80 milions de persones al món són refugiats i gairebé la meitat menors

La Covid-19 encara ha afegit més penúries a l'1% cent de la humanitat que està desplaçada, refugiada o a l'espera d'asil. Els refugiats són gairebé 80 milions de persones, una pandèmia global de dimensions mai vistes. En l'última dècada, la xifra gairebé s'ha doblat. Només l'any passat va augmentar en 9 milions de persones. I el que és pitjor, cada cop tenen menys expectatives de poder tornar a casa.

Filippo Grandi, alt comissionat de l'ONU:

"Vivim en un món on fer la pau és molt difícil. Sorgeixen nous conflictes que s'afegeixen a conflictes antics."

Molts dels refugiats viuen en zones on el coronavirus ha tingut un fort impacte. El tancament de fronteres ha deixat atrapats i amb més dificultats els demandants d'asil, i els confinaments han fet encara més vulnerables els refugiats que treballaven en feines precàries.

Filippo Grandi:

"Els refugiats i migrants depenen essencialment de salaris i ingressos molt fràgils en una economia informal que els confinaments eliminen molt ràpidament."

Gairebé la meitat de les persones desplaçades són menors de 18 anys. Els països que han vist fugir més gent són Síria, Veneçuela, l'Afganistan, el Sudan del Sud i Birmània.

Els sirians, els desplaçats més nombrosos

Els sirians, amb 13 milions, representen una sisena part del total mundial de desplaçats, refugiats i demandants d'asil. En segon lloc hi ha els prop de 5 milions de veneçolans, refugiats majoritàriament a països veïns i que ara estan a l'epicentre de la pandèmia.

També és preocupant la situació als camps de refugiats com un que hi ha a Bangladesh, que és el més gran del món i on 800.000 rohingyes viuen amuntegats en unes condicions pèssimes.

13.270 persones van sol·licitar asil a Catalunya l'any passat. A tot Espanya van ser prop de 120.000

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha presidit aquest divendres l'acte de commemoració del Dia Mundial de les Persones Refugiades, que se celebra el dissabte, i ha defensat que el racisme "es basa en una mentida i en prejudicis, però té cura a través de la convivència".

Durant l'acte, que aquest any s'ha fet de manera telemàtica, El Homrani ha afirmat que el racisme encara continua apareixent amb força a Europa; i ha afirmat que "és un deure moral i social recordar i celebrar" aquest dia mundial.

Refugiats a Catalunya

El nombre de places d'acollida a Catalunya ha augmentat exponencialment, des de les 28 places que hi havia el 2015 fins a les 2.849 actuals; però també ho ha fet de manera dràstica el volum de sol·licitants d'asil: el 2019 es van registrar 13.270 sol·licituds, deu vegades més que el 2015. 120.000 a tot Espanya.

Una de les persones que ha aconseguit estatus de refugiat a Catalunya és el periodista i defensor dels drets humans hondureny Milthon Torres, que al costat de l'activista Jessenia Lagos, migrant del mateix país, han parlat durant l'acte sobre les causes que generen l'èxode de persones que fugen d'Hondures.

Torres i Lagos han recordat que Hondures és el país amb un índex més gran de criminalitat de Llatinoamèrica; i han explicat que Espanya és el tercer país del món per sol·licitants d'asil procedents d'aquest país, i que a Catalunya viuen més de 40.000 compatriotes, sobretot dones.