Brian Lamb: "L'educació hauria de ser oberta, gratis i lliure" (II)
El coordinador de Tecnologies Emergents i Continguts Digitals de la Universitat de la Colúmbia Britànica (Canadà) ha passat pel CCCB aquesta setmana per parlar sobre la filosofia "edupunk" i el potencial educatiu que té internet en connectar milions de persones. Brian Lamb creu que els estudiants estarien més motivats si treballessin en col·laboració i amb materials oberts amb les eines que la xarxa posa a l'abast de tothom.
(Continua de la part I)
Sí, però no tothom se'n surt bé amb la tecnologia.
Jo no sóc informàtic, però sóc capaç de crear la meva plataforma de blogs per difondre el meu contingut. I si no sempre hi haurà un amic que et podrà ajudar. No hem de dependre de grans corporacions per crear plataformes on escriure. Aquests dies s'ha celebrat a Barcelona el Festival The Influencers, que m'ha semblat fantàstic perquè va en aquest sentit: fes-t'ho tu mateix!
Posi'm un bon exemple d'"edupunk".
El d'un professor amic meu, Jon Beasley-Murray especialitzat en estudis llatinoamericans, que sempre es queixava que a la Viquipèdia hi havia una informació pèssima. Que havia buscat llibres que ell feia servir a les classes i que les referències estaven equivocades i hi havia errors. Llavors, mig en broma, li vaig suggerir que ho fes ell mateix. Que amb els seus estudiants introduïssin articles ben documentats.
Com es diu el projecte?
Murder, Madness and Mayhem, i encara es pot consultar a la Viquipèdia. El treball que van fer els seus alumnes és increïble, d'una qualitat enorme: ple de recursos, amb una bibliografia molt extensa. Va ser una investigació tremenda, en anglès i espanyol. I quan mires les estadístiques comproves que en un any l'han llegit més de 15.000 persones.
Quina va ser la reacció dels estudiants quan van veure el seu treball publicat a internet?
Primer es van adonar que era una tasca dura això d'escriure a la Viquipèida amb qualitat, però estaven molt motivats. Després es van adonar que altres buscaven el material que havien publicat i els ajudaven. Van entrar en contacte amb la comunitat de la Viquipèdia, formada per altra gent que escriu regularment i revisa el que es publica. I van veure la manera de crear més sinergies. Van entendre que el coneixement és creat per algú, que poden ser ells mateixos.
En el seu blog parla de "cultura expandida" i d'"educació expandida". És el mateix?
Bona pregunta. Vaig entendre què significaven aquests termes quan vaig venir a Sevilla, convidat per Zemos'98 i Juan Freire per assistir al Simposi d'Educació Expandida. És tot allò que passa arreu que no pertany exclusivament als centres de formació, escoles o universitats. Es tracta d'un aprenentatge diferent, en cooperació, molt pràctic. És una manera molt més emocionant de transmetre coneixement i els joves se senten més involucrats i motivats perquè aprenen i ensenyen alhora. Entren en contacte amb professionals de diferents disciplines i segments de la societat. No he trobat gaires iniciatives semblants als EUA ni al Canadà i penso que és emocionant que se celebrin a llocs com Sevilla o ara al CCCB de Barcelona.
Perquè quin és el rol del professor a l'aula quan entren les tecnologies?
Sempre hi ha problemes en aquest sentit. Per exemple, a la meva universitat tanquen la Wi-Fi perquè els alumnes no mirin el Facebook mentre el professor explica. I altres coses semblants. La pregunta que ens hem de fer és com es planteja la classe perquè els joves hi tinguin interès, no si les tecnologies fan perdre l'interès pels estudis als alumnes.
I com fer-ho?
A través de les xarxes socials, conec molta gent constantment i m'adono que no hi ha un únic punt de vista o una única manera d'ensenyar. Hi ha professors molt actius, que proposen pràctiques amb la Viquipèdia o debats a través de la xarxa, etc. Les universitats i centres escolars haurien d'estar més involucrades per fer tallers semblants al Simposi d'Educació Expandida. No hem de pensar únicament en els professors i els estudiants: molts segments de la societat podrien estar interessats en aquesta mena de tallers multidisciplinaris. Sens dubte, les tecnologies digitals ens canvien la manera d'aprendre, ens obren nous camins per assimilar el coneixement.
Com veu l'evolució de l'educació en els anys vinents...
El futur... sóc molt optimista en aquest sentit. Estic convençut que cada cop serem més defensant l'educació oberta. Fa només uns anys, era molt difícil trobar bons materials, però cada cop n'hi ha més. I això em porta a pensar que evolucionarem per aquí, per obrir les plataformes i els continguts a partir de les tecnologies actuals.
Sí, però no tothom se'n surt bé amb la tecnologia.
Jo no sóc informàtic, però sóc capaç de crear la meva plataforma de blogs per difondre el meu contingut. I si no sempre hi haurà un amic que et podrà ajudar. No hem de dependre de grans corporacions per crear plataformes on escriure. Aquests dies s'ha celebrat a Barcelona el Festival The Influencers, que m'ha semblat fantàstic perquè va en aquest sentit: fes-t'ho tu mateix!
Posi'm un bon exemple d'"edupunk".
El d'un professor amic meu, Jon Beasley-Murray especialitzat en estudis llatinoamericans, que sempre es queixava que a la Viquipèdia hi havia una informació pèssima. Que havia buscat llibres que ell feia servir a les classes i que les referències estaven equivocades i hi havia errors. Llavors, mig en broma, li vaig suggerir que ho fes ell mateix. Que amb els seus estudiants introduïssin articles ben documentats.
Com es diu el projecte?
Murder, Madness and Mayhem, i encara es pot consultar a la Viquipèdia. El treball que van fer els seus alumnes és increïble, d'una qualitat enorme: ple de recursos, amb una bibliografia molt extensa. Va ser una investigació tremenda, en anglès i espanyol. I quan mires les estadístiques comproves que en un any l'han llegit més de 15.000 persones.
Quina va ser la reacció dels estudiants quan van veure el seu treball publicat a internet?
Primer es van adonar que era una tasca dura això d'escriure a la Viquipèida amb qualitat, però estaven molt motivats. Després es van adonar que altres buscaven el material que havien publicat i els ajudaven. Van entrar en contacte amb la comunitat de la Viquipèdia, formada per altra gent que escriu regularment i revisa el que es publica. I van veure la manera de crear més sinergies. Van entendre que el coneixement és creat per algú, que poden ser ells mateixos.
En el seu blog parla de "cultura expandida" i d'"educació expandida". És el mateix?
Bona pregunta. Vaig entendre què significaven aquests termes quan vaig venir a Sevilla, convidat per Zemos'98 i Juan Freire per assistir al Simposi d'Educació Expandida. És tot allò que passa arreu que no pertany exclusivament als centres de formació, escoles o universitats. Es tracta d'un aprenentatge diferent, en cooperació, molt pràctic. És una manera molt més emocionant de transmetre coneixement i els joves se senten més involucrats i motivats perquè aprenen i ensenyen alhora. Entren en contacte amb professionals de diferents disciplines i segments de la societat. No he trobat gaires iniciatives semblants als EUA ni al Canadà i penso que és emocionant que se celebrin a llocs com Sevilla o ara al CCCB de Barcelona.
Perquè quin és el rol del professor a l'aula quan entren les tecnologies?
Sempre hi ha problemes en aquest sentit. Per exemple, a la meva universitat tanquen la Wi-Fi perquè els alumnes no mirin el Facebook mentre el professor explica. I altres coses semblants. La pregunta que ens hem de fer és com es planteja la classe perquè els joves hi tinguin interès, no si les tecnologies fan perdre l'interès pels estudis als alumnes.
I com fer-ho?
A través de les xarxes socials, conec molta gent constantment i m'adono que no hi ha un únic punt de vista o una única manera d'ensenyar. Hi ha professors molt actius, que proposen pràctiques amb la Viquipèdia o debats a través de la xarxa, etc. Les universitats i centres escolars haurien d'estar més involucrades per fer tallers semblants al Simposi d'Educació Expandida. No hem de pensar únicament en els professors i els estudiants: molts segments de la societat podrien estar interessats en aquesta mena de tallers multidisciplinaris. Sens dubte, les tecnologies digitals ens canvien la manera d'aprendre, ens obren nous camins per assimilar el coneixement.
Com veu l'evolució de l'educació en els anys vinents...
El futur... sóc molt optimista en aquest sentit. Estic convençut que cada cop serem més defensant l'educació oberta. Fa només uns anys, era molt difícil trobar bons materials, però cada cop n'hi ha més. I això em porta a pensar que evolucionarem per aquí, per obrir les plataformes i els continguts a partir de les tecnologies actuals.
