Què diu la llei de seguretat nacional, el nou avís de Sánchez per a Catalunya

El govern català no s'ha pronunciat públicament sobre la possibilitat que els Mossos passin a disposició de les directrius del govern espanyol
Què diu la llei de seguretat nacional, el nou avís de Sánchez per a Catalunya

Què diu la llei de seguretat nacional, el nou avís de Sánchez per a Catalunya

El govern català no s'ha pronunciat públicament sobre la possibilitat que els Mossos passin a disposició de les directrius del govern espanyol
Redacció Actualitzat
TEMA:
Procés català
Què diu la llei de seguretat nacional, el nou avís de Sánchez per a Catalunya

Pedro Sánchez en un acte de precampanya a València (EFE)

Pedro Sánchez ha manifestat que no descarta aplicar la llei de seguretat nacional per intervenir els Mossos d'Esquadra, depenent de la reacció que hi hagi a Catalunya un cop se sàpiga la sentència del Suprem.

La qüestió catalana està centrant la campanya pel 10N -encara que oficialment no hagi començat- i, concretament, la resposta de l'Estat davant els esdeveniments que es puguin derivar de la sentència del Suprem. Cal afegir-hi que en les darreres hores s'ha qüestionat que Sánchez pugui aplicar el 155 estant en funcions.

En aquest escenari, el president espanyol ha advertit que té un ventall de mesures i ha esmentat per primera vegada la llei de seguretat nacional. Però, què suposaria l'aplicació d'aquesta llei i quines diferències hi ha amb l'aplicació del 155?

El 155 és un article que es demana que s'activi des del govern però que ha de passar pel ple del Senat, ara dissolt. Per això alguns juristes mostren els seus dubtes de si això és possible mentre el govern està en funcions.

La llei de seguretat és una eina excepcional. Es tracta d'un reial decret que es pot aprovar en hores, i pot fer-ho només el president o fruit d'un acord ministerial. Per tant, no caldria convocar el Consell de Ministres.

No inclou la intervenció de l'autonomia ni els comptes, com sí que ho feia el 155, però sí que permet el control dels Mossos d'Esquadra.


Què hi diu el govern català?

Segons fonts del govern de la Generalitat, ni es preveu ni es donen les circumstàncies per aplicar aquesta llei. Reiteren, a més, que els Mossos faran la seva feina. Però cap membre del govern ni del Departament d'Interior s'ha pronunciat públicament defensant la institució policial.

Si la llei fos vigent, la conselleria liderada per Miquel Buch no tindria altre paper que posar els recursos humans, és a dir, els Mossos, a disposició de les directrius del govern espanyol.

Però tot això, ara per ara, sembla que forma part d'una estratègia política. En el terreny de l'acció, els comandaments policials de Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional es van reunint per preveure com gestionar els diferents escenaris.

Davant possibles manifestacions quan es conegui la sentència del judici, de moment se sap que els Mossos s'encarregaran de l'ordre públic, i la resta de cossos policials, de la seguretat dels edificis de l'Estat.


Què és i com s'aplica la llei de seguretat nacional?

A diferència del 155, la llei de seguretat nacional és més ràpida i es podria activar a través d'un reial decret en només 24 hores.

La norma permetria al govern espanyol prendre el control dels Mossos perquè habilita l'Estat a disposar dels "recursos materials i humans" de les autonomies. Això inclou la policia autonòmica i les policies locals que siguin necessàries per "garantir la defensa d'Espanya i els seus principis i valors constitucionals".

El president del govern espanyol pot activar-la directament a través d'un decret o la pot aprovar el Consell de Ministres. En qualsevol cas, és un mecanisme més ràpid que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que requereix fer passos previs, com enviar un requeriment al president de la Generalitat.

L'executiu espanyol hauria de declarar per reial decret que hi ha una "situació d'interès per a la seguretat nacional" i designar un Consell de Seguretat Nacional, un organisme presidit pel cap de l'executiu encarregat de dirigir i coordinar les actuacions.

Al decret que hauria d'aprovar el govern espanyol, l'executiu hi hauria de definir la crisi, l'àmbit geogràfic del territori afectat i la seva durada i informar-ne "immediatament" el Congrés dels Diputats.


Una norma del 2015 que no s'ha aplicat mai

La llei es va aprovar al Congrés el 2015 amb els vots del PP, del PSOE i UPyD. En aquell moment, els grups catalans a la cambra baixa van denunciar que era una invasió competencial.

De moment, la norma no s'ha aplicat, tot i situacions com les que es van donar, per exemple, el 3 d'octubre de fa dos anys, amb una vaga general, piquets, talls de carreteres, autopistes i vies de tren, entre altres accions.

El catedràtic de Dret Constitucional Diego López Garrido entén que la mesura entraria dins la normalitat si als carrers es va més enllà de manifestacions:

"Si davant una sentència determinada del Tribunal Suprem es produïssin manifestacions que anessin més enllà del dret a la lliure manifestació, que un govern, davant aquesta eventualitat s'ho plantegi, doncs entra dins de la normalitat."


El govern del PSOE preveu "tots els escenaris"

En plena campanya electoral, Sánchez ha admès que estudia tots els escenaris possibles, davant d'eventuals aldarulls als carrers de Catalunya:

"Ja sigui el 155, ja sigui la llei de seguretat nacional, per poder respondre a qualsevol desafiament. Però insisteixo, qualsevol resposta que nosaltres fem serà de fermesa democràtica i de proporcionalitat."

Els ministres de l'Interior i Defensa, Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles, també han afirmat que tenen en compte "tots els escenaris possibles" en relació amb Catalunya. En definitiva, el govern espanyol en funcions del PSOE assegura que es garantirà la seguretat i l'ordre constitucional.

El PP i Ciutadans, per la seva banda, demanen que la llei de seguretat nacional s'apliqui immediatament. Pablo Casado, del Partit Popular, ja ho va demanar un dia abans que ho fes Sánchez. Albert Rivera, de Ciutadans, va més enllà i demana una reunió d'estat.

ARXIVAT A:
Article 155 Procés català Eleccions generals 2019-10N Judici procés

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS