Cap a on va l'euríbor: per què continua pujant i quan es preveu que pugui baixar

L'euríbor remunta al març fins al 3,72% tot i que les previsions apuntaven que aquest any baixaria

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Albert Closas

Director del programa "Valor Afegit" de TV3

@valorafegitTV3
Actualitzat

El cost de les hipoteques variables es torna a encarir. Molt poc, però s'encareix, per segon mes consecutiu. La xifra amb què l'Euríbor tanca el mes de març arriba al 3,72 %, cinc centèsimes més que al febrer. Aquella era una pujada que trencava tres mesos consecutius de baixades, quan experts i mercats havien apostat per una ràpida relaxació del preu del diner que marca el Banc Central Europeu.

Aquella aposta ha resultat ser massa optimista, i el resultat d'aquesta petita muntanya russa és que la revisió anual amb la mitjana de març suposarà entre 7 i 15 euros addicionals cada mes.

En aquest moment, entendre cap a on van les hipoteques no és cosa fàcil. Donant un cop d'ull a les oficines bancàries que trobem pels carrers del nostre país, es pot veure publicitat de tota mena.  Algunes entitats --com Banc Sabadell-- promocionen des de fa uns mesos hipoteques que s'espera que es mantinguin més barates que fa un temps. I altres aposten, en canvi, per productes diferents. Per exemple, el Santander publicita en els seus aparadors els crèdits als emprenedors i els negocis familiars.

És una disparitat com la que es troba el Banc Central Europeu a l'hora de decidir si abaixa ja els tipus d'interès. Una disparitat que els economistes defineixen com a asimetria: en alguns països de l'àrea euro la inflació és tan baixa que ja s'ho podrien permetre, però en d'altres no.

En alguns països, la disciplina fiscal, és a dir, el fet de procurar que no es dispari el dèficit públic, és molt fluixa. En altres, al contrari, el rigor és total.

També és dispar el creixement econòmic: com és sabut, el PIB d'Espanya és dels més alts de l'eurozona, i en pura teoria monetarista, uns tipus d'interès massa baixos podrien reescalfar l'economia i disparar de nou la inflació. Per contra, Alemanya està ara mateix en recessió tècnica, i per tant li convindria abaixar com més aviat millor el preu del diner.


Els tipus seran més baixos els pròxims un o dos anys 

Són condicions que influeixen molt en la modulació dels tipus d'interès. En tot cas, el panorama s'hauria d'aclarir aviat.

El catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, Antoni Garrido, recorda que justament aquestes asimetries en les economies de l'euro són el primer factor que força la prudència del Banc Central Europeu.

"Els tipus d'interès baixaran, segur que serà a partir del juny."

En tot cas, afirma que "els tipus d'interès baixaran". "No sabem en quina mesura --afegeix--, però baixaran, i el que és raonable com a perspectiva a curt termini, durant un o dos anys, és que en principi els tipus estiguin a nivells més baixos que els que tenim en l'actualitat."

El que Garrido dona per descomptat és que el temps del diner fàcil i dels tipus a zero no tornaran durant molts anys, excepte si hi ha alguna catàstrofe, evidentment.

La cojuntura econòmica dispar d'Europa, una de les principals causes del comportament erràtic de l'euríbor
La conjuntura econòmica dispar d'Europa, una de les principals causes del comportament erràtic de l'euríbor (iStock)

Frenar el perill de bombolles 

Una altra raó que explica la prudència actual és el perill que els crèdits baixin més de pressa que la inflació, de manera que el cost real del diner acabi sent negatiu. De fet, és el que ha passat en força ocasions des de la crisi financera del 2008, i per descomptat al llarg dels anys en què el Banc Central Europeu va tenir els tipus a zero.

Això, segons recorda Garrido, pot acabar sent un incentiu pervers perquè molta gent s'endeuti de manera excessiva, per fer inversions que poden ser altament rendibles.

"No té molt sentit que la gent tingui aquest incentiu tan especial a endeutar-te, perquè acabes generant una bombolla com va passar a Espanya amb el sector immobiliari."

Els tipus d'interès reals negatius són "una cosa que els bancs centrals han de controlar", conclou.


Tornen els "bojos anys 20"?

De fet, el temor a les bombolles no és infundat, veient l'eufòria que domina ara mateix a les borses de tot el món. Però sobretot als Estats Units. Eric Diton, president de la consultora d'inversió The Wealth Alliance, fa una comparació amb "els bojos anys 20" del segle passat.

En aquella ocasió, el món sortia d'una guerra i d'una grip espanyola que havia deixat a la gent sense sortir al carrer ni gastar, i va venir el moment de fer tot el contrari. Enmig d'unes altes expectatives de creixement, unes innovacions tecnològiques com l'electrificació, i una política de diner barat, els preus es van disparar, i també les bombolles financeres. La festa va acabar amb el famós crac del 29...

Segons Diton, ara podríem estar en una situació similar, després de la pandèmia i de crisis bèl·liques com la guerra d'Ucraïna.

"Ja hi tornem a ser --diu Diton--, la gent vol viatjar, vol gastar, vol fer coses... Tenim la gran innovació de la intel·ligència artificial i els mercats financers estan pels núvols... Tornen els 'bojos anys 20' del segle XX? Doncs potser sí..."

 

ARXIVAT A:
HabitatgeHipoteques
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut