Avenç en el tractament de la pell de papallona, una malaltia genètica i incurable

Un tractament basat en teràpia gènica s'ha mostrat efectiu contra l'epidermòlisi ampul·lar, un malaltia rara que provoca una gran fragilitat de la pell dels afectats, amb ferides i butllofes contínues. També es coneix com a pell de papallona --perquè la pell és fràgil com les ales d'un lepidòpter-- o pell de cristall.

L'assaig l'ha liderat Peter Marinkovich, de la Universitat de Stanford, a Califòrnia, que fa més de 25 anys que intenta trobar un remei per a aquesta malaltia. El treball s'ha publicat a Nature Medicine.

D'epidermòlisi ampul·lar n'hi ha quatre tipus, cadascuna amb algunes característiques diferents. Provoca l'aparició de butllofes que es poden generar fins i tot com a resposta a una lesió menor, per escalfor, per simple fricció, per un cop o fins i tot de forma espontània. Això afavoreix ferides i problemes com infeccions. Les ferides es poden anar enllaçant i afectar àrees senceres del cos i provoquen dolor constant i picor.

En casos greus, les butllofes poden aparèixer a dintre del cos, com ara al recobriment de la boca o de l'estómac.

L'estudi s'ha fet amb pacients d'epidermòlisi ampul·lar distròfica recessiva. Els que tenen aquest tipus tenen una mutació en el gen COL7A1, que dirigeix la síntesi del col·lagen 7. El col·lagen és una proteïna que forma fibres, que són un component essencial en la majoria de teixits i, sobretot, en cartílags, lligaments, tendons, ossos i pell.

L'epidermòlisi ampul·lar és una malaltia genètica recessiva. És a dir que perquè algú la tingui ha de rebre dos gens mutants, un de cada progenitor. Si només en rep un, serà portador i podrà transmetre el gen a la descendència, però no tindrà la malaltia. Es calcula que a tot el món afecta unes nou persones de cada milió.

El virus de l'herpes modificat

L'equip de Marinkovich va modificar el virus que provoca en humans l'herpes labial, de manera que no pogués provocar la malaltia ni replicar-se. Li van inserir el gen COL7A1 normal perquè l'introduís a les cèl·lules de la pell que tenen la còpia mutant.

La prova es va fer en el marc d'un assaig clínic en fases 1 i 2, amb nou persones. El virus es va incorporar a un gel que s'aplicava de manera tòpica, sobre la pell. No s'introduïa en l'organisme ni produïa modificacions genètiques en altres cèl·lules.

Els bons resultats van dur a iniciar la fase 3, amb 31 joves i adults. S'ha vist que en una de les ferides que tenien s'aplicava diverses vegades el gel amb el virus i en una altra un gel que no contenia cap principi actiu. El tractament va durar 25 dies.

Al cap de tres mesos, el 71% de les ferides tractades amb el gel estaven curades. De les tractades amb placebo només s'havien curat el 20% i moltes d'aquestes s'havien tornat a obrir. No es van produir efectes secundaris importants. Només en un cas no va funcionar i el pacient, un nen de cinc anys, va necessitar una segona aplicació. Al cap de vuit mesos, les ferides estaven curades.

L'avantatge del tractament és que s'aplica sobre la pell. El desavantatge és que el gen normal l'assimilen cèl·lules que al cap d'un temps moren i són substituïdes per noves cèl·lules de la pell, que arrosseguen la mutació. Per això, els autors creuen que s'hauria d'administrar aproximadament cada sis mesos.

Ja hi ha un acord amb l'empresa de Pittsburgh Krystal Biotech per desenvolupar el tractament i demanar autorització a l'FDA perquè es pugui administrar als pacients. L'empresa està assajant dues teràpies gèniques semblants: un gel per tractar la ictiosi, una malaltia que provoca pell seca i que es defolia, i una injecció per a gent gran i sana que podria eliminar les arrugues.

Pel que fa a l'epidermòlisi ampul·lar, els autors de l'estudi volen investigar ara la possibilitat d'aplicar el tractament a mucoses internes com les de la faringe, l'esòfag o els ulls. També creuen que el virus de l'herpes pot servir per tractar altres malalties genètiques i conclouen l'article amb aquesta afirmació:

"Les conclusions preliminars i els avenços descrits amb el tractament tenen implicacions de llarg abast, amb potencial per transformar àmpliament el camp de la teràpia gènica."

Aquest seria el primer tractament contra l'epidermòlisi ampul·lar. També n'hi ha un altre en fase 3, que no es basa en teràpia genètica sinó en la betulina, una substancia cicatritzant extreta del bedoll.

La doctora Núria Tarrats, responsable d'investigació de l'ong DEBRA Piel de Mariposa, espera que els tràmits de tots dos tractament siguin relativament ràpids i el 2023 es puguin començar a aplicar:

"Actualment, l'únic que es pot fer són cures amb l'ús d'apòsits i material molt concret pel tipus de ferides que tenen. I, sobretot, estar en contacte amb l'equip d'especialistes multidisciplinars que necessiten per tractar i fer seguiment de la malaltia. A part de dermatologia implica especialitats com cirurgia, psicologia,digestiu, rehabilitació i fisioteràpia, nutrició, oncologia..."

I amb aquest objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones que tenen la malaltia, al febrer es va anunciar un projecte solidari de voluntariat de fisioteràpia. El promouen el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya i les ONGs DEBRA Piel de Mariposa i Go2.

La fisioteràpia millora la mobilitat dels pacients afectats per ferides a la pell per tot el cos. Però encara no està inclosa com a servei de la sanitat pública per a les famílies afectades. L'objectiu del projecte és dissenyar i aplicar un protocol d'intervenció preventiva per a les persones amb aquesta malaltia i per als seus cuidadors a Catalunya.