Albert Serra i el Festival de Canes, una història d'amor incondicional?

Es mou a la perfecció per Canes, una ciutat que visita cada any hi presenti o no una pel·lícula en alguna de les seccions del festival de cinema més prestigiós del món. Pel banyolí Albert Serra, aquest és el certamen que millor entén el seu treball d'autor, personal, inqualificable, obsessionat per la diferència i per aconseguir imatges úniques.

I això, assegura, és el que el converteix en el millor i més internacional dels cineastes. És com es defineix ell mateix. No li preocupa com es rep el seu art, que cadascú pensi i senti el que vulgui. Si s'hi connecta, bé. Si no, també.

El cineasta ha parlat d'aquesta relació especial a TV3:

Serra és molt conscient que Canes és l'aparador perfecte, especialment per al públic francòfon, que ha valorat com cap altre el seu cine. I en aquesta 75a edició del festival, l'han convidat a participar de la selecció oficial i opta a endur-se la Palma d'Or.

Aquest 26 de maig és el dia en què Albert Serra desfila a la catifa vermella i puja els 24 graons de la glòria per arribar al Gran Teatre Lumière, on es projecta la seva pel·lícula que encara no té ni distribució ni nom en català. En francès, la llengua en què s'ha rodat, és "Tourment sur les îles"; i en anglès li diuen "Pacifiction". Serra tenia altres noms pensats que els agents de vendes no li han deixat posar, com "Off off Paradise" o "Ultramerde".

Noms que s'entenen millor quan se sap que, en aquest treball, Serra aborda temes com la desconnexió de la societat amb els polítics a través d'una història que passa a la Polinèsia francesa i amb un representant del govern de París com a protagonista, que interpreta l'actor francès Benoît Magimel.  

Però la pel·lícula té moltes altres capes per descobrir. Normal si es té en compte que s'han rodat 540 hores de film i s'han transcrit 1.276 fulls de diàlegs.

No li preocupen els premis perquè diu que no depenen d'ell. Però Albert Serra sona, i sona molt, en una edició en què ell és l'únic representant català i espanyol a la secció oficial. Fins ara, només els directors catalans Isabel Coixet i Marc Recha han competit per la Palma d'Or.

L'amor del director pel festival de Canes ve de lluny. I és un amor correspost i fidel. L'idil·li ja va començar quan hi va debutar, el 2006, amb "Honor de cavalleria" a la secció paral·lela de la Setmana de la Crítica, que selecciona primers o segons treballs d'un director.

Va tornar-hi al cap de dos anys amb "El cant dels ocells", a la mateixa secció. Fins que el 2016 va formar part de la selecció oficial, això sí, fora de concurs. I ho va fer amb una de les pel·lícules més aclamades de Serra, "La mort de Lluís XIV".

Fa tres anys, "Liberté" s'enduia un premi especial del jurat de la secció "Una certa mirada". Fins que aquest 2022 els seleccionadors han considerat que el seu treball mereix estar entre els millors, competint per un dels premis més prestigiosos de la indústria del cine internacional, especialment per a un creador de cinema d'autor.

Dissabte al vespre, el jurat de Canes té l'última paraula en aquesta història d'amor.