Clam d'infants i joves contra l'adultocentrisme: "Tenim veu pròpia i volem decidir"

Daniela Cadenas, 10 anys. "Jo penso que els adults s'haurien d'esforçar més a escoltar les nostres opinions".

Edna Martínez, 11 anys. "A l'hora de planejar les vacances d'estiu, se n'encarreguen els pares i no ens escolten gaire".

Queralt Saurí, 16 anys. "En els dinars familiars, ens fan seure en una taula a part com si només parléssim de ximpleries".

Mariona Sierra, 12 anys. "A vegades vull dir alguna cosa, però els adults ja ho diuen per mi abans que jo pugui opinar. I això em fa força ràbia, s'ha de dir".

Són exemples d'adultocentrisme. Situacions en què els adults no escolten prou els infants i joves o menystenen les seves opinions. És un tipus de discriminació que sovint és invisible, però que té un impacte en el benestar dels menors.

Tenir en compte els més petits no només és un dels drets que recull la Convenció sobre els Drets de l'Infant, adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1959, sinó que també reverteix positivament en els adults.

És l'objectiu que hi ha al darrere de tres projectes, en àmbits diferents, impulsats per l'Hospital Sant Joan de Déu, l'Institut de la Infància i l'Adolescència de Barcelona i el Consell de la Infància i l'Adolescència de Terrassa.

Una vintena d'infants i joves assessoren investigadors de Sant Joan de Déu

A l'Hospital Sant Joan de Déu compten des de fa set anys amb una vintena d'infants i joves que es reuneixen un cop al mes per assessorar investigadors en projectes de recerca i innovació. S'anomenen KIDS Barcelona i alguns són pacients de l'hospital, com la Queralt Saurí i la Teresa Munar.

Actualment, ajuden a elaborar un pla de donació per obtenir imatges per ressonància magnètica del cervell de nens i nenes d'arreu del territori, perquè els investigadors les puguin comparar amb les d'infants malalts. "Nosaltres els podem donar un cop de mà perquè som joves i sabem com arribar a la gent de la nostra edat", assenyala l'Ainara Gómez.

També ajuden els investigadors, explica el Nacho Chaves, en l'edició de documents o la revisió de protocols, i en un projecte anterior van participar en el disseny de les habitacions dels infants ingressats per fer-les més còmodes.

Els infants de Barcelona fan propostes per millorar el seu benestar arran dels resultats d'una enquesta.

A l'escola Congrés-Indians també volen trencar amb la mirada adultocèntrica. Ho fan com a participants del Programa "Parlen els nens i nenes" de l'Institut de la Infància i l'Adolescència de Barcelona.

L'any passat els alumnes de l'escola van respondre l'Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància, en què van participar 5.000 infants de la ciutat d'entre 8 i 11 anys. Ara que ja se saben els resultats, els nens i nenes de sisè han ajudat a interpretar-los i han reflexionat sobre les prioritats i les preocupacions dels infants de la seva edat.

Els àmbits en què els nens i nenes estan més satisfets són la salut i la vida en família, mentre que disposar de temps lliure, l'autonomia personal i l'escolta adulta són els aspectes que valoren de manera més negativa. D'entre tots els àmbits, passar temps de qualitat amb la família és el que condiciona més el seu grau de satisfacció.  

A partir d'aquestes respostes, els infants elaboraran una agenda de demandes i propostes per millorar el seu benestar. A l'escola Congrés-Indians ja han començat a posar deures als adults, com expliquen Daniela Cadenas, de 10 anys, i Ariadna Marín i Héctor Ribas, d'11 anys:

Daniela: "Potser hauríeu de preguntar més com estem nosaltres i no tant si hem fet els deures".

Ariadna: "M'agradaria que els adults ens expliquessin més les coses".

Héctor: "Els adults ens han d'ajudar a acabar amb el bullying".

"Aquestes demandes ens confronten amb l'adultocentrisme, que ens fa pensar que els adults tenim totes les respostes", assenyala Laia Pineda, directora de l'Institut de la Infància i l'Adolescència de Barcelona.

En canvi, afegeix, "quan escoltem els infants, ens adonem que la seva visió moltes vegades és una altra, i ens situen quines són les seves prioritats".

Per això, defensa que "els infants no són individus en construcció" i reconeix que les institucions han de fer més per incorporar les seves opinions en les decisions que afecten el seu dia a dia, com ara el disseny d'espais públics i de jocs.

El consell d'infants i joves de Terrassa reclama parcs accessibles

A Terrassa, l'Ajuntament ha escoltat les preocupacions dels membres del Consell de la Infància i l'Adolescència, que han demanat arreglar els parcs per fer-los més accessibles.

En van analitzar uns quants, acompanyats de l'Associació Coordinadora Capaç, integrada per familiars de persones amb discapacitat, i van detectar que "la gran majoria" no estaven pensats per a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda.

A partir del que van recollir, han presentat diverses propostes de millora al consistori, com respatllers als gronxadors, terres adaptats per als infants amb cadira de rodes i circuits de jocs inclusius.

"Ara esperem que ens facin cas", reclama la Mariona Sierra. S'hi suma un dels seus companys, l'Izan Uréndez: "Ja és hora que no siguin sempre els mateixos els que prenguin les decisions importants".