Així es fa l'anàlisi de dades de la Covid en què es basa el govern per prendre mesures
Cinc científics, amb l'ajuda d'estudiants, han monitoritzat, alertat i predit el comportament de la pandèmia a Catalunya i Europa
Així es fa l'anàlisi de dades de la Covid en què es basa el govern per prendre mesures

Així es fa l'anàlisi de dades de la Covid en què es basa el govern per prendre mesures

Cinc científics, amb l'ajuda d'estudiants, han monitoritzat, alertat i predit el comportament de la pandèmia a Catalunya i Europa

Eduard Querol Boira
TEMA:
Coronavirus
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El 2020, marcat per la Covid, ha estat un any d'estadístiques, gràfics i models matemàtics. El seguiment en xifres de la pandèmia ha acaparat converses i espais informatius. Els científics han estudiat i estudien les dades per predir i evitar l'expansió dels contagis, una feina feixuga i força anònima; si més no, fins ara.

El treball dut a terme per grups d'investigadors, com el de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC, ha passat a un primer pla. Estan jugant un rol cabdal des que la Covid-19 va atrapar tothom per sorpresa. Van ser dels primers a desenvolupar una tasca ingent en la recollida i interpretació de dades sobre el comportament del nou coronavirus. I ja són coneguts per les seves sigles BIOCOM-SC. El coronavirus ha donat veu als seus informes. Per a aquest reportatge ens han convidat a compartir una de les seves reunions diàries de teletreball.

D'entrada, porten 10 mesos constantment comunicats a través dels ordinadors, i estan dedicats en exclusiva a recollir i interpretar dades sobre l'evolució de l'epidèmia a Catalunya, Espanya i Europa.

Segons ens explica Clara Prats, investigadora de BIOCOM-SC, "aquest any, en Covid, hem estat treballant sobretot 5 investigadors del grup BIOCOM-SC; tots nosaltres som físics o enginyers físics". A més, els han estat ajudant gairebé una vintena d'estudiants d'enginyeria física.

Martí Català, un altre investigador del grup, assenyala que "durant gairebé 300 dies hem fet més d'un informe oficial diari".

"Comptant a partir de les carpetes de Dropbox que tenim compartides, hem vist que tenim més de 44.000 fitxers de dades, 19.000 fitxers de text i que hem escrit ja més de 270.000 línies de codi".

El grup acumulava anys d'investigació sobre el comportament de la tuberculosi, una altra malaltia infecciosa, però bacteriana. Quan el coronavirus –localitzat a finals del 2019 a la Xina– es va destapar com un problema mundial, BIOCOM-SC ja li havia posat un ull al damunt. Com recorda un altre company de feina, en Daniel López: "Des de la Comissió Europea van demanar trobar algun grup que treballés en epidemiologia matemàtica. Ens van trucar. Vam acceptar el repte i els va agradar el nostre treball perquè portem treballant amb ells des de fa molts mesos i ens van renovant l'encàrrec un cop i un altre". De moment, han decidit enviar-los informes cinc mesos més. A més, afegeix López, "la Covid-19 era un problema proper i un problema global, era imprescindible implicar-nos-hi".

Toni Cruanyes presenta les dades de la pandèmia en un informatiu de TV3
Els indicadors del BIOCOM-SC nodreixen els gràfics que mostra TV3

Al principi, la Covid-19 va atrapar tothom desprevingut i van aprendre a fer-li front sobre la marxa. Enric Álvarez, investigador de BIOCOM-SC assenyala que "és molt més complicat començar de zero, entendre dades i conèixer com funcionen i quina és la seva cuina –tant en la part epidemiològica com en la part de mobilitat– que no pas –un cop les tens– comprendre-les, processar-les i tractar-les".

Van partir del zero absolut perquè al febrer no hi havia gairebé cap dada, només les dels casos greus detectats per PCR. De fet, el sistema de recollida i comunicació de dades que al març va establir el Ministeri de Sanitat (que centralitzava les dades de les conselleries autonòmiques facilitades pels hospitals) va començar sent poc fiable. Sí, era un pas endavant en la millora de la informació diària obtinguda, però resultava encara poc consistent a l'hora de saber com es comportava el coronavirus.

Segons explica Clara Prats, els sistemes d'informació de Salut Pública no estaven preparats, ni a Espanya ni a Europa. Durant els primers mesos només es disposava dels indicadors següents: nombre de contagis, hospitalitzacions, ingressos a les UCIs i morts. Paulatinament es van depurar dades i i es van afegir correccions en les sèries històriques. A poc a poc, els sistemes d'informació i vigilància es van perfeccionar.

Ara acaben de publicar el 170è informe encarregat per la Comissió Europea per proporcionar una imatge comprensible de la situació pandèmica als països europeus. Tots els informes han tingut l'objectiu comú de donar eines per preveure'n l'evolució en els dies posteriors, a través de gràfics i taules amb diversos índexs i indicadors, així com d'una anàlisi de diferents temes relacionats amb la pandèmia. De març a juny, a l'inici de la pandèmia enllestien un informe de 50 pàgines al dia. Després s'han mantingut amb tres a la setmana.

L'estudi, obert i consultable per tothom, és un recull de prediccions a curt termini sobre l'evolució de la pandèmia a Espanya i Europa. I el ritme de treball, tot i haver disminuït, continua sent intens.

"Per altra banda --apunta Álvarez-- els nostres companys d'investigació d'altres grups del món, d'Oxford, el Brasil, Mèxic, el Perú... ho vivien d'una forma molt semblant a la nostra, amb moltes hores, amb molta feina". A poc a poc, amb els mesos, els membres de BIOCOM-SC s'han pogut anar repartint aquesta feina, segons explica Clara Prats, i han pogut "agafar uns rols cadascú més definits, responsabilitzar-nos de parts diferents d'aquests informes i d'aquestes anàlisis". Això sí, la tònica general ha estat treballar confinats, sense reunions presencials i connectats virtualment nit i dia, amb jornades d'entre 12 i 14 hores. I han mantingut contactes i intercanvi d'informació amb professionals sanitaris d'arreu del món.

Tenen més coneixement sobre la malaltia, han superat la segona onada i estan preparats per a una tercera. En aquests moments, insisteixen que és molt important monitoritzar en quin percentatge de diagnòstic es troba cada territori, ja que saber si s'està diagnosticant prou (o no) està relacionat amb el percentatge de PCRs que surtin positives. Aquesta xifra diu si s'estan fent proves suficients o la situació està sortint de mare.


Premsa i divulgació

En paral·lel, els integrants de BIOCOM-SC han tret temps de sota les pedres per atendre les peticions dels periodistes i els mitjans de comunicació. I no només això, gràcies a ells hem après termes com "velocitat de contagi", a interpretar diagrames de risc o conceptes com "risc de rebrot". Són termes tecnicocientífics amb els quals ja estem familiaritzats. La Rho –o velocitat de contagi–, per exemple, ha repetit el que ja va passar el 2010 amb la "prima de risc". Actualment apareix a les tertúlies com qui parla de futbol o cinema.

De retruc, des de BIOCOM-SC han fet un esforç extra per ajudar a traduir les dades en gràfics entenedors. I han encomanat una febre tuitaire pel que fa al seguiment i interpretació d'aquestes xifres. En certa manera, han donat eines contra la "infodèmia", un terme format pel truncament dels mots "informació" i "epidèmia", que utilitza l'OMS per referir-se a la sobrecàrrega d'informació no fiable de ràpida propagació entre ciutadans i mitjans de comunicació.


Els indicadors del BICOM-SC

Així doncs, Rho, velocitat de contagi, incidència acumulada i diagrames de risc són alguns dels indicadors popularitzats des del BIOCOM-SC. I tant les xarxes com els responsables sanitaris i polítics en segueixen de prop les seves fluctuacions. Això és una pressió afegida. Com reconeix Clara Prats, "aquesta sensació d'immediatesa, que les anàlisis, les prediccions que estàvem fent eren d'interès el mateix dia, ens ha acompanyat. I també la responsabilitat d'allò que estàvem fent". I és que saben que el seu treball arriba a les taules on es prenen les decisions per frenar els contagis.

Un dels indicadors del BIOCOM-SC que acaba marcant les decisions polítiques
Un dels indicadors del BIOCOM-SC que acaba marcant les decisions polítiques

De cara al futur, l'investigador Sergio Alonso augura que "com a grup de recerca crec que tindrem força feina el 2021 i també, possiblement, el 2022". Daniel López té clar què demanaria als Reis d'Orient: "la meva il·lusió seria viure en un món més just i amb menys desigualtats, i segurament la Covid-19 no és el pitjor dels nostres problemes". I Enric Álvarez hi afegeix un últim desig: "també demanaria que hi hagués un augment molt fort de tota la inversió, a nivell europeu, en salut pública i de cara al futur. Perquè tot el que no el que no invertim ara ens ho trobarem després".

Ara bé, en tots aquests mesos, els han fet prou cas? S'han tingut en compte les seves propostes elaborades a partir de les seves prediccions? Actualment, són molts els investigadors que creuen que aquesta pandèmia pot ser una oportunitat per enfortir la relació entre ciència, política i ciutadania.

Dit d'una altra manera, que desitgen que aquesta flor faci estiu. Defensen que cal una comunicació de dades sobre riscos veraç, rigorosa, comprensible i accessible. Que estigui basada en proves científiques i que sigui creïble, coherent i consistent en el temps. Tot això ajuda i ajudarà en un futur a compartir la lògica epidemiològica, que explica el perquè de les mesures i recomanacions.

En conclusió, un dels reptes a l'hora de comunicar dades és traslladar-les als polítics i la ciutadania de manera que les entenguin, per ajudar-nos a ponderar les decisions que es prenen a partir de la interpretació d'aquestes dades. La pregunta definitiva serà: haurem après alguna cosa per quan arribi un nou virus? Estarem ben preparats, aquesta vegada? El temps ho dirà.

ARXIVAT A:
Coronavirus Covid-19 Ciència

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut