(iStock)

Així es vol millorar l'educació: invertir en investigació per ajudar la docència

​Educació i Universitats anuncien un pla a 10 anys per impulsar la recerca educativa i augmentar-ne el finançament

Enllaç a altres textos de l'autor Mireia Rom Salvador

Mireia Rom Salvador

Periodista de la secció de Societat de TV3

@mireiarom
Actualitzat

Connectar la universitat amb les aules és la base del primer Pla de Recerca Educativa de Catalunya que impulsaran els departaments d'Educació i de Recerca i Universitats. 

S'han compromès a elaborar una estratègia a deu anys vista amb mesures per augmentar el finançament de la recerca educativa, facilitar l'accés dels investigadors a les dades i impulsar la participació d'escoles i instituts. 

 

900.000 euros cada dos anys per finançar projectes de recerca educativa

L'objectiu del Pla de Recerca Educativa de Catalunya, un dels acords del govern per a aquesta legislatura, és aprofitar tot el coneixement que es genera en la recerca per ajudar a millorar la docència i el disseny de polítiques educatives.

A partir d'ara i fins al gener del 2024, es concretaran objectius i mesures acompanyades de finançament. Els definirà un grup de treball format per representants de les conselleries d'Educació i de Recerca i Universitats, grups de recerca, entitats pedagògiques, docents i membres de la comunitat educativa.

On ja hi ha acord és en un pla de finançament per a projectes de recerca educativa, amb un pressupost de 900.000 € cada dos anys. Fins ara Catalunya no tenia un finançament propi en recerca educativa, sinó que els fons provenen, principalment, de convocatòries europees i estatals.

En concret, s'han anunciat tres convocatòries de subvencions, que es publicaran les pròximes setmanes, adreçades a grups de recerca:

  • Una convocatòria de 600.000 euros per avaluar l'impacte de dos projectes: un per fomentar l'ús del català als centres i un altre per reduir l'abandonament escolar
  • Una convocatòria de 150.000 euros per finançar cinc projectes que analitzin experiències prèvies o revisin evidències internacionals
  • Una convocatòria de 150.000 euros per ajudar els centres educatius a incorporar evidències de recerques existents

Per a aquestes dues últimes convocatòries, s'han establert els següents temes estratègics: millora socioeducativa, biblioteques escolars, inclusió, desenvolupament competencial docent, disseny universal per a l'aprenentatge, analítiques d'aprenentatge i intel·ligència artificial, desplegament dels nous currículums i millora dels resultats educatius.

Incorporar evidències per donar resposta a les necessitats del sistema educatiu és una pràctica estesa en països com el Regne Unit i una de les recomanacions d'organismes internacionals com la Unesco i la Comissió Europea.

Un coneixement, basat en evidències, ha d'ajudar a prendre decisions en política educativa i a millorar la pràctica docent (iStock)

Més transparència i un programa pilot d'investigació en centres

Una altra de les reivindicacions dels investigadors és millorar l'accés a les dades. Educació ha anunciat que farà públic, en les pròximes setmanes, un catàleg de dades per facilitar la feina dels investigadors i que canviarà la recollida de la informació perquè les dades s'adeqüin a les necessitats de la gestió i la recerca. 

D'altra banda, s'engega el RecercAULA, un programa pilot en 10 escoles i instituts que vol establir una xarxa entre centres d'investigació i centres educatius.

Amb el suport d'un investigador extern, els docents definiran en què volen millorar i començaran un procés de recerca aplicat al centre. La voluntat és que estableixin millores a partir de les evidències que n'obtinguin, que també posaran en coneixement de l'administració.

A més, s'implantaran altres mesures, com una estratègia d'avaluació sobre l'impacte de la recerca, la creació d'un Institut de Recerca Educativa i una formació específica per al professorat en competències de recerca.

Traspàs del coneixement més enllà de la universitat

"Venim d'un context en què el món educatiu i la universitat es donen l'esquena", expressa la comissionada del Pla de Recerca Educativa, Sheila González Motos, que també ha liderat una diagnosi sobre l'estat de la recerca educativa a Catalunya.

S'han entrevistat una cinquantena de responsables dels departaments d'Educació i de Recerca i Universitats, i una cinquantena d'experts de diferents àmbits. Amb totes les aportacions han elaborat un document amb propostes que han de servir de punt de partida per dissenyar el Pla de Recerca. 

El document marca quatre prioritats per millorar l'impacte de la recerca:

  • Impulsar la recerca en educació: millorar el finançament i el foment de la recerca
  • Transferència de la recerca: vehicular la recerca a la pràctica docent i a la política educativa
  • Treball amb dades: millorar l'accessibilitat a les dades per facilitar la recerca en educació
  • Avaluació de polítiques i programes educatius: avaluar de manera sistemàtica els programes educatius i les polítiques públiques en educació

Enfortir el diàleg entre la universitat i la pràctica educativa, assegura González Motos, ha de servir per facilitar que "tots els agents educatius, des de l'escola fins al món del lleure, puguin treure profit de la recerca i que, alhora, participin en projectes que donin resposta a les seves necessitats". 

 

El programa Pentabilities, un exemple de recerca dins les aules

Un centre on ja s'està fent recerca és l'Institut Maria Aurèlia Capmany de Cornellà de Llobregat. Des d'enguany, forma part del projecte Pentabilities per desenvolupar les habilitats socioemocionals de l'alumnat.

L'equip investigador ha sistematitzat cinc aptituds -pensament, gestió emocional, responsabilitat, cooperació, i autonomia i iniciativa - i les ha vinculat amb una sèrie de comportaments concrets per afavorir que es puguin treballar en qualsevol matèria. 

"El que hem fet és desgranar comportaments que es donen a l'aula de manera espontània i fer-los visibles perquè els estudiants puguin millorar el seu autoconeixement", detalla Caterina Calsamiglia, investigadora ICREA a l'Institute of Political Economy and Governance i una de les impulsores del projecte Pentabilities. 

Així, mentre l'alumnat resol exercicis en grup o participa en un debat a l'aula, els docents es fixen en com es comporten i els avaluen seguint paràmetres concrets a través d'una aplicació. Observen, per exemple, si aporten idees relacionades amb la tasca que estan fent, si fonamenten la participació dels membres del grup o si faciliten la resolució de conflictes.

Els docents de l'Institut Maria Aurèlia Capmany de Cornellà avaluen els alumnes d'acord amb cinc aptituds (CCMA)

A l'institut Maria Aurèlia Capmany ho estan duent a terme en un grup de 1r d'ESO en l'assignatura de Matemàtiques. En cada classe, els docents avaluen diferents estudiants i, a final de curs, hauran fet, com a mínim, dues observacions de cadascun. A més, els alumnes també s'avaluen a ells mateixos i els seus companys, segons els mateixos criteris.

L'aplicació genera informes i gràfiques per simplificar la interpretació de les dades recollides. "A partir d'aquí, treballem per consolidar els comportaments que tenen més assolits i reforçar aquells on han obtingut menys puntuació", explica Bernat Barberà, un dels dos docents que participa en el programa. 

D'aquesta manera, s'incentiva que "els docents també facin investigació i es puguin beneficiar d'aquest coneixement", destaca Calsamiglia.

Recollir evidències per millorar la pràctica

El grup de recerca vinculat al projecte Pentabilities està recollint i analitzant dades d'una vuitantena d'instituts de tot l'estat que van manifestar el seu interès per treballar les habilitats socioemocionals. 

La meitat dels centres han rebut una formació específica i se'ls està fent un seguiment, i l'altra meitat està utilitzant l'eina sense aquest acompanyament. L'objectiu és comparar resultats i analitzar si la intervenció ha tingut un impacte significatiu en la millora dels resultats educatius i de les competències socioemocionals de l'alumnat. 

"La recerca fa molt temps que ens diu que les desigualtats entre l'alumnat s'expliquen molt més per mancances en les habilitats socials i personals més que no pas en coneixements concrets", assenyala Calsamiglia. 

A més, faran seguiment d'alguns estudiants durant 8 anys per analitzar si el programa també ha tingut efectes en la prevenció de l'abandonament prematur o en l'adhesió al sistema educatiu.

"Moltes vegades les polítiques públiques i la pràctica docent es basen en experiències pròpies, quan la recerca ens ajuda a superar-les", posa de relleu Gónzalez Motos. 

"Si ja sabem què funciona en alguns àmbits, no cal que anem a cegues, perquè la recerca ens dona evidències per utilitzar millor els recursos i prendre millors decisions".

ARXIVAT A:
Educació
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut