Guia per saber com escoltar i parlar amb menors que han patit violència sexual

Més de 700 menors van ser atesos l'any passat per psicòlegs forenses del Departament de Justícia per abusos i agressions sexuals. Són professionals experts en parlar i escoltar els menors que han viscut aquestes doloroses situacions, aplicant estratègies que poden ser clau perquè els infants se sentin lliures, confiats i segurs durant el procés d'investigació.

Ara, dos dels psicòlegs forenses de l'Equip d'Assessorament Tècnic Penal del Departament de Justícia -Montserrat Bravo Correa, de Barcelona, i José Ramón Juárez López, de Girona- han volgut compartir la seva expertesa amb una guia de recomanacions perquè l'adult que es trobi en una situació en què un menor del seu entorn li expliqui que ha patit un abús o una violació, pugui atendre'l de la millor manera possible.

"I ara, com t'ajudo?"

Amb la guia "I ara, com t'ajudo?" es vol aconseguir que ni adults ni menors se sentin culpables ni avergonyits, pel que està passant, i el més important: que l'infant o adolescent se senti acompanyat en tot moment, des que revela que ha estat víctima de violència sexual fins que arriba a declarar.

El document també recull pautes perquè el menor pugui viure aquest procés, mentre recupera l'estabilitat en la seva vida al més aviat possible.

Mantenir la calma, agrair que ho expliqui i deixar que s'expressi amb les seves paraules, sense donar-li pressa ni fer-li preguntes, són maneres de fer-li costat sense espantar-lo ni fer que se senti malament.

Els psicòlegs forenses autors de la guia també destaquen que cal tenir molta serenor a l'hora d'escoltar el menor víctima d'abús o agredit, sense completar les seves frases, ni omplir els silencis que pugui tenir el seu relat, per no distorsionar el record que té dels fets.

Els adults que acompanyin l'infant o adolescent que ha patit un abús o una agressió sexual tampoc haurien de posar noms a les parts del cos involucrades, ni al tipus d'agressió, perquè el menor ho pugui explicar amb les seves paraules.

La importància de la primera vegada

A l'escrit es recorda que la primera vegada que un menor explica uns fets en què ha estat víctima d'un abús o una agressió sexual és clau de cara al futur.

Encara que, també és cert que si el menor decideix dir-ho, normalment, ho explica a una persona propera i fins que no arriba a parlar-ho amb el personal del jutjat, potser que abans ja li hagin demanat d'explicar-ho moltes vegades i sovint no sempre de la manera més correcta.

Això acostuma a passar perquè no s'està preparat per rebre una notícia d'aquest tipus i no se sap com abordar la situació.

Però tot el que fem, com a adults, a partir del moment de la revelació tindrà un impacte en el menor, segons els experts, un impacte que pot ser positiu o negatiu.

Sense adonar-nos-en, la manera com volem obtenir informació sobre què li ha passat pot perjudicar el nen, nena o adolescent en el futur. Per això cal evitar en tots els casos que la nostra reacció o els nostres comentaris facin sentir culpa, por o dubtes a la persona agredida.

Es tracta d'evitar que es faci enrere i decideixi no explicar-ho mai més o, fins i tot, que ho negui en un futur.

En qualsevol cas, els psicòlegs forenses que han escrit la guia recorden a l'escrit que "cada nen, cada nena i cada adolescent tenen les seves necessitats, personalitat i circumstàncies particulars, a més d'una manera pròpia de viure la violència sexual", i per tant recomanen que, davant de qualsevol dubte, es consulti a especialistes sobre la decisió més beneficiosa per a cada cas.

Podeu trobar el document complet, que també inclou informació per tranquil·litzar les famílies i orientar-les jurídicament, a la web del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat.

Denunciar-ho, sempre

La guia també recorda que els contactes sexuals entre una persona major d'edat i un menor de 16 anys són delicte i, en cas de sospita o saber que es produeix una situació d'aquest tipus, sempre s'ha de denunciar a la Fiscalia, als jutjats de guàrdia o en un centre de salut.

També es pot trucar al telèfon gratuït del Servei d'Informació i Orientació Telemàtica a la Víctima del Delicte de Catalunya, el 900 12 18 84, o enviar un correu electrònic a infovictimesdelicte.justicia@gencat.cat.

I en cas que l'agressor sigui un altre menor, s'ha de recórrer a la Fiscalia o trucar al telèfon de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), a Infància Respon (telèfon: 116 111).

Al voltant del 80-85% dels delictes sexuals a la infància i a l'adolescència són comesos per persones de l'àmbit de confiança.