Cap a una moda més sostenible? Els residus tèxtils, el repte pendent a Catalunya

La indústria de la moda és la segona més contaminant del món i Catalunya encara es recull selectivament molt poca quantitat de residus tèxtils

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Carolina Rosich

Sotscap de Cultura dels Serveis Informatius de TV3

@carolinarosich
Actualitzat

A la planta de recollida de residus tèxtils de Sant Just Desvern cada any reben i classifiquen prop de 7.000 tones de roba de segona mà. I és només una part de la que es llença correctament als contenidors taronges de la cooperativa Roba Amiga, formada per empreses d'inserció social com Solidança. Andrea Membrado, la responsable de comunicació, explica que cada dia reben entre 9.000 i 14.000 quilos de roba, amb pics, quan hi ha canvi de temporada.

Solidança dona una segona oportunitat a roba que hem decidit descartar de l'armari, i a les cintes transportadores s'hi acumulen pantalons, samarretes, vestits i jerseis que els treballadors s'encarreguen d'inspeccionar i classificar.

I sorprèn la quantitat de peces que encara porten l'etiqueta posada. Una part es destina a la reutilització, a les botigues de Solidança Roba Amiga, però el mercat de segona mà no pot absorbir tanta quantitat de roba. D'una altra part, diu Membrado, se'n fa una exportació responsable, a l'Àfrica i també a l'Àsia i Sud-Amèrica. I també hi ha peces que es reciclen, tot i que el reciclatge dels teixits és un dels grans reptes d'aquesta indústria.

Entrar a la planta de residus tèxtils de Solidança, a Sant Just Desvern, remou consciències (Carolina Rosich/CCMA)

Catalunya no passa l'examen dels residus tèxtils

A Catalunya cada persona consumeix entre 21,5 i 26 quilos de roba cada any, i es llencen a l'abocador 147.000 tones de residus tèxtils. Només el 12% dels residus es recullen selectivament.

El director de l'Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, diu que "no passem l'examen i que encara tenim molt de camp per recórrer".

La nova llei de residus catalana aviat exigirà la recollida separada de tèxtil als municipis i obligarà les botigues de roba de més de 1.200 metres quadrats a tenir un lineal de tèxtil de segona mà.

Mentrestant, el Pacte per a la Moda Circular, un acord encara voluntari, amb 55 empreses catalanes, està servint d'assaig d'un canvi de model més sostenible, com diu Peraire:

"Hem de deixar de mirar aquest procés productiu com una cosa de dissenyar, utilitzar i llençar, i passar a dissenyar, utilitzar i poder tornar a introduir la peça en el cicle productiu."


Una moda més responsable i reciclable

La dissenyadora manresana Míriam Ponsa fa anys que experimenta amb els teixits ecològics i naturals i reivindica una moda més ètica. Ara ha fet un pas més, i amb un equip d'enginyers tèxtils ha aconseguit un teixit fet amb materials reciclats. Encara és una prova pilot i no és cent per cent reciclable, però hi som a prop, diu.

Creu que "d'aquí dos anys podrem obtenir teixit 100% reciclable, fet amb els nostres excedents". I mentre això no arriba, promou altres models de consum. Les últimes col·leccions les ha llançat sota precomanda, en línia, per no generar estocs innecessaris.

"Saps que és una compra potser més reflexiva, potser més pausada, perquè no ho tens l'endemà. Has d'esperar al fet que nosaltres ho produïm i després ho reps a casa". Però defensa que és un model molt més sostenible.

 

L'impacte ambiental de la moda ràpida

És un model als antípodes del "fast fashion" que promouen els gegants de la moda. A la central de Mango de Palau-Solità i Plegamans, cada any es dissenyen 18.000 peces i accessoris, que es produeixen en un miler de fàbriques de tot el món. Ara també s'han sumat al Pacte per a la Moda Circular català i, com altres grans productors del sector, es preparen per a un canvi d'escenari.

La responsable de circularitat de Mango, Clàudia Hosta, reconeix que el Pacte per la Moda Circular és una "prèvia del que molt probablement ens vindrà imposat per llei en el curt termini. Avui el tèxtil no es considera un residu i és el que passarà."

Els objectius europeus de separació de residus per al 2025 preveu que les empreses paguin els costos de la gestió dels residus tèxtils i ja no podran destruir els excedents.

Empreses com Mango han començat a moure fitxa. Ara tenen repartits contenidors de recollida de roba de segona mà en 600 botigues i han introduït l'ecodisseny.

"Es tracta de pensar què passarà amb aquella peça, quan algú ja no la vulgui, des del moment del disseny."

El compromís dels grans productors de moda amb les noves mesures serà clau per incentivar un canvi de model i reduir la petjada ambiental del sector de la moda. Reduir, reutilitzar i reciclar són les tres R que han de marcar el futur de la segona indústria més contaminant del món.

 

ARXIVAT A:
Medi ambientModaCrisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut