Com la crisi climàtica empitjorarà la salut: les morts per la calor es dispararan en 30 anys

Les noves projeccions climàtiques mundials fan preveure una amenaça per a la salut de les persones. Un nou informe de The Lancet, elaborat per 52 institucions d'investigació i organismes de l'ONU, alerta que si assolim els dos graus d'augment de temperatura mitjana global, hi haurà conseqüències catastròfiques per a la vida humana.

Aquest 2023, el planeta ha experimentat les temperatures més altes des dels darrers 100.000 anys. I en tot el món, les persones han estat exposades a perills mortals.

L'augment dels impactes actuals en la salut és un indici clar dels perills del futur, diuen els autors. I és que l'any 2022 les persones vam passar una mitjana de 86 dies a temperatures extremes ,que van suposar un risc per a la salut. La mortalitat associada a la calor en persones de més de 65 anys ha augmentat un 85% entre els anys 2013 i 2022, respecte al període comprès entre el 1991 i el 2000. Aquest percentage està molt per sobre, un 38%, del que s'havia projectat sense escalfament global.

Europa, la zona més afectada

Kim van Daalen, investigadora de l'equip de Resiliència en Salut Global del Barcelona Supercomputing Center i becària d'investigació a The Lancet, apunta que és "Europa la regió del món que actualment està experimentant més mortalitat atribuïble a la calor".

Els científics, per tant, alerten que l'endarreriment de les accions per limitar l'augment de la temperatura del planeta als 1,5 graus per sobre dels nivells preindustrials suposa una amenaça catastròfica.

"Les polítiques actuals ens porten a un increment de 2,7 graus, i sabem que no podrem fer front als perills que suposa per a la salut humana. Per això afirmem que la mitigació és essencial per permetre un futur habitable. I és una qüestió de salut pública. No podrem adaptar-nos a un món de 2,7 graus més." Marina Romanello, directora executiva de Lancet Countdown a University College London

Per Van Daalen, malgrat que la Unió Europea s'ha marcat l'objectiu d'abandonar els combustibles fòssils l'any 2050, "l'informe mostra que com a mínim necessitarà 80 anys més per descarbonitzar totalment el sistema energètic". 

Quin futur ens espera si no s'actua

Per primera vegada, aquest informe presenta com podria ser el nostre futur si el planeta es continua escalfant. Les projeccions revelen que la mortalitat anual associada a temperatures extremes augmentarà un 370% cap al 2050.

La freqüència més gran d'onades de calor podria fer que 525 milions més de persones al món patissin inseguretat alimentària, de moderada a greu, en el període 2040-2060, cosa que agreujaria el risc de malnutrició al món.

També preveuen que proliferin més les malalties infeccioses potencialment mortals, transmeses per mosquits, a mitjans de segle, com ara el dengue, el virus del Nil Occidental i la malària, a causa de l'increment de les temperatures. Pel que fa al potencial de transmissió del dengue, segons els autors de l'estudi, augmentaria un 37%, i podria tenir una ràpida propagació global.

Martin Lotto Batista, investigador de l'equip de Resiliència Sanitària Mundial del BSC: "Les condicions de transmissió de dengue han augmentat des de finals del segle XIX. I les projeccions apunten que augmentaran a finals d'aquest segle. També hem vist unes dades semblants amb el virus del Nil Occidental, que són de particular interès per a Europa, perquè té l'origen a Sud-amèrica però comença a tenir incidència al continent".

L'informe denuncia que el sector financer contribueix a aquestes amenaces sanitàries vinculades a la crisi climàtica. Els bancs privats han fet inversions i préstecs per valor de 528.327 milions d'euros en la indústria de combustibles fòssils. I cada vegada rep més ajudes, cosa que compromet la transició energètica cap a la descarbonització. El 2020, les subvencions que van rebre aquestes corporacions van superar el 10% de la despesa sanitària nacional de 26 països.

"Negligència de governs, empreses i bancs"

Els 114 experts de l'informe denuncien la "negligència" dels governs, les empreses i els bancs, que segueixen invertint en la indústria del gas i del petroli, alhora que augmenten els costos d'adaptació a l'emergència climàtica i els perjudicis causats al planeta s'acosten a un punt de no retorn.

És per això que Martin Lotto Batista reclama: "Els països han d'aturar immediatament les subvencions als combustibles fòssils o començar un canvi cap a les energies renovables."

Els autors esperen que aquestes dades tan crues del vuitè informe Lancet Countdown siguin un motor per als governs per reduir de manera ràpida i contundent les emissions dels combustibles fòssils. Sobretot perquè la concentració de gasos d'efecte hivernacle ha assolit un nou rècord, una vegada més.

"Encara podem tenir esperança"

Per la directora executiva de Lancet Countdown a University College London, Marina Romanello, encara hi ha espai per a l'esperança. "Encara podem tenir esperança. El fet que la COP28 (la vint-i-vuitena Conferència de les Parts de les Nacions Unides) s'enfoqui en la salut és una oportunitat única per aconseguir compromís i acció."

I apunta aquests objectius: "Si les negociacions climàtiques aconsegueixen reduir de manera ràpida i equitativa l'ús dels combustibles fòssils, accelerar la mitigació i donar suport als esforços d'adaptació per a la salut, l'objectiu de l'Acord de París de limitar l'augment de la temperatura global a 1,5 graus serà factible i tindrem a l'abast un futur pròsper i saludable".

Lancet Countdown marca 11 prioritats per poder tenir a l'abast un futur saludable, entre elles, accelerar l'eliminació gradual dels combustibles fòssils, prioritzant el sector energètic i el sistema alimentari, fer sistemes sanitaris resilients a l'escalfament global i incrementar el finançament climàtic.

Malgrat els reptes colossals actuals, els investigadors assenyalen que una transició energètica ben feta comportaria molts beneficis en la salut de les persones. Apunten a tall d'exemple que millorar la qualitat de l'aire podria evitar els gairebé dos milions de morts anuals a causa de la contaminació associada als combustibles fòssils.

I promoure dietes més saludables i baixes en emissions de carboni podria estalviar 12 milions de morts anuals vinculades als mals hàbits alimentaris i , de retruc, també contribuiria a disminuir en un 57% les emissions del sector agrícola provinents de la carn vermella i de la llet.