser retornats al TSJC. Forcadell va ser sentenciada finalment pel Suprem a 11 anys i 6 mesos de presó, i 11 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta per sedició.

Mireia Boya en primer pla en una sessió del judici (ACN)

El judici s'ha celebrat aquest mes de juliol després de mesos de retard. Primer, perquè la data inicial coincidia amb altres judicis dels advocats. Quan finalment es va fixar la data per al 23 d'abril del 2020, va arribar la pandèmia de la Covid i va obligar a ajornar-lo.

I és que la sentència a la mesa del Parlament és la segona que afecta els qui la justícia considera responsables del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. La primera és la que va condemnar els líders polítics -Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Raül Romeva, Joaquim Forn -i civils- Jordi Sànchez i Jordi Cuixart- i que els ha portat a la presó.

La sentència marca el judici d'un altre membre d'aquella mesa, Joan Josep Nuet, jutjat al Suprem perquè és diputat d'Esquerra al Congrés.

Encara hi ha pendent, també, la sentència a la cúpula dels Mossos, encapçalada per Josep Lluís Trapero.

 

Els fets

El Parlament de Catalunya va aprovar el 7 de setembre del 2017 les lleis de desconnexió, l'instrument que havia de donar cobertura legal al referèndum de l'1 d'octubre d'aquell any. Culminaven, així, dos plens marcats per la tensió i els retrets entre el bloc independentista i els grups contraris a la consulta.

 

 

Els magistrats del TSJC consideren que la mesa hi va tenir un paper clau quan va permetre que es tramitessin i es poguessin votar amb urgència les lleis esmentades. Una iniciativa que tant el tribunal com l'oposició d'aleshores consideraven que forçava el reglament de la cambra.

Amb aquesta sentència, el TSJC descriu l'actitud dels membres de la mesa en els termes d'un delicte de desobediència.

ARXIVAT A:
Procés català Parlament de Catalunya

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut