Cas Tsunami: Marta Molina, d'ERC, surt de declarar sense petició de mesures cautelars

Aquest dimecres al matí estaven citats a declarar a la Ciutat de la Justícia sis dels deu investigats per terrorisme del cas Tsunami de l'Audiència Nacional, però només hi ha acudit una d'elles, la secretària de Moviment Socials d'Esquerra, Marta Molina.

La declaració ha sigut molt breu, de tan sols quatre minuts, i Molina només ha respost a preguntes de la seva advocada. Les acusacions no han demanat mesures cautelars, de manera que desapareix l'opció d'anar a la presó que la mateixa encausada havia reconegut que afrontava.

A la sortida de la vista, la seva advocada, Marina Roig, ha explicat que Molina ha "contextualitzat" el marc "pacífic" en què es van produir les protestes convocades per Tsunami Democràtic, i com els missatges que es van llançar a través de les xarxes feien referència a la no-violència, la desobediència civil i la mobilització pacífica.

"Ha defensat que Tsunami no va ser un moviment violent, i molt menys, terrorista"

Les declaracions estaven convocades per videoconferència a les 10 del matí. Dels altres investigats, se sap que tres s'han exiliat a Suïssa --Jesús Rodríguez, Oleguer Serra i Josep Campmajó-- i havien demanat rebre la citació allà, i no a Catalunya.

Això implicaria que les autoritats suïsses col·laborin amb el jutge espanyol, cosa que fins ara no ha passat, perquè consideren que es tracta d'una causa política.

En el cas del també imputat Jaume Cabaní, se sap que també és a l'estranger. I l'exconseller Xavier Vendrell ha demanat declarar des de Colòmbia, on és per motius laborals. En aquest cas, el jutge li ha denegat la petició.

Pel que fa a la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, l'empresari Oriol Soler i el cap de l'oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay, les seves declaracions s'han suspès sense nova data perquè els seus advocats han acreditat que tenien altres citacions.

També hi ha un altre imputat, el banquer Nicola Flavio Giulio Foglia, que segueix una via diferent, perquè per citar-lo caldrà demanar col·laboració a Itàlia.

I n'hi ha dos més que estan imputats al Suprem, perquè són aforats: Carles Puigdemont i el diputat d'ERC Ruben Wagensberg, que encara no han declarat, però estan citats a fer-ho voluntàriament i per videoconferència, una fórmula que el Suprem ha acceptat ara al·legant un canvi legislatiu.

García-Castellón no podia contradir aquest criteri, i per això ha acceptat que els investigats declarin per videoconferència, però obligant-los a fer-ho des de Barcelona.

No hi haurà presó preventiva

Un dels temors dels encausats era que el jutge de l'Audiència Nacional decidís imposar mesures cautelars, una de les quals podia ser la presó preventiva.

Marta Molina va rebre aquest dimarts el suport de partits i entitats independentistes en un acte a Barcelona, durant el qual va dir que estava disposada a ser empresonada:

"Soc conscient que puc anar a la presó i ho assumeixo. Però si jo vaig a la presó, l'Estat haurà d'assumir les conseqüències de tenir, a banda d'exiliats polítics, que no és poca cosa, tornar a tenir presos polítics."

Finalment, això no ha passat perquè les acusacions --com la de Vox o la dels dos policies que diuen que van ser víctimes de terrorisme durant les protestes-- no han demanat que s'empresonés Molina ni que se li retirés el passaport.

En el cas dels investigats que no hagin declarat i no hagin justificat l'absència, el jutge podria emetre una ordre de detenció, malgrat que hi ha recursos pendents de resoldre i això, teòricament, ho frenaria.

Tot plegat, tenint en compte que el dia 30, dijous vinent, s'aprovarà una amnistia que podria entrar en vigor l'endemà mateix i que condicionarà els pròxims passos que pugui fer García-Castellón, un magistrat que està a punt de jubilar-se.

Amnistia adverteix que no és terrorisme

Precisament aquest dimecres Amnistia Internacional ha denunciat que les mobilitzacions de Tsunami Democràtic no són terrorisme i ha reclamat que es retirin "immediatament" les acusacions.

Coincidint amb la citació, l'organització internacional alerta que la investigació limita la llibertat d'expressió i informació i criminalitza la desobediència civil.

També recorda que molts dels fets investigats ja van ser arxivats pels jutjats d'instrucció i demana que amb la reforma actual del Codi Penal s'adeqüi la definició de terrorisme a la de les Nacions Unides.

Amnistia conclou que la definició actual a la legislació espanyola és "vaga i excessivament àmplia" i que a això s'hi han agafat també els jutges del Tribunal Suprem que investiguen Puigdemont i Wagensberg per terrorisme:

"Aquesta decisió torna a posar de manifest la vaga i excessivament àmplia definició dels delictes de terrorisme en el Codi Penal espanyol, i per això exigeix la seva reforma urgent i adequació a estàndards internacionals."

COMUNICAT sencer 👇 https://t.co/KVTttcvLWh

— Amnistia Internacional Catalunya (@AmnistiaCAT) May 22, 2024