Amb 16 anys, el Nazar va marxar sol d'Ucraïna: "En Miquel Àngel em va canviar la vida"

"Vaig arribar a Barcelona en un avió. I jo no sabia res de Catalunya ni de la llengua. Vaig arribar a l'oficina de policia i els vaig dir: "No tinc lloc per dormir. Podeu ajudar-me?""

Nazar Uliantxenko va fugir d'Ucraïna a principis de març del 2022, quinze dies després de començar la guerra.

Amb només 16 anys va decidir marxar del seu país, tot i que sabia que ho havia de fer sol, perquè els seus pares són metges i no poden sortir del territori.

Va aconseguir creuar la frontera amb Moldàvia i va arribar a la ciutat romanesa de Iasi, on, tot i ser menor d'edat, va poder agafar un vol fins a Barcelona, sense gaire més que una motxilla i una targeta amb diners.

Quan va arribar a Catalunya, com que no era major d'edat, la Direcció General d'Atenció a la Infància va tramitar-ne l'acollida urgent al Centre d'Acollida Natzaret d'Amposta, on també ha pogut reprendre els estudis a l'institut de Tecnificació del municipi.

Segons els professors, la seva situació era diferent de la que tenien altres alumnes que també havien vingut d'Ucraïna, perquè en Nazar no disposava de l'acompanyament de cap familiar i això els semblava que era una situació molt dura per a un adolescent.

Per això, qui era el seu professor de català, en Miquel Àngel i la seva família, van decidir acollir-lo a casa seva fins que fos major d'edat, cosa que formalment s'anomena guàrdia en família aliena.

"Ell estava tot sol. Alguns professors en vam parlar per veure què podíem fer per pal·liar aquesta situació, que ens semblava molt dura. Nosaltres teníem la casa, habitacions lliures i vam pensar que no ens costaria un gran esforç acollir-lo".

Un tràmit que no van aconseguir fins a l'1 de juny i que reconeixen que no va ser del tot fàcil a causa dels diversos tràmits burocràtics. El Nazar diu, convençut, que el gest del Miquel Àngel li ha canviat la vida:

"Puc dir amb seguretat que el Miquel Àngel ha canviat la meva vida i ha obert les portes a la meva vida en un futur".

D'entrada, podien comunicar-se en anglès, però -- al cap d'un mes -- en Nazar va demanar que li parlessin sempre en català.

Ara que ja ha passat més de mig any des que és a Catalunya, pot seguir perfectament una conversa en aquesta llengua i està aprenent castellà, alemany, grec i llatí perquè li agradaria estudiar traducció i interpretació.

El Nazar assegura que ha fet molts amics en aquest any a l'institut: "Són molt bona gent, sempre m'ajuden."

Explica que ara mateix és molt difícil continuar els estudis a Ucraïna perquè hi ha talls de llums continus i les alarmes no paren de sonar "i cal baixar als refugis i altres llocs de protecció".

Intenta parlar cada dia amb els seus pares, que continuen a Ucraïna, però a vegades és difícil poder-hi contactar perquè els talls en les comunicacions són continus. 

La seva experiència és la de molts joves que, com ell, també han hagut de buscar altres destins per fugir de la guerra, amb l'esperança de poder seguir estudiant, però també amb un futur incert sobre la taula.

El Nazar ha perdut amics des que va començar la invasió russa ara fa un any. Alguns a conseqüència dels bombardejos, i altres perquè, diu, "no van poder acostumar-se a aquesta situació i han mort per suïcidi".

A casa, amb la família del Miquel Àngel intenten no parlar gaire de la guerra. Prefereixen parlar de les diferències entre les dues cultures i ensenyar-li al Nazar els costums i les tradicions de Catalunya. "La situació és un dol permanent, perquè la guerra no s'acaba", diu el Miquel Àngel:

"Esperem que aviat puguem anar tots a Ucraïna, a veure el seu país i la seva família."