Així funciona el nou índex de preus per limitar el lloguer en 140 municipis catalans

El secretari d'Habitatge i Agenda Urbana, David Lucas, ha detallat aquest dimarts com serà el nou índex de preus de referència estatal que permetrà regular els preus dels lloguers. 

A Catalunya afectarà 140 municipis considerats tensionats per la Generalitat i podrà aplicar-se a partir del 13 de març, un cop el barem es publiqui al BOE.

Finalment, el Ministeri d'Habitatge posa en marxa un índex homogeni per tot l'estat, a diferència del que pretenia la Generalitat, que en reclamava un de diferenciat.

El nou índex tindrà en compte les rendes de la gent, els preus del lloguer per districtes censals i també les característiques del pis, entre altres variables.

Un ventall de preus "que dista molt del que s'està oferint"

De totes aquestes dades, en surt un ventall de preus. És a dir, l'índex de referència proporciona un rang de preus màxim i mínim que cada immoble hauria de tenir en funció de la zona i les característiques de cada habitatge.

Preguntat sobre si el ventall farà que es tendeixi a fer servir la part alta del rang, Lucas ha assegurat que "no tots els habitatges són iguals" i que  "amb un únic indicador, els de menor qualitat podrien apujar el preu".

El que es busca en aquests casos, ha detallat, "és facilitar la negociació entre arrendatari i arrendador".

Amb tot, Lucas ha volgut destacar que el sistema "permet establir un control que dista molt del que en aquests moments s'està oferint i en molts casos cobrant pels preus del lloguer".

Per demostrar-ho, ha citat diversos exemples, alguns a la ciutat de Barcelona: "un habitatge al carrer València, que en aquests moments en un portal s'ofereix a 1.660 euros, en el rang superior surt  984 euros", ha dit.

El sistema de càlcul, de base tributària, s'actualitzarà anualment segons l'IRPF.

Els nous contractes no podran superar el preu del darrer 

Els nous contractes no podran superar el preu del darrer si ha estat vigent en els últims cinc anys, un cop aplicat l'IPC.

A més a més, quan es tracti d'un gran tenidor el lloguer no podrà ser superior a l'índex de referència del preu. A Catalunya són les persones físiques o jurídiques amb 5 immobles o més en propietat en zones urbanes.

La regulació afectarà els contractes, siguin nous o prorrogats, que se signin a partir de l'entrada en vigor. No tindrà efectes retroactius.

La vigència de la declaració de zones tensionades serà de tres anys i es podrà prorrogar per anualitats.

L'obra nova en queda al marge i es permetrà apujar-ne el preu més enllà de si s'han fet reformes importants al pis.

Quins elements es tenen en compte per calcular el preu?

El sistema estatal de referència, que es pot consultar en un enllaç habilitat pel Ministeri d'Habitatge, té en compte diversos elements de l'habitatge.

Els usuaris han de completar un formulari amb dades relatives al domicili per obtenir el rang de preus de l'índex.

En alguns casos, serà necessari tenir a mà la cèdula d'habitabilitat o la referència cadastral, entre altres documents, per identificar-lo.

Els elements que s'han d'indicar són:

- La superfície
- L'estat de conservació
- Si té ascensor
- Si disposa d'aparcament
- L'any de construcció
- Si està moblat o no
- L'altura del pis
- Quina certificació energètica té
- Si compta amb zones comunitàries, com ara jardí o terrat
- Si té piscina o gimnàs comunitari 
- Si hi ha conserge o sistema de seguretat
- Si té vistes especials

140 municipis a Catalunya

Quan la regulació entri en vigor ho farà als 140 municipis que la Generalitat va declarar com a zones tensionades pel que fa a l'accés a l'habitatge.

En aquests municipis, hi viuen 6,2 milions de persones, que representen un 80,6% del total de la població de Catalunya.

Es concentren sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona i al litoral del país. Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida formen part de la llista de poblacions on hi ha un especial risc d'oferta insuficient d'habitatge assequible.

A l'estat, la declaració de zones tensionades serà voluntària per part de les comunitats autònomes i, de fet, les governades pel PP ja han dit que no ho demanaran.

Fins fa poc Catalunya era l'únic territori que demanava poder fer-ho. Astúries, Navarra i País Basc també han mostrat el seu interès a aplicar l'índex. En aquests últims dos territoris, s'haurà de fer un càlcul específic perquè tenen un règim fiscal diferent.

Aquest és el preu mitjà del lloguer del 2023 en els 140 municipis que la Generalitat va declarar com a zones tensionades, segons dades de l'Incasòl. L'índex que ha presentat el ministeri, però, tindrà en compte el preu del lloguer informat en les declaracions de la renda.
 

La Generalitat diu que l'índex del Ministeri no servirà per abaixar preus

La concreció d'aquest índex ha evidenciat un nou enfrontament entre els governs català i estatal. La Generalitat ha advertit que el barem per controlar els preus del lloguer de La Moncloa no funcionarà.

La consellera de Territori, Ester Capella, es va reunir aquest dilluns amb la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, però no es van posar d'acord. 

Des de la conselleria han pressionat fins a l'últim moment sense èxit perquè a Catalunya hi hagués un índex diferenciat que incorporés el barem amb què es van limitar els preus entre 2020 i 2021. Al cap d'un any i mig, el Tribunal Constitucional va tombar la regulació.

Mentre va estar vigent l'índex que va crear la Generalitat, la referència donava el preu mitjà segons les fiances dipositades a l'Incasòl.

A més, s'establia un preu fix, sense intervals.

En la seva roda de premsa, Lucas ha assegurat que el barem estatal "s'ha nodrit dels dèficits i dels encerts de l'índex català quan va estar vigent".