Com s'ho fan les empreses per buscar finançament en temps de crèdit car i escàs?

L'encariment del crèdit que ha dictat el Banc Central Europeu afecta tothom: els bancs i els qui opten pel finançament alternatiu

Albert ClosasActualitzat

El paisatge industrial i econòmic de Catalunya ha canviat molt des de la gran crisi del 2010; entre altres coses, per la desaparició de les caixes d'estalvis i la desertització bancària en moltes zones del país.

"El sector financer bancari ha acabat en poques mans, i això dificulta l'accés al finançament de les empreses, perquè ens trobem en una situació quasi oligopolística. Els requisits per aconseguir finançament són més durs, sobretot en el sector bancari tradicional", diu Pau Bestit, que dirigeix el Servei Finançament Cambra, de la Cambra de Comerç de Barcelona.

I afegeix: "Abans els bancs apostaven més. Et deien allò de 'Crec en el teu projecte, crec en això que em presentes, vinga, hi apostem'. Ara necessiten els números més tancats."

El Servei Finançament es va posar en marxa fa un temps justament per ajudar les empreses, sobretot les pimes, a trobar sistemes de finançament alternatiu, o complementari, al que donen els bancs.


Finançament alternatiu o complementari 

La Cambra té un acord amb diversos "socis" que poden oferir serveis de finançament alternatiu. Alternatiu o, potser més correctament, complementari, perquè sovint complementen el finançament bancari que la immensa majoria d'empreses necessiten i no poden esquivar.

Per exemple, un dels serveis o dels sistemes pot ser trobar avals a noves línies bancàries que un sol banc ja no vol assumir per no concentrar massa risc, tal com explica el president d'Avalis --una empresa que avala crèdits bancaris--, Josep Lores:

"Arriben operacions de clients bons amb una única entitat financera com a proveïdora. L'entitat ja s'hi sent còmoda, però també ens demana que des d'Avalis l'acompanyem, perquè està assumint ella sola el 90% del crèdit d'aquesta empresa."

Comptar que algú avali noves línies de crèdit és un dels serveis de finançament alternatiu/complementari. Hi ha altres modalitats, per exemple, de "factoring" i "confirming", de recerca d'inversors privats per a l'empresa, o de rènting de béns d'equip.

En el cas d'Avalis, Josep Lores recorda que els avals tant poden anar a crèdits a mitjà i llarg termini, per assegurar inversions d'una empresa, com també del seu circulant, per un període d'entre un i cinc anys, sobretot per ajudar les pimes:

"Nosaltres participem avalant les línies de crèdit que les empreses tenen amb les entitats financeres, perquè puguin obtenir un import superior. Perquè estan creixent les vendes, per exemple, i l'entitat financera ja es troba còmoda amb l'import que té atorgat i, en canvi, amb l'aval nostre doblen l'import de la línia de crèdit. I som nosaltres els qui avalem aquest increment."


Biotecnologia amb aval públic

Vytrus Biotech ja fa un temps que va superar l'estadi de start-up prometedora. Després de 14 anys, ara és una empresa que es defineix com de "biotecnologia vegetal", de la qual va ser pionera.

Desenvolupa principis actius propis per a la indústria cosmètica i dermatològica. Ven a 60 països, i exporta el 70 % de la producció. Però encara és una pime, cosa que no impedeix que aspiri a créixer més. Per això cotitza, des de fa un any i mig, en l'anomenat BME Growth.

El director financer de Vytrus, Jordi Rovira, explica que en el camp de la biotecnologia Catalunya és un referent internacional:

"Volem aportar el nostre granet de sorra perquè Catalunya també sigui un referent internacional en el camp de la indústria. Poca gent es planteja, en el sector biotecnològic, farmacèutic innovador, crear indústria."

L'ambició de Vytrus parteix de la seva base tecnològica, amb set patents demanades. Reinverteix en recerca tots els beneficis, i funciona amb el suport de finançament privat, però també públic, ja que compten amb els avals d'Acció, de la Generalitat i també d'Avalis.

"El finançament públic no el deixarem mai, perquè en el nostre ADN, i en el de qualsevol empresa biotecnològica hi ha la idea de continuar investigant. I, per tant, la institució pública, el company de viatge en aquest camí de la recerca i del risc, sempre hi serà", afirma Jordi Rovira.


Llogar béns d'equip

La farmàcia de 24 hores que hi ha a l'àrea del Mataró Park, a Mataró, ha començat a funcionar amb una tecnologia cada cop més estesa: la dels robots que permeten dispensar els medicaments de forma gairebé instantània, sense que el farmacèutic hagi de deixar el taulell i anar al magatzem.

Només amb el codi de barres o el QR, el robot identifica i agafa al magatzem el producte que demana el client. I el fa caure al taulell per una rampa des de les lleixes que hi ha darrere la paret. El robot fa l'inventari, ordena per caducitats, i esquiva els errors humans de confondre les referències. I, prèviament, és ell qui decideix a quin lloc posa cada caixeta. 

Però els robots no són barats. Poden costar entre 20.000 i 80.000 euros, depenent dels centenars de referències que gestionin. I, per ser rendibles, calen farmàcies amb molta clientela.

Per no invertir tants diners de cop, a l'establiment de Mataró van preferir, en lloc de comprar el robot, llogar-lo. És el que se'n diu rènting de béns d'equip. Una de les empreses més avançades en aquest camp és Iberent, de Barcelona, que és qui els hi ha fet el rènting.

Ells han comprat el robot seguint les indicacions del que havia decidit el propietari de la farmàcia. I paguen una quota cada mes. 

Xavier Martínez, el director de màrqueting i vendes d'aquesta Fintech, explica que aquest sistema no és només per a un cotxe d'empresa:

"Es pot fer també amb un ordinador, l'equipament mobiliari i tècnic. L'avantatge per al client és que no ho té en els seus actius, perquè està contractant un lloguer. Té una quota controlada, perquè és fixa, i es podrà deduir aquesta despesa el dia de demà."

 

Avantatges i inconvenients

El finançament alternatiu o complementari, tal com està el panorama, tendirà a continuar generalitzant-se. I la "servificació", passar a un servei el que abans era un actiu de propietat, resulta imparable en un moment en què les necessitats tecnològiques d'una empresa poden canviar cada dos per tres per les innovacions constants dels aparells.

La globalització fa també que s'hagi de reaccionar i canviar amb molta rapidesa. Un món cada cop més complicat sobretot per a les pimes, en moltes de les quals, reconeix Pau Bestit, de la Cambra de Comerç, "no poden tenir ni un director financer". "Per això és molt important estar ben assessorat en cada moment i en cada lloc on fa falta un tipus de finançament o un altre", afegeix.

I agrega: "Els avantatges d'aquest finançament alternatiu o complementari són, sobretot, la flexibilitat i l'adequació a les circumstàncies de l'empresa; els desavantatges, que són més cars. El finançament alternatiu sempre és una mica més car que el bancari".

L'encariment del crèdit dictat pel Banc Central Europeu afecta a tothom; als bancs, en primer lloc, però també als qui opten pel finançament alternatiu, perquè són empreses que també han de trobar inversors o prestataris que, lògicament, no regalen els diners ni els seus marges.

En tot cas, venen temps difícils per a tothom, segons explica Jordi Rovira, de Vytrus: "L'època del diner gratis, de tipus zero, s'ha acabat. Aquella situació era una anomalia, no l'actual. Entrem en una altra era, de no estirar més el braç que la màniga. El compte d'explotació torna a ser molt important per al banc i caldrà trobar aquestes alternatives financeres per complementar el crèdit financer habitual."

ARXIVAT A:
Banc Central EuropeuEmpresa
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut