"Com vols que no tingui insomni i ansietat?" La medicina que inclou els factors socials

La salut no és només absència de malaltia. Segons l'Organització Mundial de la Salut és el benestar físic, psíquic i social. Per tant, depèn de les condicions en què estem vivint.

Berta Rodoreda, infermera del centre d'atenció primària de Santpedor, ens posa un exemple molt clar a l'hora d'atendre un pacient que té insomni:

 "Doncs bé li pots posar un o dos fàrmacs. Però com canvia la història si jo sé que aquesta persona no arriba a final de mes, té dues criatures i li estan a punt d'embargar el pis. Com vols que no tingui insomni i ansietat?"

I amb aquesta informació els professionals de la salut poden fer una prescripció farmacològica --si cal-- més acurada i evitar sobretractaments i sobrediagnòstics. 
 

Una guia amb 17 determinants socials com la solitud no volguda

Els equips d'atenció primària de la Catalunya Central han participat en un estudi liderat per aquesta infermera de Santpedor. Juntament amb altres professionals com metgesses i treballadores socials, han registrat a les històries clíniques factors socials i de context familiar per tenir-los en compte a l'hora de visitar i tractar els usuaris.

I han elaborat una guia amb 17 condicionants fàcils d'identificar i incloure digitalment a les històries. Els que prevalen molt són les dificultats econòmiques i la solitud no volguda. Així ho explica Rodoreda:

"Aquests factors de per si no són una malaltia, però els hem de tenir molt presents perquè poden agreujar una malaltia o poden fer que n'esdevingui una".

La prescripció social

Conèixer aquests factors de la vida d'un pacient pot evitar sobrediagnòstics i pot compensar la situació amb la "riquesa de la comunitat, amb activitats de caràcter comunitari". És el que es coneix com a prescripció social.

Poden ser des de caminades en grup a tallers de pintura o cant coral. Hem anat a veure un d'aquests tallers on es reuneix un bon grup de dones per aprendre a fer ganxet, mitja o altres teixits.

"Cadascuna porta la seva pròpia motxilla i aquí la deixem anar una estona i cadascuna escolta l'altra. Formes part d'un grup. Necessitem la comunitat. Si no la tens és quan trobes la solitud i ja ve la depressió", explica la Tània Marín, que ve al taller des que es va crear fa un any. 

Una de les seves companyes, la Rosa, diu que a vegades, si té un mal dia, hi arriba moixa:

"Surts d'aquí amb una altra alegria i una altra perspectiva de la vida. A casa et vas ensopint i ensorrant."

Un tractament més humanitzat 

La guia pretén tractar la persona no només des de la valoració clínica, sinó tractar-la de "forma holística, integral. De forma més humanitzada".

Segons l'estudi que han fet, la prescripció social ha disminuït en molts pacients la freqüentació al sistema sanitari. Rodoreda explica que "inclús hi ha moltes persones que se'ls ha de trucar per dir, que no em vens a veure?"

Una prescripció social que li ha anat molt bé a la Mercè Reche, una de les assistents als tallers de labors:

"Per mi que soc depressiva, venir aquí és com venir a una teràpia. I em fa estar més activa, et fa menys mal tot. M'ha canviat molt la salut".