Milei, president a l'Argentina: "L'economia empitjorarà a curt termini. No hi ha diners"

Javer Milei, ultraliberal de 53 anys, ha estat investit aquest diumenge president de l'Argentina i es posa al capdavant de la tercera economia de Llatinoamèrica.

Privatitzacions, desregulació i eliminació dels serveis socials són els eixos del programa que pretén aplicar en els pròxims quatre anys.

La investidura ha començat amb l'entrega dels atributs presidencials, un bastó i una banda, a l'assemblea legislativa i ha continuat amb un discurs davant del Congrés de la Nació Argentina, a Buenos Aires, acompanyat de desenes de milers de seguidors que l'han corejat amb crits de "Llibertat, llibertat!".

Milei ha fet un discurs eminentment econòmic en el qual ha dit que "no hi ha diners" i que "cap govern ha rebut una herència pitjor que la que hem rebut nosaltres". 

Ha anunciat un pla de "xoc" que tindrà un impacte negatiu sobre l'activitat, l'ocupació, els salaris reals i taxa de pobresa. 

Com ha repetit al llarg de la campanya electoral, només ha posat una solució sobre la taula, una dràstica retallada de la despesa pública: "A diferència del passat aquesta retallada recaurà sobre l'Estat i no sobre el sector privat", ha apuntat.

"Ens han arruïnat la vida. Han fet caure el nostre salari fins a deu cops", ha dit.

Sobre les mesures que pensa aplicar per a revertir la situació, ha posat sobre la taula que "l'economia empitjorarà a curt termini", però ha assegurat que després d'anys de decadència aquest serà "el darrer mal tràngol per començar la reconstrucció d'Argentina".

Després d'un any en què la inflació en aquest país llatinoamericà ha estat del 143%, ha assegurat que continuarà "l'estagflació" però que "hi haurà llum al final del camí".
 

Zelenski, Abascal i Bolsonaro

L'assistència de polítics i mandataris d'arreu del món, i també les absències, en aquest acte han aixecat expectació.

La premsa argentina feia dies que parlava sobre la possible assistència del president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, que finalment s'ha confirmat.

Aquest és el primer viatge de Zelenski a l'Amèrica Llatina des de l'inici de la guerra amb Rússia, ara ja fa gairebé dos anys. Ucraïna s'ha marcat com a prioritat diplomàtica millorar les relacions amb l'Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia.

Entre els assistents destaquen representants de l'extrema dreta com el primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán; el líder de Vox, Santiago Abascal, i l'expresident brasiler Jair Bolsonaro.

Pel que fa a la representació de líders llatinoamericans destaquen algunes absències, com la del president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, i la del president de Colòmbia, Gustavo Petro.

En canvi, sí que hi ha assistit el president de Xile, Gabriel Boric, representant de l'esquerra llatinoamericana com Lula i Petro.

Tampoc hi ha anat l'expresident nord-americà Donald Trump, tot i que estava entre la llista de convidats.

El rei d'Espanya, Felip VI, ja es va reunir ahir amb el nou president i el president sortint, i també ha estat present a la cerimònia d'investidura aquesta tarda. A més, també hi era la diputada del Partit Popular d'origen argentí Cayetana Álvarez de Toledo.

Crisi econòmica

Argentina viu la pitjor situació econòmica des de l'inici de la seva democràcia, ara fa 40 anys. El 40% de la seva població, més de 18 milions de persones, viu sota el llindar de pobresa. Això, amb una inflació anual del 143%.

La gran proposta de Milei és desmantellar l'estat del benestar i donar prioritat absoluta a l'economia de mercat.

Però el seu partit és la tercera força al parlament i això dificultarà que pugui tirar endavant algunes propostes. La Libertad Avanza compta només amb 38 dels 257 diputats de la cambra i amb vuit senadors d'un total de 72.  A més, Argentina és un país federal i el partit de Milei no té cap governador.
 

Vuit ministeris

Dies abans de la investidura Milei ja va presentar el seu equip de govern format només per vuit ministeris, el que suposa la retallada de deu ministeris. Una cosa que ja havia dit durant la campanya electoral, que reduiria el nombre de ministeris.

Ha suprimit els ministeris de caràcter social i també els de cultura, educació i salut. Els que ha deixat són: interior, economia, infraestructures, exteriors, justícia, seguretat, defensa i capital humà.

Les propostes de Milei són clares, però hi ha dubtes de com ho podrà tirar endavant tot i tenir la legitimitat 14 milions de vots en les darreres eleccions presidencials.