Barcelona limita les cuines fantasma a 100 m2 i busca una sortida als projectes en curs

Durant el darrer any i mig, entre restriccions, tocs de queda i restaurants sense poder servir sopars, el boom del menjar a domicili ha esclatat del tot. I aquest ha estat el caldo de cultiu perfecte perquè, tant a Barcelona com a Madrid, comencessin a emergir grans projectes del que s'anomenen "cuines fantasma" ("dark kitchen" en anglès), i que han posat en peu de guerra els veïns davant el perill de patir problemes d'olors, soroll o aglomeracions de repartidors.

Per això, l'Ajuntament de Barcelona al mes de març va imposar una moratòria per a tots els permisos de cuines fantasma, que de fet, tècnicament, són "permisos d'obrador". Però, ara, ha anat més enllà i ha modificat la moratòria limitant a 100 metres quadrats la superfície d'aquests centres, i deixant tocat de mort qualsevol projecte de cuina fantasma (els projectes més petits fan com a mínim 400 metres). És una mesura provisional a l'espera que se'n prengui una de definitiva durant els pròxims mesos.

Una sortida per als macroprojectes existents

Aquesta normativa té efecte per als nous projectes que no tenen permisos. Però què passa amb les dues que ja tenien tots els documents pertinents? Segons asseguren fonts coneixedores de la negociació, l'Ajuntament de Barcelona està mantenint reunions periòdiques amb el gegant que vol fer les dues polèmiques macrocuines a Barcelona, Cooklane, que penja del fundador d'Uber. La darrera reunió va ser divendres.

D'aquestes reunions n'ha sortit el ferm compromís de no tirar endavant el projecte de Sant Martí, una antiga nau industrial de 500 metres quadrats on volien instal·lar 20 cuines. No hi ha res escrit, però Cooklane ha renunciat ara per ara a fer res amb l'edifici. Consultada dilluns per TV3, Cooklane no ha volgut fer comentaris.

L'única prova escrita no és una renúncia de la companyia, sinó una nota de l'Ajuntament de divendres, quan, coincidint amb la reunió, es fa referència a la suspensió de les obres que tenia Cooklane. Fins ara, aquest era l'únic projecte que s'havia escapat de la moratòria del març, però la suspensió l'afecta tant pel que fa a les obres de construcció com a la mateixa activitat.

Però a les Corts Cooklane sí que presentarà batalla. És on té les obres més avançades i on ja es pot veure des de fa mesos una xemeneia gegant que serviria a un centre de 1.500 metres quadrats amb 40 cuines. L'aposta de la companyia és per aquest centre, perquè Cooklane va desembarcar a Barcelona allà i preveu fer 163.000 comandes setmanals segons documents interns de la companyia, per la situació cèntrica de la cuina fantasma, a tocar del Camp Nou.

El mateix consistori va confirmar dilluns a TV3 que l'Ajuntament "s'ha reunit amb els responsables d'aquesta activitat i els ha informat que actualment hi ha una suspensió de llicències que impossibilita tirar endavant cuines de grans dimensions".

Xemeneies gegants envoltades de pisos

Els primers projectes van començar a Madrid, on una xemeneia gegant rodejada de pisos al barri de Prosperidad va replicar-se al cap de pocs mesos al bell mig del barri de les Corts, molt a prop del Camp Nou, amb un projecte de 40 cuines diferents instal·lades a un centre de 1.500 m2. Al cap de pocs mesos, de nou, una antiga nau industrial de 500 m2 al barri de Sant Martí ja tenia previst convertir-se en un centre que tindria 20 cuines.

Tot això va alertar als veïns, preocupats per les olors, fum o problemes de soroll i aglomeracions de repartidors. Tampoc va agradar a molts restaurants, que veien com de sobte les pròpies aplicacions podien iniciar guerres de preus abaratint els seus productes produint-los a volum.

Nova normativa també a Madrid

A Madrid, de fet, s'acaba de modificar la normativa urbanística i s'ha limitat la superfície a 350 metres quadrats quan siguin baixos de blocs de pisos. Segons càlculs de l'Ajuntament, això només permetria unes sis cuines, i a més, s'haurà de fer un estudi de la repercussió a l'entorn.

La nova normativa busca que aquesta mena de cuines s'instal·lin a polígons industrials. A Barcelona encara s'està estudiant per fer una regulació definitiva que veuria la llum a finals de l'any que ve.

Inversors afamats

El "delivery" ha emergit com un dels sectors que més obre la gana als inversors, afamats d'oportunitats per multiplicar els seus diners.

I una de les maneres perquè el repartiment de menjar a domicili a través de plataformes com Glovo o UberEats sigui més rendible i augmenti els seus marges és clara: economia d'escala amb més volum. I com s'aconsegueix això? Amb fàbriques de menjar o cuines fantasma on només es produeix menjar per emportar i no hi ha cap espai per servir comensals.