Dues mans aguanten un dels fragments amb relleus
Un dels fragments amb relleus que s'han recuperat (©IEPOA-UAB)

Com era la tomba del sacerdot egipci Imephor? Un equip de la UAB en rescata restes clau

L'acció arqueològica de rescat per evitar els saquejos ha permès trobar importants fragments d'inscripcions i relleus i gerres petites de ceràmica que conserven les seves tapes i el seu contingut, i tot això ajudarà a revelar com era la tomba

Xavier Duran Actualitzat

Diversos blocs de pedra calcària amb importants fragments d'inscripcions i relleus i gerres petites de ceràmica que conserven les seves tapes i el seu contingut són algunes de les troballes més destacades fetes per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Servei d'Antiguitats d'Egipte a la petita necròpolis faraònica de Kom el-Khamasin.

Aquests resultats els ha presentat aquest dijous a la UAB el director de la missió, Josep Cervelló, professor d'Egiptologia del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana i investigador de l'Institut d'Estudis del Pròxim Orient Antic (IEPOA) de la UAB.

L'excavació es va dur a terme la passada primavera i va significar una acció arqueològica de rescat per evitar els saquejos que la necròpolis ha patit en diverses ocasions.

Kom el-Khamasin està situada al sud-oest de l'àrea arqueològica de Saqqara, al sud del Caire. Va ser lloc d'enterrament de personatges significatius del Regne Antic i del Primer Període Intermedi de la història egípcia, que abasta de l'any 2400 al 2050 abans de la nostra era.

El més conegut és Imephor Impy Nikauptah, que ocupava un dels llocs més destacats en l'administració de l'antic Egipte com a summe sacerdot del déu Ptah, la divinitat principal de Memfis. En aquell temps, aquesta ciutat era la capital del país.

Els investigadors han inventariat amb detall les inscripcions dels blocs (©IEPOA-UAB)

L'equip va recuperar 435 blocs de pedra calcària, que haurien format part de dos edificis funeraris, probablement dues mastabes, que són estructures rectangulars de murs inclinats i sostre pla. Feien uns 10 metres de costat i tres d'alçada. Entre els blocs n'hi havia 50 amb fragments d'inscripcions i relleus.

Una de les mastabes seria el lloc d'enterrament d'Imephor. Un grup dels blocs recuperats va compondre el sostre a dues aigües i les parets de la cambra funerària subterrània.

Alguns blocs, inscrits amb el nom d'Imephor i amb altres textos propis del repertori funerari del moment -com la llista d'olis sagrats- van ser arrencats de la seva ubicació original pels saquejadors moderns del jaciment, i van ser arrossegats i abandonats al nord del jaciment.

Ara, amb aquests blocs i d'altres que s'havien venut il·legalment i després es van recuperar, els investigadors han elaborat una proposta inicial de com devia ser la cambra funerària completa del sacerdot. També estan fent la reconstrucció de la mastaba i el seu dipòsit de fundació i així es podrà tenir una idea força aproximada del conjunt.

Algunes de les gerres que conserven les seves tapes i el seu contingut (©IEPOA-UAB)

També s'han recuperat un centenar de blocs de granit del que podria haver estat un sarcòfag o elements arquitectònics, com llindes o brancals, que els saquejadors haurien reduït a fragments. I les peces són significatives, com explica Josep Cervelló:

"El granit és un material constructiu reservat en exclusiva a la reialesa i a l'elit cortesana, la qual cosa ens dona una idea de la capacitat de captació de riquesa que aquest personatge tenia encara en ple Primer Període Intermedi i del seu estatus a la cort memfita del moment".

Hi ha un altre descobriment que els investigadors han qualificat d'extraordinari: un conjunt de 60 gerres petites de ceràmica que conserven les seves tapes i el seu contingut, que s'analitzarà properament.

Juntament a això hi havia dos plats petits d'alabastre i cinc moles de pedra. Tot està datat a l'època del summe sacerdot i el conjunt s'hauria enterrat als fonaments de l'edifici per conferir-li protecció eterna.

La segona mastaba hauria acollit la tomba d'un personatge de finals del Regne Antic, però encara no se no li pot atribuir cap nom.

A Kom el-Khamasin hi devia haver dues mastabes, edificis funeraris de sostre pla (©IEPOA-UAB)

Durant el Regne Mitjà, que va de l'any 2050 aC al 1750 aC, Kom el-Khamasin ja no estava en ús com a necròpoli, però era un lloc de pas i proveïment. Durant l'excavació s'han trobat nombrosos fragments de grans àmfores per a emmagatzematge d'aigua i la seva tipologia és característica del Regne Mitjà.

En alguns dels grans blocs de pedra calcària que revestien l'exterior de les mastabes s'han documentat grafits tallats amb escriptura jeroglífica o més cursiva, fins i tot hieràtica.

Molts reprodueixen noms propis i segons els arqueòlegs podrien ser els de viatgers que freqüentaven el desert i que passaven pel lloc per descansar a l'ombra dels edificis i proveir-se d'aigua.

 

Anar al contingut