Alzheimer: present decebedor, futur prometedor

Han passat més de 100 anys des que es va descobrir la malaltia d'Alzheimer i, des d'aleshores, hi ha hagut poques bones notícies en relació amb el seu tractament.

Encara no disposem de cap fàrmac que l'aturi i, molt menys, que la curi. Fa 20 anys que els metges prescriuen pràcticament els mateixos medicaments. En tot aquest temps no n'ha aparegut cap de nou. Són tractaments per alleugerir els símptomes i el més decebedor és que tenen una eficàcia força baixa. Han comprovat, en estudis, que la millora entre les persones que els prenen i els que prenen placebo és només del 5%.

La principal línia d'investigació

Davant d'aquest panorama, el cap de Neurologia de l'Hospital de Sant Pau, Rafael Blesa, diu que, malgrat tot, és molt optimista pel que fa a la recerca que s'està fent actualment. Si no a curt termini, sí que en uns 10 anys confia que s'hauran trobat fàrmacs capaços d'aturar i, fins i tot, evitar l'Alzheimer. I és que s'estan fent assajos clínics molt prometedors a tot el món, també aquí, a Catalunya.

Una de les principals línies d'investigació és buscar un tractament que permeti eliminar l'acumulació al cervell d'una proteïna, l'amiloide, que s'ha vist que és un factor de risc per a l'Alzheimer. Fins ara, tots els intents han fracassat. Segons explica Rafael Blesa, la raó és que es donava el fàrmac quan la malaltia ja estava establerta.

Gràcies a les noves tècniques de diagnosi, ara ja se sap que les plaques d'amiloide es comencen a formar entre 15 i 20 anys abans de tenir símptomes. Els assajos clínics actuals volen provar si es pot eliminar l'amiloide administrant el tractament quan ja hi ha l'acumulació d'aquesta proteïna, però abans que l'Alzheimer s'hagi desenvolupat. En ratolins ha funcionat. En tot cas, encara ens trobem en un moment experimental.

♦ Carrers sense nom al barri de Gràcia per conscienciar sobre l'Alzheimer

El diagnòstic precoç, bàsic

El que sí que ja es pot fer, gràcies a la tecnologia de la imatge, és el diagnòstic precoç. El PET Scan permet veure si hi ha plaques d'amiloide al cervell. Les proves, però, són cares. Més de mil euros cada una. No serveixen, per tant, per fer un cribratge a tota la població. Se n'estan buscant de més barates; per exemple, amb una anàlisi de sang. Però això, de moment, encara no ho tenim.

Encara que no hi ha tractament per curar la malaltia, els experts consideren que diagnosticar-la en estadis molt inicials és bàsic. És el que li va passar a Santi Marimon, fa dos anys:

"Encara no se sap com frenar el procés, però hi ha activitats com l'estimulació cognitiva i d'altres que crec que a mi m'estan donant bon resultat."

Espanya i Malta, els dos únics països europeus sense un Pla Nacional

L'Alzheimer, però, és una malaltia que no només té conseqüències mèdiques. El seu impacte social és brutal, tant en el malalt com en la família. Metges i afectats es queixen que Espanya sigui l'únic país europeu, juntament amb Malta, que no té un Pla Nacional per l'Alzheimer.

En aquest sentit, des de l'Associació de Familiars d'Alzheimer de Barcelona, AFAB, es queixen de la falta de suport. Les famílies assumeixen el 65% del cost que suposa la malaltia, quantificat en uns 24.000 euros anuals, una despesa inassumible per a la majoria de rendes de les persones pensionistes.

♦ Tornar a l'Alemanya comunista per ajudar malalts d'Alzheimer