Adeu al tremolor invalidant gràcies als ultrasons, alternativa a la cirurgia convencional

L'Hospital Germans Trias i Pujol és el primer hospital públic català que ha començat a tractar pacients amb ultrasons. A Catalunya hi ha 8.000 persones amb tremolor invalidant

Mònica Bertran Brancós/Guillem Prieto MarínActualitzat

Tremolar tant que per beure un got d'aigua només ho pots fer amb una palla. Impossible menjar sopa sense vessar la cullera. Escriure a mà, ni pensar-ho. Amb ordinador, tampoc, perquè no pots encertar la tecla. Utilitzar el mòbil, un calvari. Aquest és el difícil dia a dia d'unes 8.000 persones a Catalunya amb tremolors invalidants que no aconsegueixen controlar amb fàrmacs.

Algunes tenen Parkinson. D'altres, simplement, l'anomenat tremolor essencial, sense que aparentment hi hagi cap altra malaltia que el provoqui.

Una intervenció amb ultrasons, similars als que es fan servir en les ecografies, els pot canviar la vida. Francisco López-Durán és la primera persona a Catalunya a qui han fet aquesta intervenció dins la sanitat pública, a l'Hospital Germans Trias i Pujol. Fins ara, només un centre privat de Barcelona l'oferia. En l'àmbit espanyol, tres centres privats més i un sol de públic, a Santiago de Compostel·la.

"Agafar una fulla d'afaitar i afaitar-me jo sol. Això és el primer que vull fer", explica Francisco López-Durán Molina.

El tractament consisteix a aplicar diferents feixos d'ultrasons a una temperatura determinada, de manera que, quan es creuen, lesionen el punt del cervell clau per eliminar els tremolors. Cada un d'aquests feixos és innocu, és a dir, que no provoca per ell sol cap lesió per allà on passa dins del cervell. Només en el punt en què coincideixen es produeix la lesió, explica Antoni Dàvalos, director de l'Àrea de Neurociències de l'Hospital Germans Trias.

"Això fa que el pacient habitualment entra a la sala de ressonància magnètica amb tremolor i en surt sense. I a més a més, d'una forma definitiva. En la majoria dels casos aquest tremolor no torna a aparèixer."

La intervenció es fa amb ressonància magnètica per orientar-se dins del cervell. No hi ha cirurgia pròpiament dita. No es fa cap tall. L'equip quirúrgic i clínic actua des d'un ordinador. La clau són les coordenades per situar el punt exacte que cal lesionar. La intervenció es fa amb el pacient despert, perquè ha de col·laborar per assegurar-se que van ben orientats.

L'equip d'infermeria vetlla pel seu benestar i intenta pal·liar el nerviosisme i el possible dolor. Fan alguna prova abans de la lesió definitiva. Aplicant els feixos d'ultrasons amb una intensitat més baixa, poden comprovar si els símptomes milloren, de forma reversible, com afirma Ramiro Álvarez Ramo, cap de secció de Malalties Degeneratives del Servei de Neurologia de l'Hospital Germans Trias:

"Podem aplicar una energia determinada que no provoca lesió, però sí que provoca una millora dels símptomes i podem veure si hi ha efectes secundaris. D'alguna manera podem monitoritzar clínicament que estem en el lloc adequat."

 

En el cas del Francisco, l'encerten a la primera, com ens explica Ramiro Álvarez Ramo:

"No hi ha cap efecte secundari i el malalt ha millorat una miqueta en el tremolor. No esperàvem res més."

Aleshores arriba el moment d'augmentar la intensitat dels feixos d'ultrasons per provocar la lesió definitiva que eliminarà els tremolors. I l'efecte és immediat. A la llitera de la ressonància magnètica mateix comproven com el Francisco s'acosta amb la mà dreta una cullera a la boca sense tremolar. I ja és capaç de dibuixar una espiral, cosa impensable fa només uns minuts. "És espectacular", diu Lola Vilas, neuròloga de l'Hospital Germans Trias:

"És espectacular, realment. A aquest pacient això li canvia la vida. Ara pot menjar, beure... Coses senzilles del dia a dia que tots assumim com a normals ell no les podia fer."

 

En aquesta primera intervenció li han tret el tremolor de la mà dominant, en aquest cas la dreta. D'aquí aproximadament mig any, el podran intervenir de l'esquerra. La diferència entre una banda i altra és tan espectacular que el Francisco no pot evitar emocionar-se. Ja es veu fent aquells àpats familiars que fins ara li havien fet tanta angúnia perquè, simplement, per poder menjar era totalment dependent.

"Ara sí, jo els convido ràpidament, sense cap problema. Però que ells també em convidin a mi."

 

ARXIVAT A:
Salut
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut