Com frenar les despeses formiga, el degoteig euro a euro que et buida la butxaca

Salvador Dalí tenia fixació per les formigues. Fins al punt de ser un element simbòlic recurrent en la seva obra, on va plasmar-les com un ésser capaç de devorar-ho tot. Segons l'artista, tot i ser minúscules i aparentment inofensives, es poden convertir en un malson si s'ajunten.

El mateix passa amb les despeses formiga, el nom que reben els pagaments de poc import que es fan diàriament sense donar-hi importància. Un degoteig de petites despeses que, euro a euro, van buidant la butxaca silenciosament i poden acabar sent un gran forat a final de mes.

A diferència d'una plaga, però, les despeses formiga són fàcils de controlar. Només cal saber-les reconèixer i actuar en conseqüència.

Pel formador i conferenciant sobre finances personals Pepe Macià, el que defineix aquestes petites despeses és que aporten un "valor relatiu". Assegura que podrien substituir-se per alternatives més econòmiques o directament evitar-se.

L'expert, tanmateix, assegura que no es tracta de criminalitzar aquestes despeses perquè, detalla, "no són perilloses per si soles, sinó en conjunt":

"No dic que hagin de desaparèixer, però s'han de tenir controlades per saber on se'n van els nostres diners."

On sí que posa límits Macià és en l'import per poder-les considerar despeses formiga: "A partir de 50 euros ja són despeses elefant", ironitza.

Fulminen fins a un 10% del pressupost

L'orientador financer ha identificat que sovint aquests càrrecs suposen entre un 5 i un 10% del pressupost anual.

Per exemple, en el cas d'una família amb infants a càrrec que ingressi 44.000 euros anuals, la mitjana neta a Catalunya el 2022, segons l'Idescat, poden suposar uns 4.400 euros l'any:

"És una passada. Amb els diners gastats es pot comprar una cosa que sigui molt necessària."

Prevenir per estalviar

Per Macià, la recepta per acabar amb les despeses formiga és la prevenció i un pla d'acció dividit en tres fases:

• La primera implica analitzar les finances personals durant els últims dotze mesos per identificar-les. És un moment en què, assegura, "molta gent s'endú les mans al cap en veure com ha dilapidat els diners".
   
• Després, cal elaborar un pressupost per aquests càrrecs que s'adapti a la nostra butxaca. S'hi han de preveure tots els pagaments que no puguin incloure's en cap altra partida i contemplar-los com a despeses fixes.
   
• Finalment, s'ha d'apuntar escrupolosament tot el que es va gastant per dur-ne un control. És millor fer-ho una vegada a la setmana, "perquè te n'adones més", emfatitza: "La memòria és traïdora i apuntar-ho té un efecte dissuasiu."

Pagar sempre en efectiu

A més, l'especialista en finances personals recomana el mètode del sobre. Consisteix a retirar diners del caixer per aquestes despeses i posar-los tots junts.

A partir d'aquí, s'han de fer servir per pagar sempre en metàl·lic i evitar targetes. Segons diu, "psicològicament fa més mal abonar en efectiu":

"Si ho trec en bitllets de 10 euros, a mesura que vaig pagant coses, vaig traient bitllets i es va buidant."

Són fruit del consumisme

Entregar els diners en mà també contribueix a erradicar les compres impulsives per internet, una altra de les despeses formiga més freqüents.

Macià considera que les modes i l'entorn social consumista en què vivim ens empenyen a tenir coses que no necessitem i a voler-les amb rapidesa.

Per això, prescriu pausa i meditar cada inversió: "El millor és deixar passar dos dies per assegurar-nos que realment ens cal fer aquella compra. 48 hores després, la majoria de la gent s'ho repensa".

Consells per a les compres

Les despeses formiga també es poden produir quan es va a comprar menjar, però hi ha fórmules per sortir-ne amb la cartera ben parada.

- Macià recomana fer dues compres grans al mes, en comptes de visitar-lo cada dia.

- A més, s'hi ha d'anar sense gana i, idealment, sense infants perquè "passes per l'estanteria de les galetes i el nen n'agafaria cinquanta", alerta.

- S'han d'elaborar menús a dues o tres setmanes vista i fer una llista de la compra per no comprar coses que no es necessiten.

- És important mirar el preu unitari dels productes, ja que, indica, "els envasos semblen tots iguals, però molts cops tenen diferents quantitats".

- S'ha d'apostar pels productes de temporada i locals: "No val comprar maduixes quan aquí no en produïm perquè ens costaran el doble que quan sí que en fem", considera.

- Finalment, també es pot considerar comprar aliments congelats en lloc de frescos, si després s'han de congelar, perquè són més econòmics.

Macià insisteix en la importància de ser conscients de les nostres despeses sobretot per evitar situacions com aquesta: "Hi ha gent que no té oci o ha de demanar crèdits perquè s'ho ha rebentat tot en despeses formiga."

També planteja el repte de destinar els recursos de totes aquestes petites compres, si es pot, a l'estalvi.

Sigui com sigui, potser aquests consells ens ajuden a abandonar l'horror dalinià cap a les formigues i a veure-les com ho feia el grec Isop, que a la faula "La Formiga i la Cigala" va immortalitzar-les com un símbol de constància, previsió i fortalesa davant el futur.