Així va néixer la crisi climàtica que va acabar amb els dinosaures

Grans incendis forestals, un tsunami i núvols de sofre que impediren l'arribada de la llum del Sol durant molt de temps. Aquestes devien ser les conseqüències immediates del xoc d'un gran asteroide contra la terra fa 65 milions d'anys. I a mig termini, una altra conseqüència ben coneguda: entre molts altres animals, la catàstrofe va comportar l'extinció dels dinosaures, que havien dominat la Terra durant més de 150 milions d'anys.

El que eren hipòtesis consistents acumulades durant anys de recerca han rebut un nou impuls amb les anàlisis de mostres de sediments en el cràter produït per l'impacte de l'asteroide. Un ampli equip internacional de científics, encapçalat per Sean Gulick, de la Universitat de Texas, ha publicat els resultats a la revista "PNAS".  

El xoc va crear un gran cràter situat vora la població mexicana de Chicxulub, que li ha donat nom. I un nom adient, perquè en maia significa "la cua del diable". Es troba a la península de Yucatan.
 

Mostra extreta del nucli del cràter de Chicxulub (International Ocean Discovery Program)

Es tracta d'un clot de vora 200 quilòmetres de diàmetre descobert el 1978. Els geòlegs estudien la història de la terra a partir dels sediments que s'han dipositat en diverses èpoques, com passant pàgines d'un llibre. I en els que corresponen a aquell moment, el del xoc, hi havia una quantitat d'iridi molt superior a la que sol presentar aquest element químic a la Terra.

Això donava suport a la hipòtesi de Luis Walter Alvarez que els dinosaures havien desaparegut degut al xoc d'un cos arribat de l'espai.
 

Les proves de la catàstrofe

En el nou estudi s'han analitzat mostres de roca extretes de la zona central del cràter des d'una plataforma en alta mar. I això ha permès acumular proves sobre què va passar en els moment immediatament posteriors a l'impacte. Les proves acumulades ofereixen, segons Gluck, "les dades més detallades obtingudes fins ara sobre les seqüeles d'aquella catàstrofe". I afegeix que les mostres "ens permeten estudiar els processos de l'impacte des d'una una ubicació gairebé de testimonis presencials".

El que han deduït els autors és que la major part del material que va omplir el cràter provenia del mateix lloc o va ser arrossegat per l'aigua de l'oceà. En un sol dia es van dipositar en aquell lloc uns 130 metres de material. 

Segons l'article, l'asteroide va impactar amb una potència equivalent a la de 10.000 milions de bombes com la d'Hiroshima. Tota la vegetació situada a milers de quilòmetres a la rodona va quedar carbonitzada. El tsunami posterior va arribar fins l'interior de Nord-Amèrica, a uns 2.000 quilòmetres de distància. I segons dedueixen els investigadors, el reflux de les aigües del tsunami quan van recular va arrossegar les plantes carbonitzades cap a l'interior del cràter.
 

Aigua a la velocitat dels huracans

Una altra part de l'estudi s'ha basat en les variacions relatives en el tipus de roca, la seva mida i la forma del fragment. Així es pot deduir com va ser transportat i dipositat el material. Jens Örmo, del Centre d'Astrobiologia del CSIC i coautor de l'estudi, explica el que ha permès deduir:

"Ha estat essencial per a comprendre la quantitat d'aigua que fluïa en el cràter i els processos que es van produir quan s'estava omplint. Els sediments revelen enormes energies de transport que són molt més grans que qualsevol altra inundació catastròfica coneguda. L'aigua densa i plena de restes es movia amb velocitats que equivalien a la velocitat del vent dels huracans".

Un dels resultats més importants de la recerca és que en moltes mostres del nucli del cràter no hi havia sofre, tot i que al voltant s'hi van dipositar moltes roques riques en aquest element. Això dona suport a la teoria que el sofre va anar a parar a l'atmosfera i va obstruir el pas de la llum del Sol. Calculen que s'haurien alliberat almenys 325.000 milions de tones de sofre, 10.000 vegades més que l'expulsat a l'erupció del volcà Krakatoa, a Indonèsia, el 1883.

I això va produir un canvi climàtic que va conduir a l'extinció, segons es calcula, del 75% de els espècies que hi havia en aquell moment a la Terra. Per això, segons Gluck, allò va ser un infern de curta durada a nivell local, però seguit d'una etapa molt llarga de clima molt fred. I això va fer que els dinosaures "primer es van socarrimar i després es van congelar". 
 

Comença el regnat dels mamífers

Els autors titulen l'article científic "El primer dia del Cenozoic", és a dir, el dia que va començar l'era geològica en què encara estem. El nom significa "nova vida". I és que després d'aquesta extinció massiva hi va haver un grup d'animals que es va veure afavorit. 

Així, els mamífers, fins aleshores normalment amb hàbits nocturns i sense poder fer front als dinosaures, van poder escampar-se i diversificar-se. Fa 65 milions d'anys es va produir la catàstrofe fatal per als dinosaures però cabdal per als mamífers.

I van passar molts milions d'anys més fins que uns mamífers força evolucionats i bípedes van descobrir i interpretar les proves que havia deixat aquell asteroide en el seu impacte amb el nostre planeta.