Adeu als visats d'or, la via dels rics per tenir la residència per mig milió d'euros

Punt final a les "golden visa", els visats d'or amb els quals les grans fortunes podien aconseguir el permís de residència a Espanya de forma instantània si compraven un immoble de, com a mínim, mig milió d'euros.

El govern espanyol de Pedro Sánchez acaba amb instrument legal que incentivava l'arribada de grans fortunes mitjançant el mercat immobiliari, un mecanisme que va posar en marxa el govern de Mariano Rajoy el 2013. Portugal va acabar amb aquesta mesura l'any passat, després que ho fessin el Regne Unit i Irlanda, i ara Espanya s'hi suma.
 

Una mesura polèmica pel contrast amb altres estrangers

És una mesura polèmica, ja que la facilitat amb què un estranger amb diners podia aconseguir el permís contrasta amb la de les persones immigrants, també estrangeres però sense recursos, que no poden tenir ni permís de residència ni de treball.

D'altra banda, l'arribada de grans capitals al mercat immobiliari ha fet que el preu en ciutats com Barcelona o Madrid s'hagi enfilat, cosa que ha impossibilitat la compra i ha abocat moltes persones a lloguers igualment cars.

El govern espanyol justifica l'eliminació d'aquesta mesura perquè assegura que el 94% dels visats per a inversors estan vinculats a inversions immobiliàries (unes 10.000) en ciutats com Barcelona, Madrid, Màlaga, Palma o València, on "coincideix que són les zones més tensionades", expliquen fonts de La Moncloa, ja que ara, detallen, "la prioritat és l'habitatge assequible".  

Condicions avantatjoses i cap obligació fiscal

Les condicions eren molt avantatjoses per als inversors: 500.000 euros en un immoble era l'opció més ràpida i fàcil, però també es podia destinar un milió d'euros a una inversió empresarial, moure dos milions d'euros a un dipòsit bancari espanyol o comprar deute públic pel mateix import. En qualsevol de les variants, això ha atorgat automàticament un permís de residència que en cap cas obliga a tenir la residència fiscal.

Per tant, un inversor estranger tindria carta blanca per comprar un habitatge a Espanya, més barat que en altres indrets europeus, i així aconseguiria la lliure circulació a l'espai Schengen i no tindria cap obligació de tributar i pagar impostos a Espanya.

De fet, si una vegada aconseguida la residència es passava uns anys aquí (deu anys en general, dos en el cas de persones llatinoamericanes, sefardites, filipines, andorranes i ciutadans de Guinea Equatorial, i un any en el cas d'estar casat amb un espanyol), també es podia aconseguir la nacionalitat.
 

La majoria de visats per a xinesos i russos

Aquesta mesura es va popularitzar durant la crisi financera, quan els països de l'arc mediterrani patien les polítiques d'austeritat més que cap altre indret d'Europa i el principal objectiu era atraure grans capitals. Per això, altres països com Itàlia o Grècia també van posar en marxa els seus visats d'or particulars, i encara els mantenen.

En una pregunta parlamentària fa dos anys, el govern espanyol va calcular que s'havien atorgat 4.940 visats, més de la meitat per a ciutadans xinesos, i pràcticament un 20% per a russos, que aconseguien la residència gràcies a l'adquisició d'un habitatge de més de mig milió d'euro.

Espanya ha estat un dels destins més populars, ja que el clima, l'estil de vida i l'oferta immobiliària (més barata que en altres països europeus) són un cartell molt llaminer per a grans inversors internacionals.
 

Advertència de la Unió Europea sobre els riscos

Fa just dos anys, el Parlament Europeu va advertir que el programa era vulnerable a l'abús fiscal im fins i tot, va incentivar legislativament que es retiressin aquests permisos de residència als oligarques russos durant la guerra amb Ucraïna.

És en aquest context en què molts països han decidit acabar amb aquests visats d'or. El Regne Unit i Irlanda ja ho van fer el 2022, Portugal s'hi va sumar l'any següent i ara és el torn d'Espanya.