Biaix d'ancoratge i de confirmació, efectes que expliquen les fake news en temps de guerra

Les armes de destrucció massiva que presumptament amagava Saddam Hussein són segurament la manipulació més coneguda d'un govern, els Estats Units, per aconseguir el seu objectiu: envair l'Iraq. Es va tardar mesos a poder demostrar que era mentida... però la versió oficial va quedar, finalment, desmuntada.

Ara, tot i que les verificacions arriben molt més ràpid... les versions d'un costat i l'altre s'han multiplicat de tal manera i a tal velocitat que quan arriba la veritat passa desapercebuda.

Amb les xarxes socials, la propaganda i la desinformació arriben a gran escala... i canviar d'opinió és molt difícil.

Entren en joc dos biaixos cognitius al nostre cervell. Tal com explica Nereida Carrillo, fundadora de Learn to Check, el primer és el biaix d'ancoratge o efecte focus: "La primera informació que ens arriba és de vegades la que s'instal·la a la nostra ment i en l'imaginari col·lectiu".

El segon biaix és de confirmació: "Ens tendim a creure allò que quadra amb la nostra opinió perquè el cervell no està preparat per a la veritat, està preparat per a la supervivència".

Va passar a l'Iraq, ha passat en la invasió d'Ucraïna i ara en la guerra entre Hamas i Israel. Helicòpters israelians enderrocats quan en realitat es tracta de la imatge d'un videoclip, criatures tancades en gàbies presumptament per Hamas que no són d'ara o exercicis militars que es fan passar per desenes de milicians en parapent llançant-se sobre el festival del dia 7.

Tots són exemples que podeu veure en aquest vídeo:

Les imatges dels nadons decapitats

Un dels episodis més coneguts d'aquesta guerra és el dels nadons decapitats. Poc després de l'atac de Hamas, el president dels Estats Units, Joe Biden, va afirmar que "mai hauria pensat que veuria imatges de terroristes decapitant nens".

La Casa Blanca va haver d'aclarir immediatament que el president ni havia vist les imatges ni podia confirmar res, que havia repetit les paraules de l'oficina de Netanyahu i de la premsa israeliana... però una notícia d'aquesta magnitud sense contrastar i que mai s'ha demostrat ja s'havia estès com la pólvora.

Tot havia sortit d'una periodista d'un canal israelià que assegurava que uns soldats li havien explicat que havien vist 40 nens decapitats. Un dels soldats és un colon amb un perfil polític molt marcat. El vídeo va tenir 44 milions de visualitzacions en 24 hores.

El perill de les xarxes

I en aquest debat tan carregat i polaritzat com és el del Pròxim Orient, els joves s'informen, sobretot, a Instagram i TikTok... sense filtre.

Carrillo explica que molts "consideren que els mitjans de comunicació de vegades estan esbiaixats o no són naturals, i creuen que les xarxes socials i els influencers parlen el seu llenguatge, un llenguatge més natural, i consideren que són més autèntics".

Les fake news, a curt termini, poden fer bascular opinions, però, a llarg termini, provoquen una crisi de credibilitat: "Que no ens creguem res, que no coneguem, que no sapiguem el que passa al món i, per tant, no actuem per canviar-lo".