Buch diu que "no hi ha cap dada objectiva" per aplicar la llei de seguretat nacional
El conseller d'Interior respon a Pedro Sánchez, que no descarta recórrer a aquesta llei per intervenir els Mossos d'Esquadra
La reacció a la sentència del judici del procés i el paper dels Mossos continua protagonitzant la vida política. Tot i que el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez i la resta de dirigents polítics mantenen obert el debat, el conseller d'Interior, Miquel Buch, ha dit que "no hi ha cap dada objectiva ni n'hi haurà" que justifiqui la intervenció de la policia catalana:
"No hi ha cap dada objectiva ara mateix i no hi haurà cap dada objectiva perquè es pugui aplicar aquesta llei, perquè els Mossos d'Esquadra compleixen les seves competències"
Buch ha mostrat la seva "confiança absoluta" en els Mossos d'Esquadra i en la seva capacitat per garantir tant la seguretat de la ciutadania com el seu dret fonamental a manifestar-se i concentrar-se:
"Una vegada més el cos de Mossos d'Esquadra demostrarà que està al servei de la societat, dels catalans i catalanes, i vetllarà per la seva seguretat i per protegir els seus drets com a ciutadans"
Segons el conseller d'Interior, el debat sobre l'aplicació d'aquesta llei a Catalunya "forma part del debat polític partidista de precampanya" per les eleccions generals del 10 de novembre. Buch ha demanat que les formacions polítiques debatin sobre els assumptes que interessen la societat i no banalitzin l'aplicació d'aquesta norma.
Una llei del 2015 que no s'ha aplicat mai
La llei de seguretat nacional és un reial decret que es pot aprovar en qüestió d'hores, i pot fer-ho només el president o fruit d'un acord ministerial. Per tant, ni tan sols caldria convocar el Consell de Ministres.
Aquesta mesura no inclou la intervenció de l'autonomia ni els comptes, com sí que ho feia l'aplicació de l'article 155, però sí que permet el control dels Mossos d'Esquadra.
La norma, aprovada el 2015 però que no s'ha aplicat mai, habilita l'Estat a disposar dels "recursos materials i humans" de les autonomies. Això inclou la policia autonòmica i les policies locals que siguin necessàries per "garantir la defensa d'Espanya i els seus principis i valors constitucionals".
Buch i Martínez, durant una roda de premsa el febrer d'aquest any (ACN)
Buch lamenta la dimissió d'Andreu Martínez
Dos dies després de saber-se la dimissió del cap polític dels Mossos, Andreu Martínez, Buch n'ha lamentat l'adeu perquè li tenia "plena confiança". El conseller d'Interior, però, ha assegurat que el seu relleu, Pere Ferrer, és algú preparat i amb experiència:
"La seva dimissió no serà cap trasbals. Davant un canvi, el que hem trobat és un bon recanvi"
Martínez va dimitir aquest dilluns, el dia abans del segon aniversari de l'1-O, després d'un any i tres mesos en el càrrec.
El nou director es compromet a un "escrupolós compliment de la legislació"
D'altra banda, el nou director general de la Policia, Pere Ferrer, ha dit que treballarà per seguir "construint" el cos dels Mossos d'Esquadra "amb seriositat, rigor i escrupolós compliment de la legislació, respectant l'àmbit de decisió operativa i les actuacions que es derivin de les funcions de policia judicial".
En una carta adreçada a tots els agents, Ferrer manifesta ser "plenament conscient de la delicadesa i excepcionalitat de les dificultats" que viu el cos i diu que les afrontarà "amb serenor, cap fred i seny".
