Barcelona i Mollet, entre les ciutats europees amb més morts prematures per contaminació
Un estudi liderat per l'ISGlobal de Barcelona sobre més de mil ciutats i àrees metropolitanes analitza la relació entre morts prematures i nivells de partícules i diòxid de nitrogen
Barcelona i Mollet, entre les ciutats europees amb més morts prematures per contaminació

Barcelona i Mollet, entre les ciutats europees amb més morts prematures per contaminació

Un estudi liderat per l'ISGlobal de Barcelona sobre més de mil ciutats i àrees metropolitanes analitza la relació entre morts prematures i nivells de partícules i diòxid de nitrogen

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Contaminació
Trànsit dens a una de les rondes de Barcelona
El trànsit és la principal font de diòxid de nitrogen

Si totes les ciutats europees complissin amb els nivells de partícules inferiors a 2,5 micres (PM2,5) recomanats per l'Organització Mundial de la Salut, es podrien evitar 51.213 morts prematures cada any. I fer el mateix amb el diòxid de nitrogen (NO2) n'evitaria 900.

Així ho conclou un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb investigadors de l'Institut Suís de Salut Tropical i Pública (Swiss TPH) i de la Universitat d'Utrecht, a Holanda.

L'estudi s'ha publicat a The Lancet Planetary Health.

Els autors han estimat, per primera vegada, que la mortalitat d'adults majors de 20 anys és atribuïble a la contaminació de l'aire en 969 ciutats i 47 ciutats amb àrea metropolitana.

Mark Nieuwenhuijsen, autor sènior de l'estudi i director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal, valora així els resultats:

"L'estudi demostra que moltes ciutats no estan fent prou per afrontar la contaminació de l'aire i els nivells per damunt de les directrius de l'OMS porten a morts innecessàries."

L'investigador afegeix que l'estudi contribueix amb més proves a mostrar que "fins i tot sota les directrius de l'OMS hi ha una gran càrrega de mortalitat, perquè no existeix un llindar segur per sota del qual la contaminació no sigui perjudicial. I la política de salut dels governs locals ho hauria de reflectir".

A diferència d'estudis anteriors, en aquest, les dades s'han calculat amb una resolució molt menor: 250 m2 en comptes de 10 km2.

Els autors han calculat la mortalitat específica en cada una de les ciutats, que en total acullen el 32% de la població dels països estudiats. 


Barcelona i Mollet del Vallès destaquen negativament

En la llista d'excés de morts per nivells elevats de diòxid de nitrogen, les ciutats catalanes no queden tan ben parades. La llista l'encapçala Madrid, seguida d'Anvers (Bèlgica), Torí (Itàlia), París àrea metropolitana (França) i Milà àrea metropolitana (Itàlia).

Però en els llocs sisè i setè ja apareixen Barcelona i àrea metropolitana i Mollet del Vallès.

Més avall, hi trobem Granollers (151), Manresa (190), Mataró (275), Reus (292), Tarragona (314), Igualada àrea metropolitana (329), Vilanova i la Geltrú (434), Girona (496) i Lleida (597).

Les que es troben en millor situació tornen a ser nòrdiques, tret d'una excepció: la primera és Tromso (Noruega), seguida d'Umea (Suècia). Oulu (Finlàndia), Kristiansand (Noruega) i Pula (Croàcia).

Completen la llista de les deu primeres dues ciutats sueques i una d'Irlanda, una de Lituània i una de Noruega.

En percentatge, la mortalitat natural que es pot atribuir a les partícules fines a Brescia és del 15%. I la deguda al diòxid de nitrogen a Madrid és del 7%.

En l'estudi s'han comparat els nivells actuals de contaminació de l'aire amb dos escenaris teòrics de millora. I amb l'evidència científica recent sobre la relació entre els nivells de contaminació de l'aire i la mortalitat, s'ha calculat l'impacte que els dos escenaris de reducció de la contaminació tindrien sobre la càrrega de mortalitat.

Els rànquings de la contaminació s'han elaborat a partir d'una puntuació de càrrega de mortalitat assignada a cada ciutat, amb un algoritme que té en compte les taxes de mortalitat, el percentatge de mortalitat evitable i els anys de vida perduts per cada contaminant de l'aire.


Brescia, la més afectada per les partícules

Pel que fa a les PM2.5, que no produeixen només els vehicles motoritzats, sinó també la indústria, la calefacció domèstica o la crema de carbó i de fusta, els nivells més elevats de mortalitat es donen a la Plana Padana –nord d'Itàlia-, al sud de Polònia i a l'est de la República Txeca.

La llista l'encapçalen, per aquest ordre, Brescia i Bèrgam (totes dues a Itàlia), Karviná (República Txeca), Vicenza (Itàlia) i la Unió Metropolitana de l'Alta Silèsia (Polònia).

En aquest cas, les ciutats catalanes no es troben en els primers llocs, però sí gairebé totes en el primer terç de la llista. Així, la seva posició és aquesta: àrea metropolitana de Barcelona (157), Mollet del Vallès (198), Manresa (202), Tarragona (230), Lleida (232), Mataró (235), Granollers (252), Reus (330), Girona (337) i Vilanova i la Geltrú (373).

A l'altre extrem de la llista, les ciutats amb mortalitat més baixa atribuïble a les partícules són Reykjavík (Islàndia), Tromso (Noruega), Umea (Suècia), Oulu (Finlàndia) i Jyväskylä (Finlàndia). Les cinc següents també pertanyen a aquests tres països.

Tot i la limitació de velocitat a 30 km/h, Mollet pateix nivells elevats de diòxid de nitrogen


Milers de morts evitades si totes les ciutats fossin com la millor

Els autors han fet un altre càlcul. Si totes les ciutats fossin capaces d'igualar els registres de qualitat de l'aire de la menys contaminada de la llista, la mortalitat evitable seria de 125.000 en el cas de les PM2.5 i de 79.000 morts prematures menys per al NO2.

Els autors reconeixen que l'estudi té algunes limitacions. Així, les dades més recents disponibles sobre contaminació són del 2015, si bé hi ha anàlisis d'algunes ciutats fetes el 2018.

També es van fer servir tres models diferents i això obliga a ser prudents quan es comparen diverses ciutats.

Tampoc no hi havia dades sobre la mortalitat en diferents zones de les ciutats. Els investigadors afirmen que caldran més recerques per esbrinar també les diferències en relació amb la regió, edat, sexe i nivell econòmic, per comprendre millor com varia l'impacte de la contaminació en la salut i desenvolupar polítiques dirigides als que més ho necessiten.

Aquest estudi forma part del projecte Rànquing ISGlobal de ciutats, que estudia l'impacte en la salut de diversos factors ambientals propis de la vida urbana: contaminació de l'aire, soroll, manca d'accés a espais verds, efecte illa de calor i d'altres.

Per poder consultar en detall tant els rànquings com les dades de cadascuna de les ciutats, s'ha creat un web que actualment es troba disponible en anglès, castellà i català.

ARXIVAT A:
Contaminació Medi ambient Recerca científica

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut