Alerta sobre la democràcia al món: "Som en el període més llarg de declivi democràtic"

Cada any, l'Institut Internacional per la Democràcia i l'Assistència Electoral, IDEA, pren, des d'Estocolm, la temperatura de la democràcia al món. IDEA és una organització no governamental, integrada per 36 països, dedicada a monitoritzar i avaluar processos electorals, transicions polítiques, regulacions de gènere, objectius i assoliments en matèria de canvi climàtic i salut de la democràcia al món. El seu informe és una eina política de primer ordre per fer un diagnòstic (i fins i tot un pronòstic) de la forma d'organització política que gairebé tothom diu tenir com a base de funcionament o com a objectiu irrenunciable.

El govern del poble. Quin dirigent és capaç de dir que governa sense que hagi estat el poble -a través d'un sistema o altre- qui l'hagi triat o hagi convingut en el fet que mani? Ningú. I per això la democràcia ha esdevingut una paraula sovint buida. I per això, organismes com IDEA miren de determinar la quantitat, i sobretot la qualitat de les democràcies del món, i per tant de la democràcia al món.

El declivi de la democràcia, tendència global

El missatge que deixa l'informe 2023 està tenyit de pessimisme. "Per sisè any consecutiu, veiem que hi ha més països on la democràcia declina que no on millora. És el període més llarg de declivi democràtic que hem vist en tots aquests anys que en tenim dades", diu Michel Runey, coautor de l'informe. I IDEA té dades des de 1975. Això vol dir que fa gairebé mig segle que la reculada democràtica al món no era tan sostinguda.

Europa dual i "males influències"

L'estudi conclou que Europa és l'àrea del planeta on els estàndards democràtics són més sòlids. I valora positivament que la bretxa entre les democràcies de qualitat del nord d'Europa i els països, sobretot de l'Est, es vagi reduint. Adverteix, però, que "els reptes actuals de les democràcies consolidades, com Àustria i el Regne Unit (que presenten deficiències), així com el greu deteriorament de les democràcies més joves, com ara, la de Polònia, serveixen com a recordatori de la vigilància necessària per protegir la democràcia".

IDEA alerta també de l'efecte contagi que països que considera no-democràtics, exerceixen sobre la resta. "La trajectòria del grup no democràtic d'Azerbaidjan, Bielorússia, Rússia i Turquia, serveix com a il·lustració sorprenent de com els països il·liberals poden exercir una influència desestabilitzadora en l'estabilitat general d'una regió predominantment democràtica."

L'informe apunta directament als grans conflictes, com acceleradors de la reculada democràtica. A banda de fenòmens com la inflació, el canvi climàtic o les crisis econòmiques, la pressió que la guerra d'Ucraïna exerceix sobre les democràcies, genera un estrès polític que acaba erosionant les institucions i els processos que les conformen.

"Durant els últims sis anys consecutius hi ha més països que veuen declinar la qualitat de la democràcia que havien millorat. El 2021 va ser el pitjor any de l'estudi. Mentre passava el més greu de la pandèmia, l'agressió de Rússia a Ucraïna ha provocat rèpliques per tot el món", indica Runey.

Entre els països especialment assenyalats en aquest declivi: Hongria, Polònia, Turquia, els Estats Units o Israel, abans ja de l'escalada de Gaza. En tots, IDEA hi veu el perill de líders que s'atorguen la capacitat de parlar en nom i amb l'autoritat dels seus pobles.

Aquests són les quatre idees força que els redactors de l'estudi destaquen:

1. Democràcies sòlides que es debiliten
    
   L'any 2022 ha vist deteriorar-se democràcies de qualitat com Àustria, Luxemburg, els Països Baixos, Portugal i el Regne Unit. Les actuacions de la policia, als marges o directament fora dels supòsits que la llei li reserva, són el que més lesiona aquestes democràcies.
   
   La pèrdua de qualitat democràtica "fa evident la necessitat de vigilar constantment el futur de la democràcia", assenyala l'informe. Res no està guanyat.
    
2. Europa, "reserva democràtica"
   
   IDEA apunta que l'Europa Central és "l'epicentre del reforçament democràtic", si exceptuem els casos de Polònia i Hongria. Destaca l'evolució d'Eslovènia i la lluita contra la corrupció que han dut a terme.
    
3. La guerra a Ucraïna que "uneix" Europa
   
   L'atac rus contra Ucraïna, segons IDEA, han reforçat la unitat europea, que ha donat a Brussel·les la fortalesa per declarar candidats Ucraïna i Moldàvia, per revisar la petició de Geòrgia i per revifar la via cap a la Unió d'Albània, Bòsnia i Hercegovina i Macedònia del Nord.
   
   Igualment, Brussel·les ha adoptat mesures contra Polònia i Hongria quan, suposadament, han vulnerat els principis de la Unió.
    
4. Consolidació de "no democràcies"
   
   L'informe qualifica l'Azerbaidjan, Bielorússia, Rússia i Turquia com "grup de països clarament no democràtics que s'han desenganxat de la resta del continent". Tots ells tenen uns estàndards democràtics "molt per sota de la mitjana europea".